A tot arreu s’aprèn alguna cosa
 
Ahir vaig assistir a la Cloenda del Congrés Provincial del PP. Hi havia altres representa’ns d’altres partits polítics, també d’UGT i potser d'alguna altra entitat. Del PSC estava també, en representació de l’alcalde, el company Joan Sanahujes.
 
La sala era plena de “compromissaris” (com els nostres delegats mes o menys) de tota la província, i per començar la cloenda van llegir els resultats de la votació, que una estona abans havien fet. Vist el resultat el nou president provincial serà Alejandro Fernandez el portaveu del PP a l’ajuntament de Tarragona. En contra del que jo creia l’altra candidatura va treure mes del 40% dels vots (avui la premsa els anomenen nebreristes) 
 
Varem assistir i escoltar els discursos “de rigor” que per cert no deixaven als socialistes massa be. Primer va parlar Lopez Mallol, el fins ara president, que va fer un discurs de comiat, després va parlar el president entrant que només va demanar un seguit d’aplaudiments a qui havia treballat al congrés, un diputat galeg que es diu Fernandez Mesa i que em resultava familiar (després li vaig dir, i va resultar que tenim l’escó prop al Congrés - quin despiste), i finalment la presidenta del Partit a Catalunya Alicia Sanchez-Camacho
 
A tots els discursos vaig trobar algunes coses en comú, que tots van parlar molt de guanyar les eleccions, que criticaven molt als socialistes, també tots van fer declaracions molt dures a “aquells militants que fan la crítica fora del Partit” (vaig suposar que es referien a alguna guerra interna? ¿no?). i també que tots van anomenar, mes d’una vegada a Mariano Rajoy.
 
Al discurs del Fernandez Mesa, que potser es deia Artemio, va introduir un missatge  que vaig trobar encertat i que tenia a veure amb el resultat del congrés provincial de Tarragona. Va dir que tot i el resultats del Congrés, ara tots havien de treballar junts, com ha passat a EEUU, on Hilary Clinton serà Secretaria d’Estat d’Obama i McCain col·laborarà amb el nou President també, tot i el llarguíssims i duríssims enfrontaments. Em va fer pensar que al nostre país això no és habitual, gens habitual. Tot i que la reflexió li hagi escoltat a un “Diputado Nacional” del Partido Popular, ho faré servir, i és que a tot arreu s’aprèn alguna cosa  
 
 
 
 

Si ho llegeixes, en àrab, es pronuncia Joan
20/11/2008 :: 20:00h

Aquest dissabte passat vaig anar a una conferència organitzada per una entitat que es diu “Comunitat islàmica Ar-Risala de Tarragona” al Centre Cívic de Torreforta. La veritat és que no hi havia massa gent i un percentatge important eren magribins

La Vicepresidenta de l’associació, la Dalila, va presentar al conferenciant, que era de Santa Coloma de Gramanet, que tenia un aspecte diguem-ne que força mes “europeu” que jo. A la Xerrada va venir a dir que una cosa eren les lleis i un altra la realitat i que ells, els ciutadans i ciutadanes musulmans, tenien menys drets que la resta de ciutadans de Catalunya, que si volen construir una mesquita que és el seu centre no només religiós tot són dificultats i que els creients d’altres religions no tenen les dificultats que tenen ells. Va demanar, una cosa que últimament ja he escoltat a mes llocs, que els imans s’han de formar aquí a Catalunya, a Espanya.

Ara no tenen on formar-se i el resultat és que venen de molt lluny, amb costums molt diferents als d’aquí, ni tan sols saben parlar castellà ni català, i tarden molt, si és que ho fan, en adaptar-se al país.

Un altra cosa que vaig entendre i que també he escoltat últimament a mes llocs és que els imans haurien de tenir una remuneració, des de l’administració, com d’una manera o altra tenen els d’altres confessions religioses.

En acabar la conferència va haver un torn de preguntes i intervencions. Entre d’altres la meva que els hi vaig demanar que no es tanquessin i que es fiquessin a les associacions de pares, a les de veïns, als clubs esportius, als comitès d’empresa, etc. per defensar els interessos, no només de la seva comunitat, també de la resta de ciutadans i ciutadanes amb qui conviuen, perquè aquesta seria la manera per a que la resta de la societat els acceptéssim millor, perquè els coneixeríem millor

Acabada la conferència i debat, va haver una degustació de dolços marroquins i de te a la menta. Un moment adequat per xerrar amb un i amb un altre, mentre nens i nenes corrien pel mig.

Hi havia un noi que si ho volies t’escrivia amb caràcters aràbics el nom, cosa que em va sobtar força i ho vaig comentar amb  algun d’ells, fins que vaig pensar que per ells era la cosa mes normal del món, han de fer el contrari contínuament.

Abans d’acomiadar-me vaig tornar a parlar amb el conferenciant a qui li vaig dir que a mes de les mesquites hi ha moltes mes coses i em va contestar que per molts d’ells era el centre de la seva activitat, sobretot els dies festius, com per molts de nosaltres eren els centres comercials, una resposta que dona per pensar molt.

Vaig sortir pensant que ens caldrà esforç per ambdues parts per entendre’ns, tot i que cal dir que els nens i les nenes, fills de magrebins, que corrien pel centre cívic, parlaven en àrab amb els seus pares, però també parlaven en castellà i amb català, amb nens i nenes amb qui jugaven, com si fossin de tota la vida.
                             
Joan RUIZ I CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona

Ruiz afirma que la millora del plan Vive amplia

a 6.000 el nombre de beneficiaris al Camp 

El diputat socialista al Congrés afirma que aquesta mesura ajudarà a la situació de crisi

Ahir dissabte vaig estar al centre cívic de Torreforta, a una jornada organitzada per la "Comunidad Islámica Ar-Risala de Tarragona"  Són un grup de "nous ciutadans" que practiquen, així ho vaig entendre un islamisme moderat i integrador.  Mostra d'això és qe la vicepresidenta és la Dalilah, una noia molt coneguda a la zona de Torreforta i Campclar.

Acabada la conferència que va pronunciar Taoufik Achaddadi que portava per títol "Tothom som ciutadans: drets i deures" va haver una degustació de dolços del Magrib, amb te a la menta. Tot ple de crios que corrien per allà com la filla del president d'Ar-Risala (que per cert vol dir el missatge). En un racó hi havia un noi que t'escrivia el teu nom amb caràcters aràbics. tenia cua de gent esperant per fer-ho

El Nouari (*), em va certificar que aquí posa JOAN

GOVERNANT PER QUI HO MÉS HO NECESSITA
 
Aquest govern no para. En el seu dia va aprovar ajuts directes a les famílies, com la deducció de 400 euros, els 2.500 euros pels cada nou naixement o la possibilitat d’ampliar les hipoteques sense despesa. Mes endavant va garantir, davant la greu crisi financera internacional, els estalvis que els ciutadans i les ciutadanes tenen a les entitats bancàries i tot un seguit de mesures per recolzar el sector financer, que facin possible el funcionament de l’economia i de les empreses.
 
Ara, aquests dies, el president del Govern José Luis Rodriguez Zapatero ha anunciat un nou paquet de mesures per  donar un cop de ma a les famílies, als treballadors, als aturats. Es tracta, d’un cantó,  de recolzar a les famílies que tenen dificultats per pagar la hipoteca i d’altre fer el possible pe afavorir l’ocupació.
 
Una d’aquestes mesures te a veure amb les dificultats que moltes famílies poden tenir per pagar l’hipoteca de casa seva. Es tracta de pagar, al llarg de dos anys, només la meitat del que correspon, aplaçant l’altra part per pagar-la repartida, entre les mensualitats que restin, a partir  de l’any 2011, com a molt en 10 anys.. A mes la deducció fiscal per pagar hipoteca es farà mensualment, per qui tingui rendes inferiors a 33.000 euros anuals, enlloc de tornar-la tota junta quan es fa la declaració d’hisenda.
 
Tindran dret, acollir-se, el treballadors, per compte aliè, que estiguin a  l’atur abans del 1 de gener de 2010, amb dret a prestacions, els treballadors autònoms, que hagin tancat el seu negoci o que acrediten pèrdues que li rebaixin els seus ingressos considerablement (3 vegades l’IPREM.) o qui passi a ser pensionista de viduïtat. En els tres casos si tenen càrregues familiars.
 
Caldrà demostrar que l’hipoteca estava concertada abans del 1 de setembre de 2008 i que ho és per un import inferior a 170.000€. Naturalment per la compra, exclusivament, de l’habitatge familiar, el que habitualment anomenem primera residència, així com un compromís de complir fidelment les obligacions de pagament .
 
Complementàriament, per qui tingui un “compte habitatge” en una entitat bancària, on hagi anat dipositant els seus estalvis, amb la finalitat de comprar-ne un, s’habilita un termini, vistes les dificultats econòmiques per les que passem, fins 31 de desembre de 2010 sense necessitat d’haver de comprar l’habitatge, tot i que acabi el temps en el qual tenien l’obligació de fer-ho.
 
En definitiva, es tracta de continuar, exercint la solidaritat, amb els ajuts a les famílies que tenen dificultats, amb aquells que més ho necessiten . I amb això aquest govern no para.   
 
Joan RUIZ i CARBONELL
Diputat a Corts per Tarragona

 (publicat a l'AQUÏ)

En el que portem d’any 621 tarragonins han demanat la excedència per tenir cura d’un familiar

Joan Ruiz: “El nombre de persones que opten per acollir-se a aquesta excedència per tenir cura d’un familiar, majoritàriament els seus fills petits, ha augmentat un 16% en relació a l’any passat. En el cas dels homes, s’ha doblat el nombre de tarragonins en demanar l’excedència”

Redacció tt :: 11/11/2008 :: 20:00h

Entre els mesos de gener i setembre d’aquest 2008 un total de 621 persones de les comarques tarragonines han demanat una excedència a l’Administració per tal de tenir cura d’un familiar, en la immensa majoria dels casos, dels seus fills petits.
 
Per gèneres, la majoria de persones en situació d’excedència són dones, un total de 579 dones enfront dels 42 homes que han demanat l’excedència a Tarragona. Malgrat això, cal subratllar que el nombre d’homes que s’han acollit a aquesta excedència per tenir cura d’un familiar s’ha doblat en relació a l’any passat. Així s’ha passat de 21 homes en situació d’excedència el 2007 a 42 homes en excedència en el que portem de 2008.
 
Així ho ha fet públic avui el diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, que ha valorat aquestes dades “com la demostració irrefutable de que la Llei d’Igualtat va aconseguint els objectius que es proposava: fer efectiva l’equiparació real entre homes i dones en tots els àmbits de la vida. Les dades que avui hem fet públiques demostren que també a Tarragona anem en aquesta direcció malgrat que, és evident, que ens queda molt camí per recórrer.”
 
“D’altra banda, les mesures que impulsa la Llei d’Igualtat permeten facilitar la conciliació entre la vida familiar i el món del treball. No és tracta d’una situació idíl·lica i és obvi que molts pares i mares han de fer autèntics miracles per treballar i, alhora, tenir cura dels seus fills petits però el Govern està fent tot el que està al seu abast per reconduir aquesta situació i dotar d’instruments als pares i mares per aconseguir que puguin exercir com a tals.”
 
Cal recordar que la nova Llei d’Igualtat contempla, com una de les seves novetats, que els dos primers anys d’excedència per tenir cura d’un fill es consideren com a període de cotització efectiva, així com el primer any d’excedència per tenir cura d’un familiar.

dimecres, 12 de novembre de 2008

La demanda d'excedències per cuidar familiars creix un 16% a Tarragona

EL PUNT. Tarragona
Aquest any, 621 tarragonins han demanat l'excedència per tenir cura d'un familiar, en la immensa majoria de casos, per cuidar els seus fills petits. Aquesta dada suposa un increment del 16% respecte del nombre de persones que van acollir-se a aquesta excedència l'any passat. Si s'analitza per gèneres, la majoria de persones en situació d'excedència són dones: 579 dones respecte de 42 homes que han demanat aquest tipus d'excedència. Tot i això, el nombre d'homes que s'han acollit a l'excedència per tenir cura d'un familiar s'ha doblat en relació amb el mateix període de l'any passat. Així, doncs, s'ha passat d'uns 21 homes en situació d'excedència l'any 2007 a un total de 42 homes en la mateixa situació aquest any. El diputat socialista al Congrés, Joan Ruiz, ha fet públiques aquestes dades i les ha valorades «com la demostració irrefutable que la llei de la igualtat va aconseguint els objectius que es proposava: fer efectiva l'equiparació real entre homes i dones en tots els àmbits de la vida». Ruiz diu que a Tarragona es va en una bona direcció en la lluita per la igualtat, tot i que és evident que queda molt camí per recórrer, ja que tan sols un 6,76% dels tarragonins que han sol·licitat l'excedència són homes, i aquestes dades no són equitatives. Joan Ruiz, ha manifestat que «el govern està fent tot el que està al seu abast per reconduir aquesta situació».

El PSC defensarà destinar més de 800.000 euros a la restauració de l'església de l'Arboç

Tarragona.- El PSC defensarà destinar més de 800.000 euros a la restauració de l'església de Sant Julià, a l'Arboç, a la propera reunió de la Comissió de l'1% cultural. Així s'ha compromès aquest divendres al migdia el diputat tarragoní, i responsable del PSC en relació a l'1% cultural, Joan Ruiz, després de reunir-se amb el portaveu socialista a l'Ajuntament d'aquest municipi del Baix Penedès, Joan Sans. Segons Sans, aquesta inversió facilita procedir a la restauració de l'exterior de l'església i també ha reordenar els carrers adjacents, de manera permet recuperar una església 'única en les seves característiques' en el conjunt del Baix Penedès.
07.11.2008 14.55 h // ACN
Per la seva banda, el diputat Joan Ruiz s'ha compromès a fer 'tots els esforços per aconseguir que aquesta inversió arribi a bon port'. 'Des del grup parlamentari socialista defensarem aquesta partida en la propera reunió de la Comissió de l'1% cultural del ministeri de Foment', ha conclòs.

L'església de Sant Julià de l'Arboç és d'origen romànic i, tant per les seves dimensions com per les seves característiques, se singularitza en relació amb les esglésies parroquials del municipis de la comarca. De fet, la part més antiga de l'església correspon a l'actual capella dels Dolors, construïda entre els anys 991 i 1136.

Cal recordar que aquesta partida s'emmarca en l'1% cultural que el Ministeri de Foment destinar a rehabilitar el patrimoni arquitectònic nacional.