El mateix mar
El silenci
Tu també. I tothom. Tot Bat-Iam s’omplirà de gent nova i també ells
al seu torn, de nit tots sols, de vegades se sorprendran d’entendre que fa la lluna
amb el mar i quina és la intenció del silenci. De resposta no en tindran. Tot això més o menys penja d’un fil. La intenció del silenci és silenci.
Hola Bloc,
Aquest es un paràgraf-capítol d’un dels llibres mes extraordinaris que he llegit, crec que serà una lectura d’aquelles d’anar rellegint i de que cada vegada i descobriré una nova sensació, un nou moment màgic, una nova recreació de paraules elegants, netes, pausades, pensades...
De fet quan he arribat al final... sense ni adonarem he tornat a començar per la primera pàgina.
Amos Oz , ha fet una novel•la poètica difícil de superar.
Ahir vaig anar a la sessió de comentaris del Club de Lectors, i avui ha vingut a la Biblio el traductor del llibre
Manel Forcano una persona extraordinària que ha fet una dissertació sobre semítica i ha explicat un munt de coses de les seves vivències a Israel, Egipte, Síria, dels poetes d’aquests països... ell també poeta , mentre anava parlant he recordat que una vegada l’havia sentit llegir la seva poesia aquí, concretament al mític “Poetes” (ara desaparegut) amb el grup que es van començar anomenar “Els imparables” , avui rellegia la seva poesia...
Recordar exacte un rosa besat de llavis
és provar d'encendre un foc
amb llumins que ja han cremat.
Però queden a la memòria
el mar resplandent des del camí
i l'ombra d'aquell arbre ufanós
on amb tot el cos a la veu vas dir-me
vine.
Lluïa al sol el metall nu de les bicicletes a terra
l'una damunt de l'altra.
de Com un persa (València, ed. Tàndem, 2001)
El Manel Forcano i la bibliotecària Cristina Barber durant la xerrada.
