VIATGES A PEU- SIGÜENZA - QUINTANILLA VALDEBODRES - OJO GUAREÑA
16 Abril, 2007 08:06
Publicat per josepro,
General
Aquí la
darrer entrega del meu frustrat caminar per terres nortenyes burgaleses.
La meua intenció de dilluns a dimecres sant era fer deferents recorreguts per
la zona de Burgos per on discorre , recent nascut , l' Ebre , però la
pluja que ens acompanya les darreres setmanes va frustrar en part els meus
propòsits.
En capítols anteriors vaig descriure la meua baixada per les gorges del riu
.Avui anirem a Ojo Guareña. La pluja de dimecres 4 d' abril , va frustrar la
resta dels meus propòsits trescadors
El dimarts a les 8 del mati sortia de Cigüenza
(camp base ) per l 'antiga via del tren que ,en temps no massa pretèrits
arribava fins a Calataiud (Saragossa).Es una mena de via de Val de Safan
burgalesa /aragonesa construïda amb la suor dels presoners de guerra en temps
franquistes , segons vaig llegir , que buscava una sortida a la mediterrània
des de Santander, passant per Castella ,travessant Aragó i desembocant a terres
llevantines. A Calataiud , com he dit va acabar.
Be ,la via, en desús i abandonada podria servir perfectament per fer una
magnifica via verda , perquè aquesta mena de camins son especialment
interessants perquè sempre van planejant amb desnivells minsos que fan un
caminar agradable i a mes , bastant rectilini.
Centrant-me en la caminada us diré que de sortida
ja va ser colpidor , perquè solament abandonar les darreres cases de Cigüenza
la via supera el riu Nela per un pont magnífic però que has de vigilar be on
poses els peus perquè solament queden les travesses.
Els meus companys de viatge , Tere , Eva , Joaquim i el petit Lluís , es
quedaven dormin una estoneta mes. Havíem quedat en trobar-nos cap a les 10 a
Puentedey, localitat que ja coneixem i cap a la que em dirigeixo via amunt.
És
difícil caminar per sobre la "maxaca" però el meu pas es decidit
perquè he de fer els 10 km que separen
les dues poblacions en aquestes dues hores i el premi es l'esmorzar al bar de
Puentedey on he quedat citat per a l 'àpat amb la resta de la colla. Desprès
tindré que continuar 8 kms. km mes fins al meu punt de destí: Ojo Guarenya.
El mati s’ aixecat mig ennuvolat ,però tal i com el sol va prenen força ,els núvols desapareixen i queda un cel blau i un airet fresc que m ‘anima a portar un pas decidit tot i la dificultat de caminar ,com he dit , per sobre les pedres soltes de la via. Arrenco del punt quilomètric 347’9 i com que a cada 100 metres es conserven encara la majoria de les fites puc anar controlant la distancia recorreguda i el temps emprat. En uns 40 minuts arribo a Escaño , un llogaret on altres temps el tren pot ser donaria un poc mes de vitalitat. Ara poca cosa queda com ja es denota per l ‘estat de l ‘estació abandonada.
Segueixo via amunt i 4 km desprès la propera parada és Brizuela . Aquí l’ estació s’ ha conservat ,suposo que transformant-la en una vivenda particular ,pot ser per algun antic treballador ferroviari....no o se ,però el poblet pareix un poc mes “ viu” que l’ anterior.
Aquí deixo , per fi !! , la “maxaca” de la via , perquè un sender GR ,va paral·lel a la via ,pel costat del riu Nela i acabem de fer els poc mes de 2 kms , que ens separen de la primera parada : Puentedey, on arribo a les 9’ 45.
Poc
minuts desprès arribaran , amb el cotxe
, els companys , tal com hem quedat , per esmorzar al bar de la placeta....però
ens tindrem que conformar amb una coca “con chorizo” que ens ven una panadera
ambulant , perquè aquí els bars obren quant els cafeters han acabat de donar de
menjar a les vaques...dic jo , perquè , tot i que son passades les 10 i que pel
carrer , nerviosos deambulen alguns
clients assedegats, el bar roman tancat
,per lo que decidim, desprès de la coca i el xoriç , seguir camí per emprendre la segona etapa.
Amb el cotxe faig els dos km que separen Puentedey i Quintanilla de Valdebodres des de on tornaré a agafar la motxilla per fer la resta de recorregut , ara per un PR o sender de petit recorregut que ascendeix rabiós cap als canals de Dulla , un impressionat circ rocós que em tanca el pas i que veig que està nevat als punts mes alts.
En alguns moments tinc dificultats per seguir el camí que transcorre sovint serpentejant per un rierol que baixa prenyat amb les aigües del les pluges recents i sobretot pel desglaç que a començat ja. La pujada no és massa dura però si constant i finalment quant arribo al coll per travessar a l ‘altre costat ,no puc reprimir la temptació de fer-me la tòpica foto a la neu mentre que des de aquest punt ja albiro el final del meu recorregut : Villamartin de Sotoscueva on “l’ equip de suport” em vindrà a buscar per visitar plegats aquesta meravella natural que es Ojo Guareña .
De valor excepcional és el complex kàrstic de l’Ojo Guareña. Aquest immens paratge de Coves, pròxim a Espinosa de los Monteros, té uns 100 km de recorregut i és el major d'Espanya i un dels deu més importants del món. De totes maneres la visita inclou solament uns 400 metres de recorregut però et dona la possibilitat de banyar-te els ulls amb les aigües “miraculoses” que s’ esmunyen per la roca i cauen a la pica de Sant Bernabé , de propietat miraculoses oculars , segons la creença popular .
Acabada la
visita a la cova i desprès de les amables explicacions del guia sobre les
utilitat que ha tingut la cova al decurs dels temps ( fins i tot fins a
principis dels segle 20 , va servir d’ ajuntament !!) sortim a l’ exterior per
acabar la excursió amb un altra visita inexcusable i increïble : l’ anomenat “sumidero” que no és altra cosa que l
‘albelló .Efectivament uns metres baix
l’ entrada de la cova riu Guareña
s'introdueix a l'interior de la terra per unes roques endinsant-se a l’ interior del massís i donant lloc a
aquest santuari rocós de l ‘espeleologia i les creences màgiques.
Eren les dues de la
tarda quant acaba el nostre periple. Satisfets i amb gana ens dirigíem , ara ja
en cotxe , a Espinosa de los Monteros on ens esperava a l’ hostal un profitós plat de “alubias
rojas con oreja de cerdo y guindillas” bon colofó per un dia extenuant.