El bloc del Joan Ruiz

A tot arreu s’aprèn alguna cosa
 
Ahir vaig assistir a la Cloenda del Congrés Provincial del PP. Hi havia altres representa’ns d’altres partits polítics, també d’UGT i potser d'alguna altra entitat. Del PSC estava també, en representació de l’alcalde, el company Joan Sanahujes.
 
La sala era plena de “compromissaris” (com els nostres delegats mes o menys) de tota la província, i per començar la cloenda van llegir els resultats de la votació, que una estona abans havien fet. Vist el resultat el nou president provincial serà Alejandro Fernandez el portaveu del PP a l’ajuntament de Tarragona. En contra del que jo creia l’altra candidatura va treure mes del 40% dels vots (avui la premsa els anomenen nebreristes) 
 
Varem assistir i escoltar els discursos “de rigor” que per cert no deixaven als socialistes massa be. Primer va parlar Lopez Mallol, el fins ara president, que va fer un discurs de comiat, després va parlar el president entrant que només va demanar un seguit d’aplaudiments a qui havia treballat al congrés, un diputat galeg que es diu Fernandez Mesa i que em resultava familiar (després li vaig dir, i va resultar que tenim l’escó prop al Congrés - quin despiste), i finalment la presidenta del Partit a Catalunya Alicia Sanchez-Camacho
 
A tots els discursos vaig trobar algunes coses en comú, que tots van parlar molt de guanyar les eleccions, que criticaven molt als socialistes, també tots van fer declaracions molt dures a “aquells militants que fan la crítica fora del Partit” (vaig suposar que es referien a alguna guerra interna? ¿no?). i també que tots van anomenar, mes d’una vegada a Mariano Rajoy.
 
Al discurs del Fernandez Mesa, que potser es deia Artemio, va introduir un missatge  que vaig trobar encertat i que tenia a veure amb el resultat del congrés provincial de Tarragona. Va dir que tot i el resultats del Congrés, ara tots havien de treballar junts, com ha passat a EEUU, on Hilary Clinton serà Secretaria d’Estat d’Obama i McCain col·laborarà amb el nou President també, tot i el llarguíssims i duríssims enfrontaments. Em va fer pensar que al nostre país això no és habitual, gens habitual. Tot i que la reflexió li hagi escoltat a un “Diputado Nacional” del Partido Popular, ho faré servir, i és que a tot arreu s’aprèn alguna cosa