Del penya-segat estant

Ñ / NY

Posted by j_rius on 22 Gener, 2010 13:34

Dins el mon de la política sembla que cada vegada és més difícil presentar visions, possibilitats i realitats que no s’ajustin al pensament oficial de torn. Durant els segles XIX i XX s’ha repetit de manera unívoca el mateix llenguatge i les mateixes idees bidireccionals entre Catalunya i España o a l’inrevés.

Probablement Espanya espera un altra llenguatge de Catalunya però també Catalunya necessita ser entesa d’una manera diferent a com ho ha estat els darrers segles. Joan Maragall escrivia fa molts anys Escolta Espanya, seguia preguntant-se On ets, Espanya? per acabar amb l’Adèu, Espanya. Anys després Salvador Espriu clamava: El Brau, en l’arena de Sepharad, seguia amb l’Escolta Sepharad per acabar amb el fa uns anys molt conegut i actualment gairebé oblidat:

...escrivint

en aquesta pell estesa,

en un cor amagat i immortal,

a poc a poc el nom

de Sepharad.

Resulta molt curiós, passen els anys i ni Joan Maragall ni Salvador Espriu han estat escoltats, com tampoc ho ha estat cap President de la Generalitat, més enllà dels minuts que poden haver estat necessaris per qualsevol acció pragmàtica. Tot això podria indicar que nosaltres també hem de canviar, hem d’escoltar d’España, no pas el que pensen de nosaltres, que segueix sent, en el pitjor dels casos, el mateix que el S. XVIII, i en el millor, podria ajustar-se al federalisme del XIX, el que vertaderament es fa necessari és veure que pensen ells d’ells mateixos i d’Europa per poder treure altres conclusions.

Fet això, potser deduirem que no podem estar constantment mirant al Madrid oficial amb objectius estrambòtics. Cal que mirem nord enllà i que allí siguem vistos com el laboratori d’Europa. Però, tenir el cap ple d’idees, per més intel·ligents que siguin, si els socis només pensen amb els seus interessos personals al més curt termini fa que, una vegada més, fracassi qualsevol intent de veure les coses des d’una altra perspectiva.

Quan hom es mou en el mon de les idees sempre serà descavalcat, per aquell qui prefereix el % de comissió corresponent, que en alguns casos pot ser econòmic però en altres simplement estètic.

Es va votar l’Estatut, algun dia sortirà alguna resolució del Tribunal Constitucional, vindran les vacances i les eleccions o a l'inrevés. Dissortadament però, de moment l’únic que podem constatar és que una vegada més volent posar ferms a Espanya ha estat España qui ens ha posat ferms a nosaltres.

Algunes idees han tornat a fracassar i el seus impulsors van ser acomiadats. Ara ens trobem que una vegada més, el futur caldrà inventar-lo però de moment no es veuen discursos innovadors. Les persones de gairebé sempre, o les seves versions més semblants, segueixen mantenint l’argumentari de sempre, per tant, obtindrem les respostes de sempre, la qual cosa a alguns potser ja els va bé, però el problema de les dues realitats roman com en temps de Machado i la vertebració com en temps d'Ortega.