Del penya-segat estant

Periòdicament les nostres comarques s’han vist obligades a estar pendents dels medis de comunicació per problemes d’incendis, escassetat d’aigua o inundacions, més de tant en tant per nevades exces­sives i, no entrarem avui en el comportament de certs serveis elèctrics sempre que passa quelcom poc o molt extraordinari. Alguns desastres dels darrers anys encara porten cua i sovint són font d’informació.

Conèixer és la millor eina per afrontar qualsevol contratemps, ens permet saber els orígens, les cau­ses i fins i tot les motivacions de qualsevol realitat. Conèixer ens per­met practicar el sempre  sa exerci­ci de triar en llibertat, tot i no vo­ler dir necessariament triar millor, però el més difícil és fer una bona elecció des de la ignorància o  impulsat per la necessitat i la urgència.

De l’escassetat d’aigua i l’assecament dels camps es va als incendis forestals, com aquell qui res, i dels boscos arrasats a les torrentades s’hi arriba en un tres i no res. Molt poques vegades ens de­diquem a buscar-ne els orígens i quan es fa i s’hi arriba, si algunes de les causes que l'han provocat no agraden sembla que s’amaguen. Massa sovint en comptes d’aportar solucions fruit del coneixement ens emboliquem en la part final del pro­cés: la desgracia.

Aquests desastres tenen força part de lliçó  moral, (les judicials són responsabilitats dels jutges) no estracta d’escarments tètrics, ni d’establir paral·lelismes esotèrics amb les pla­gues d'Egipte. Més aviat cal tenir present que, sovint, durant anys i panys, s’ha menystingut  la natura. Segons sembla falten embasaments, alguns s’han construït malament o en indrets poc adequats. Els boscos han estat generalment obli­dats, exceptuant els diumenges o quan s’han urbanitzat rouredes amb permisos poc estudiats, al·legals sinó il·legals i finalment, les aixetes, enlloc d’elements reguladors de la despesa, han estat fonts de malbaratament.

Amb tot aquest embolic no resulta incoherent que les protestes siguin habituals quan es parla de transvasaments, sobretot per que sinó s’aprèn a racionalitzar, reparar i repartir quan n’hi ha, com es pot fer quan en falta?. Avui sembla que els arguments d’aquells elements tant presumptament aïllats com eixelebrats que es deien ecologistes són assumits, almenys de paraula, fins pels sectors més conservadors. Avui es comença a ser conscient que quan s’ha saquejat la natura durant  decennis la recuperació no pot arribar en un parell d’anys de bonança aparent. Ens cal una cultura de la natura i una cultura de la no demagògia. Poques coses semblen en aquest moment tant importants com aquesta, aquí i ara calen estudis fets per professionals seriosos i professionals que sàpiguen in­formar-nos i fer-nos  entendre tot allò que calgui, per que necessitem conèixer fins les causes més ínti­mes per poder prendre decisions i preparar-nos pel futur.

Cal, en definitiva, ser conscients de perque, com, quan i fins a on pot continuar aguantant el nostre entorn i fins on podem aguantar­-lo nosaltres quan per culpa nostra s’extralimita i en un moment de crisi com l'actual potser seria una bona inversió fer arreglar les canonades que segueixen perdent milers i milers de metres cúbics d'aigua, netejar boscos i obrir nous trenca focs. Fer això seria una clara inversió en la creació d'un nombre determinat de llocs de treball i seria una inversió tant de present com de futur per tot el país, però ves a saber si ens aquest futur, en recollir els fruits d'aquesta inversió, els qui s'han decidit per aplicar aquest criteri ja no hi són i es beneficiarien dels resultats uns altres i, això si que no es pot permetre.