Londres: El Museu Churchill & Cabinet War Rooms
Lamentablement, tot fa pensar que el tarannà dels líders moderns és d’una tela inadequada, fins i tot, per tractar d’imitar-lo. Quin dirigent actual, amb responsabilitats de govern, s’atreviria a començar un discurs dient: La notícia que els donaré es molt dolenta. Això es una peculiaritat avui impossible de reproduir i si alguna vegada és produeix és quan el líder, arraconat, no té cap altra sortida.
Churchill fou un personatge enormement peculiar, discutit i discutible. La seva biografia és plena de desencerts impulsius: com la defensa de la viabilitat del rei Eduard VII o bé les solucions, tant agressives com intolerables, que prengué en fer cridar l’exèrcit per resoldre les vagues industrials de 1911 i 1926. Aquest darrer afer hauria pogut acabar amb el personatge i la seva carrera política d’una manera letal.
Però el refús indignat i categòric tant l’any 1937 com 1940 de la proposta de Ribbentropp, cortesia del Tercer Reich (defensada, per cert, pel ministre Lord Halifax) de deixar intacta la sobirania britànica i la del seu imperi a canvi d’una ma lliure a l’Europa occidental, o la seva actuació al Raj Indi, permeten a Churchill ser mereixedor del mèrit que davant l’alternativa d’aferrar-se al poder i a les restes de l’Imperi o lluitar fins el final, fos quin fos el resultat a llarg termini, no dubtà ni per un moment de preferir la fi de la seva glòria abans que la fi de la llibertat.
(Si us plau, comprengui que no hi ha depressions en aquesta casa i no estem interessats en les possibilitats d'una derrota, no existeixen).
Vist el museu i també les anomenades sales de la guerra, al marge de possibles recreacions, més o menys exactes, hom es pot fer una idea en la mesura del possible de la situació d’aquells moments i vist en el seu context global, es pot estar plenament convençut que Churchill no hauria estat primer ministre de no ser per
Les seves idees no eren gens allunyades del liberalisme antimarxista i favorables a una reforma social promoguda per l’estat. Churchill i les seves idees eren una anomalia política que es situava entre els principis del conservadurisme tory i el laborisme dels wigs.
En sortir del museu ja era fosc i seguia plovent. Caminant direcció a Whitehall vaig recordar algun dels escrits de George Orwell, publicats l’any 1939, on desconfiava de la retòrica bel·ligerant de Churchill i la seva increïble capacitat de conrear el culte cap a ell mateix. Deu anys desprès modificaria el seu pensament i publicà una crítica enormement elogiosa del segon volum de les Memòries de
No sé si hi tindrà res a veure però fàcilment es pot sospitar què portà a Orwell, en escriure
technorati tags: Viatges , Londres , Churchill , museu , nazisme , guerra mundial , Europa , Sigsaly , Orwell , Halifax , Eduard VII
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.