Del penya-segat estant | Grècia emocionant i esquarterada

Grècia emocionant i esquarterada

Posted by j_rius on 15 Maig, 2010 20:30

Qualsevol imatge de la Grècia clàssica és tant esquarterada com la seva geografia i la Grècia contemporània és un immens parc arqueològic tant important com mal conservat on les culpes es reparteixen, al llarg dels segles, entre la dominació turca, els saqueigs croats, l'avidessa de l'Europa del segle XIX i també per una certa desídia i innecessària despreocupació per bona part dels propis nadius.

Grècia no és exactament un país, Grècia és una cultura que es pot descobrir en un context literari. Encara avui és freqüent trobar aplicats a l’art grec termes agafats del Renaixement o models socials que sense massa rigor s'apliquen a períodes històrics futurs. Sovint s’ha comparat, per necessitat d’identificació, l’art arcaic amb l’edat medieval, el classicisme amb el Renaixement i l’hel·lenisme amb el barroc.

Visitar Olímpia, per exemple, és enfrontar-te a un conjunt de restes que sobreviu a l’imaginari col·lectiu mercès a uns jocs que duraven 5 dies i es deixaren de celebrar el 394a.c. L’antiga Corint, no recorda pas la ciutat potent i protagonista del període arcaic. L’illa de Delos, la més sagrada de l’antiguitat és una delícia per allunyar-te sense por de la gentada però tens amb la necessitat imperiosa d’acompanyar-te d’un plànol i un bon llibre, quelcom semblant succeeix a l’Àgora d’Atenes.

Recórrer les ciutats de l’antiga Grècia cansa, cansa molt, t’enfrontes, salvant excepcions, a un enorme conjunt de pedruscalls enderrocats on constantment has de forçar la imaginació per poder entendre allò que era o allò que hi havia en la seva versió original. Per tant, per aproximar-te a aquest vast territori que va de la Micenes del 2200 a.c., fins el final del classicisme cap al 330 anys ac., requereix un esforç important.

Evidentment que tot aquest conjunt de restes emocionem, però és una emoció més fruit de la lectura i del que hom imagina que no pas del que es veu, per tant, l’emoció vinculada al sentiment és més irracional però d’una irracionalitat que l’esperit ens situa sempre els indrets visitats en el marc d’una història potentíssima.

Atenes mateix és un embolic, és una ciutat amb una ben guanyada mala reputació, que al mateix temps resumeix la història de qui ha estat micènica, persa, romana, bizantina, veneciana, catalana, turca però mai grega. Grècia mai havia sigut ni un estat ni una nació. Grècia és l’expressió de moltes cultures amb una llengua comú que es va parlar de l’Asia Menor a Sicilia.

Grècia és en realitat una passió desbocada com la dels seus deus irracionals i capritxosos. Grècia és fruit d’un pensament ideat pels homes que els ha donat la norma per transitar al llarg de la vida. Grècia ha estat com un cavall en plena carrera que ha creat la raó, la poesia, la prosa, la filosofia i ha posat normes a la bellesa. La bellesa d’un home idealitzat com si fos deu i que recuperarà el renaixement.

Aquil·les i Agamèmnon assentaren les bases d’una societat, d’un comportament i d’un art, que fou arrasada pels Doris però aquests, sense una cultura de substitució, van permetre que la civilització dels aqueus vençuts sobrevisqués mercès a la tradició oral primer i a la lletra després. Foren les invasions d’aquests senyors de la guerra les que generaren les grans emigracions que s’emportarien persones i una cultura que, de Sicília a les costes del Mar Negre i de l’Asia Menor a Egipte, constituiria la Magna Grècia sabent afegir a la seva cultura tot allò útil dels llocs on emigraven.

Aquests grecs escapats esdevingueren colonitzadors i hereus de la cultura aquea, impulsaren el comerç, aprengueren dels lidis a encunyar moneda, modernitzaren la navegació, reinventaren l’alfabet i crearen la poesia èpica, si és que Homer va néixer vertaderament a l’Asia Menor.

Grècia és enormement contradictòria com bona part dels seus herois, deus, guerres, mites i altres desastres que sempre s’ha utilitzat de referent. D’altra manera no es pot entendre com Teseu després de matar al minotaure i fugir de Creta, abandoni la bella Ariadna a la platja. Com també resulta complicat entendre a la bella Afrodita qui després d’haver-se lligat a Paris, Adonis, Hermes, Ares, Poseidó i al mateix Zeus, entre altres, acaba casant-se amb un tipus escanyolit i coix com Hefest.

Malgrat tot, malgrat les seves contradiccions, malgrat la seva història complexa, la seva filosofia més popular que no pas coneguda, malgrat els clàssics, malgrat els turistes poc informats, i malgrat tot allò que es pugui anar afegint, Grècia mai ha deixat de ser un referent, tant la península com les seves illes són uns territoris amables de visitar, interessants de conèixer, on fàcilment hi ha motius per tornar-hi però on molt poca gent s’hi quedaria.