Dijous, Octubre 22, 2009
El mateix mar
El silenci
Tu també. I tothom. Tot Bat-Iam s’omplirà de gent nova i també ells al seu torn, de nit tots sols, de vegades se sorprendran d’entendre que fa la lluna amb el mar i quina és la intenció del silenci. De resposta no en tindran. Tot això més o menys penja d’un fil. La intenció del silenci és silenci.
Hola Bloc,
Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.
de Com un persa (València, ed. Tàndem, 2001)
El Manel Forcano i la bibliotecària Cristina Barber durant la xerrada.
Hola Cristina !!! Em vaig entusiasmar amb la xerrada del Forcano... fantastic !!!
Abraçades,
Hola Catarrà, ai, si Poetes... quina llàstima que es tanqués.
Una abraça,
Arare, gràcies per ser-hi. Si que es guapo oi?
Petonets,
L'efecte Forcano
Hola Jaka!
A mi també m'ha agradat força l'obra d'Amos Oz. El que estic és realment sorpresa és de la força comunicadora dels traductors de les obres. En aquest cas la lliçó del Manuel Forcano centrada en les llengües semítiques que ell coneix -entre d'altres- va ser per mi molt interessant.
Cristina
Snif... "Poetes"... Vells temps, magnífic espai...
Suposo que molts com l'Arare et seguim especialment, Jaka, la nostra bloguera per excel·lència a Tinet. Petons ben forts!
L'he de llegir!!!!!!!!!! D'Amnos Oz només n'he llegit una, de novel·la (ara no em preguntis el títol, que la meva memòria és la que és) però em va agradar moltíssim.
És el de la foto? Doncs encara s'ha de llegir amb més fervor (quin "paio" més guapooooooooooo)
és brometa (o no)
Gràcies per ser aquí, jaka. Se't segueix, encara que no se't comenti sempre, ho saps, oi?
petonet!!!!
