« Anterior | Següent»

08.09.08

Les obres de rehabilitació al molí del mig de La Riera de Gaià posen al descobert unes escales i una bassa de cànem

Publicat a General | 18:42

El passat dia 29 de gener, i a instàncies de l’arquitecte Josep  Maria  Roca, arquitecte que ha firmat el projecte de rehabilitació del molí  del mig,  va convidar a visitar l’obra del molí  al Joan Carles Blanch, juntament amb l’aparellador municipal. Mesos enrere en Joan Carles, ja va assessorar a l’arquitecte quan s’elaborava la memòria històrica de l’edifici per tal de presentar el projecte de rehabilitació  a l’ajuntament de La Riera de Gaià i a altres institucions. Un cop acabat el  projecte es va fer arribar a vàries institucions. Durant la legislatura passada, el projecte  es va fer arribar als Fons FEDER europeus per tal d’aconseguir subvenció. Actualment sabem  que el FEDER europeu ha subvencionat el projecte amb 60.000€. Altres institucions han donat també diners, com són la Diputació amb 100.000€, la Generalitat amb 27.000€ i l’ajuntament amb 49.817€.

L’actual “molí del mig” o dit  també “molí de Santes creus” situat a la Plaça Major  té el seu origen al segle XIII i és un dels edificis civils  més antics que es conserven a La Riera de Gaià. De l’antic molí queda la sala de les moles on hi havien quatre jocs de pedres molineres  i que esta cobert amb una volta apuntada. També són d’aquesta època, els salts d’aigua i els carcaus i la mina general de desguàs del molí. D’època mes tardana és l’estructura exterior que avui dia podem contemplar, feta amb pedra i tàpia,  iniciada al segle XVIII. Durant la visita al molí l’arquitecte va explicar com anirien les obres de restauració que en un principi són de consolidació d’estructures en els  dos nivells. El superior, on es conservarà la maquinària del molí nou, que és de principis del segle XX i que per decisió política ara s’ubicarà una llar de jubilats que ja  des d’un principi  neix petita.
 
Sala de les moles del “moli nou”. Primer pis. En aquest espai, és on l'actual equip de govern, hi ubicarà la llar de jubilats. En aquesta fotografia veiem el mal estat de conservació en que es troben les moles i el sistema d’engranatges i politges del “molí nou”.
 
Al pis inferior és on l’arquitecte Roca tenia els seus dubtes. Durant les tasques de desenrunament d’excavació del terra van sorgir, per sorpresa de tots,  unes sis escales que antigament connectaven el molí medieval  amb el nivell superior on es troba la plaça major. Aquestes escales són bastant allargassades segurament  per tal de que els animals (cavalleries) poguessin pujar o baixar per  elles. També cal dir que les sis escales estan empedrades. Es a dir, contenen dibuixos geomètrics fets amb còdols de riu, segurament del Gaià. En un dels laterals de les escales  també s’ha trobat una canal tota ella feta en perdra que conduïa les aigües pluvials de la plaça fins a la bassa o dipòsit d’aigua que s’ha trobat a l’interior del molí del segle XVIII. El dipòsit d’aigua és totalment quadrat, lliscat (impermeabilitzat) i es troba en una cantonada de l’actual molí. Segons Joan Carles  Blanch es podria tractar d’una bassa de cànem que estava al costat de l’entrada del molí medieval ja que el cànem era un conreu abundant a La Riera  des de temps immemorials. L’altre argument que fa  pensar que era una bassa de cànem es la descoberta d’unes escales que permetien l’accés al seu interior.
Les basses de cànem és caracteritzen per tenir aquests accessos per tal de que el “galera”, persona que recollia les garbes de cànem esfilagarsades i remullades podés fer la seva feina dins a la bassa. Tampoc es pot descartar que la bassa també tingués la funció d´abeurador pels animals.

Al final de les escales es trobava la bassa de cànem (quadrat més enfonsat) i la porta d´entrada al “molí vell” medieval. Encara es poden veure restes de les dovelles  (pedres) que formaven la porta.

Un cop descobert l’entrellat val a dir que l’arquitecte es mostrà predisposat, ja que és un edifici protegit,  a conservar les escales, la canal i la bassa del pis inferior on també es troba la sala de les moles de l’antic molí medieval. En aquest pis  es veuen una munió de pedres molineres gastades   que es col·locaven un cop ja estaven en desús per posar-les com a paviment o reforç de les parets. En una de les parets del molí del segle XVIII es va trobar empotrada sostenint un trespol del molí una gran pica de pedra massissa quadrada.

Com a nota curiosa, cal dir que dins de la bassa  de cànem també es va trobar colgada de terra una perdrà molinera sencera pertanyent a un  segon joc de moles del molí medieval, que segurament es devia soterrar allí quan es va electrificar el molí a principis del segle XX.  Allà on havia estat el segon joc de moles, es va posar  al seu lloc una turbina que generava electricitat amb el salt de l’aigua i que feia moure un sistema de rodes amb corretges que feien giravoltar les moles del moli nou.

Les sis o set escales trobades salvaven el desnivell que existia entre la plaça major i l’entrada del molí medieval. Són escales llargues i empedrades amb còdols del riu Gaià. Totes elles tenen dibuixos geomètrics.
 
L’arquitecte va valorar obrir més obertures a la part del molí medieval per que així des de fora es pogués veure l’interior de la volta de la sala de les moles així com també les escales empedrades. La solució final que es va adoptar fou la de conservar les obertures actuals fetes al llarg del temps en el molí i destinar algunes d’elles a fer de portes i unes altres a fer de finestres que permetin la visió interior de la part baixa del molí. Amb la troballa de les escales i la bassa es confirma que la part baixa, ja que la alta per decisió política i no tècnica serà la llar de jubilats, hauria d’ésser un espai museístic  d´interpretació dels molins hidràulics de La Riera. Per les seves característiques arqueològiques  i desnivells, només queda contemplar  aquesta opció.
 

Cantonada del “moli vell” feta de carreus (pedres) ben escairades. Al costat veiem l´entrada  reformada de l´antic molí medieval. S´observa l´arrencada d´una porta d´arc de mig punt.
 
Interior de la sala de les dues moles del molí del mig (o de Santes Creus), al terra de la qual hi han moltes moles trencades o gastades que es col·locaven com si fos  el paviment. La volta correspon a la manera de construir pròpia del segle XIII. S’assembla molt a la volta de l’església petita d´Ardenya.
 

 Les escales empedrades
Comparteix:

1 Comentaris | "Les obres de rehabilitació al molí del mig de La Riera de Gaià posen al descobert unes escales i una bassa de cànem" »

  1. Mª TERESA SOCÍAS JANSÁ : El molí del mig

    02/09/2009, at 19:28 [ Respon ]

    Yo he nacido en el molí del mig y estoy encantada de la rehabilitación del mismo para que pueda volver a ser útil.
    El Hogar del Jubilado está bien pero bajo mi humilde punto de vista quizá fuera mejor un Centro Cultural o un museo.
    Yo deseo que permanezca vivo y activo
    como lo estuvo hace muchos años en que mi querido padre dirigía la molienda.

Afegeix un comentari


Els comentaris d'aquest bloc estan moderats i son revisats pel seu propietari abans de ser publicats

 















Animal amb trompa: