Del penya-segat estant

El passat dijous dia 20 d’agost de 2009 la Danubia Orchestra Óbuda dirigida per Alexis Soriano va estrenar el Noveno dia de la Creación d’Eduardo Rincón dins el cicle de 29 Festival Internacional de Música de Pau Casals de El Vendrell i també es pot escoltar editada en CD.

Els qui no entenem de música només poden dir que ens va agradar. No sé si fou per la composició, els ritmes o per que Eduardo Rincón té idees i escoltar la seva música et fa pensar. Tampoc hem vist més que a través d’internet, el seu referent, les pintures murals de Jesús Mateo a l’església de Sant Joan Baptista d’Alarcon.

 En tot cas escoltant la interpretació d’aquest poema simfònic sentíem..., sentíem coses. Els qui malgrat certes corrents reaccionares actuals seguim creient en l’evolucionisme enfront del creacionisme i malgrat el títol del que escoltàvem, la música de Rincón ens fa sentir únics. Al cap i al fi no hi ha altra ser a la terra que controli i utilitzi el foc, cap altra ser escriu, cap altra ser pinta. No és una qüestió de matisos, és una qüestió completa, no hi ha animals que facin petits focs, escriguin frases curtes, pintin una miqueta o siguin capaços de tocar l’oboé però no la trompa.

Quan hom sent a l’hora la música de Rincón i observa la pintura de Mateo es pot traslladar dins l’església d’Alarcon i ja no veu únicament tres obres d’art que es manifesten en conjunt sinó que apareix una manifestació del comportament exclusivament humà. La música de Rincón i la pintura de Mateo són una manera de comunicar-se exclusivament humana a través de símbols, a través d’un llenguatge de colors i de sons.

“El noveno dia de la cración” és l’invent d’un món fantàstic i misteriós, és la producció d’un univers de ficció, tan real com la vida mateixa. Els llibres, la música, l’ordinador amb el que es pot escriure o composar sorgeixen d’una mateixa font: La ment creativa i el comportament simbòlic que en general poden ser els components bàsics d’aquest poema simfònic. No estic segur si també la causa de la soledat humana actual.

Escoltant aquesta  composició es fa difícil traduir al llenguatge, suposadament, normal de les elucubracions en el camp de la ment no sé si de l’home actual o de l’home prehistòric. La música de Rincón vinculada a l’obra de Mateo i a l’església d’Alarcon crea dubtes, com es pot explicar quelcom tant complex de manera simple i senzilla? Possiblement la resposta estigui al camp de la metàfora i en aquest camp l’hagi trobat Eduardo en el mite, doncs com escriví Mircea Eliadeja a les societats mítiques l’home escolta al mon perque aquest no és mut i per desxifrar-lo ha de recórrer al símbols.