Del penya-segat estant | A partir d'una Venus de Rubens

A partir d'una Venus de Rubens

Posted by j_rius on 10 Setembre, 2011 20:40

El Renaixement va manifestar tota la seva força expressant-se d’una manera global en tots els terrenys on l’home en sentia necessitat. El mon de l’escultura i la pintura va recuperar la mitologia clàssica i, a partir d’aquell moment, aquesta ja romandria sempre present d’una manera més o menys directa al llarg de tots els temps.

(El naixement de Venus, 1484. Botticelli. Galleria Uffici, Florencia)

Danae, Leda, Bacus, Aracné, han estat representats per Klimt, Dalí, Goya, Velázquez i tants altres però segurament la figura de Venus és una de les que ha estat més present al llarg de totes les èpoques i en qualsevol dels episodis de la seva pròpia mitologia.

(Venus del mirall, 1648 c. Velázquez. National Gallery, Londres)

Probablement, el Naixement de Venus de Botticelli, la Venus d’Urbino de Tiziano, La Venus, Vulcà i Mart de Tintoretto, la Venus del mirall de Velázquez, la Venus Anadiomena d’Ingres, són referents que hom té en el seu imaginari i han estat representades combinant mestratge, color i els estils més diversos.

(Venus frígida, 1614. Rubens. Koninklijk Museum, Amberes)

Rubens pintà la Venus frígida l'any 1614. Un títol que no es correspon especialment amb els nombrosos i diversos rols amb que la trobem des de l’antiguitat fins els nostres dies: Venus Anadiomena (sorgint de les aigües), Cloacina (purificadora), Felix (favorable), Genetrix (mare), Obsequens (indulgent), Urania (celestial), Victrix (victoriosa), Amica (amiga), Armata (armada), Caelestis (celestial) o Aurea (daurada). En aquest quadre Rubens la presenta donant l’esquena a l’espectador tot protegint, cal suposar, del fred a un petit Cupido. Darrera, un sàtir porta una patena plena de fruites símbol l’abundància. L’escena probablement recull la màxima de Terenci on ens diu que sense menjar ni beguda l’amor es refreda. La figura de Venus es correspon bastant al cànon de bellesa de on les diverses tonalitats de blanc es deixen caure sobre les carns abundants d’una deessa que ha nat de l’escuma.

De totes les Venus aquesta i la Venus de Willendorf, petita figura de pedra amb restes de pintura vermellosa i carns generoses exposada al museu d’Història Natural de Vienna, sempre m’han cridat l’atenció.

(Venus de Willendorf 24-20.000 A.C)

Probablement, resulta complicat poder veure en cap de les dues la imatge clàssica de la bellesa representada per nombroses fèmines de ventres rodons, pits regulars, mirada altiva i tantes altres característiques que respecten l’ordre, la raó, la proporció i l’equilibri.

(El naixement de Venus, 1740. Boucher, col. privada)

Segurament que Venus com les de Cranach, Boucher, Reynolds, Fragonard, Renoir o Modigliani han inquietat i seduït molt més a l’observador que no pas aquesta de Rubens, captada en un moment de fredor i melancòlica d’una eterna durada.

(Venus i Cupid, 1530 c. Cranach, el vell. National Gallery, Londres)

Per Rubens no sembla pas que la primavera sigui propera, ni que la figura del sàtir amb la fruita cridi a escenes d’amor. En definitiva, no sembla que Venus estigui disposada a fer de Venus. En aquesta obra de Rubens el concepte transcendent de la deessa ha canviat, allunya el mite i incorpora imatges que transporten a llocs freds i prou oposats al discutible concepte de la realitat que ens tenen acostumats altres versions.

Venus, pot jugar meravellosament amb els equívocs, té múltiples lectures i els artistes deixen en les seves diverses representacions camins de dubte respecte a la realitat. Tiziano. amb la Venus d’Urbino. i Velázquez amb la del Mirall fan malabars, aprofiten la recreació d’un espai mitològic per incorporar la realitat - mostrant a Eleonor de Gonzaga i qui sap si a la Calderona - en una plena, relaxada i eròtica nuesa íntima.

(Venus d'Urbino, 1538 Tiziano. Galeria dels Uffici, Florència)

Recreen un ideal tan indefinit com el de la bellesa que surt d’una escena íntima per convertir-se en públic, destí habitual en una obra dels grans genis que esdevé sublim mentre els ulls que miren no la converteixin en perversa o pornogràfica.