Fotos nocturnes de La Pineda
Publicades al Facebook i a El Pont de Fusta.
http://www.new.facebook.com/photo.php?pid=30102073&l=2e979&id=1326084804
http://www.new.facebook.com/photo.php?pid=30102075&l=aa15d&id=1326084804
http://www.new.facebook.com/photo.php?pid=30102074&l=90223&id=1326084804
El civisme, la canalla i altres pensaments de darrera hora
Avui ha estat un d’aquells dies en que et planteges la necessitat de que l’administració posi multes contundents als qui els manquen dos dits de civisme quan van pel carrer. Merda de gos, escopir, llençar papers i llaunes… avui, a més,he pogut veure com davant meu mateix un paio es posava els dits al nas i llençava els mocs al terra, al bell mig de la Rambla Nova de Tarragona. Per poc i el moc li va a parar als peus d'una dona ja avançada en anys. (Segueix)
Bé, ja hem tastat el Facebook
Un cop l'amic Esteve, i altres, em van animar fa uns mesos a conèixer això del Facebook he de dir que, per fi, m'hi he posat. Aquests dies he estat provant i el cert és que podríem dir que aquesta eina és una amalgama d'altres que ja coneixíem. Sembla una mica enrevesat, un poti-poti, però bueno, una altra manera de posar en comú diversos aspectes de la nostra vida. Pel que he xafardejat alguns restringeixen bastant el seu cercle d'amistats a coneguts i prou. Altres es donen a conèixer a amics de tercers i van fent gran la xarxa, és una manera de difondre els teus gustos i idees.
El Facebook demana molta interactivitat, així com té una part de bloc, de mostrar els teus interessos... ho vas fent al teu ritme, però, tanmateix, al Facebook t'has 'd'implicar' i no descuidar als amics que opinen o demanen respostes.
Bé, ho podeu descobrir valtres mateixos, si em coneixeu em podeu trobar aquí.
I si no doncs aneu a Facebook i busqueu els vostres amics, potser us endureu alguan sorpresa (com me la vaig endur jo al trobar-ne algusn d'ells).
Poema de Vinyoli i pensaments de paper
Escric, de memòria, poema del Vinyoli, disculpeu si hi ha alguna errada, ja ho corregiré. L’acompanyo d’alguns pensaments meus anotats en tovallons de paper de cafeteries.
El Ramat de Pedra
La solitud és un foc
que, de tant en tant,
s’ha d’atiar.
La flama és el lligam
imprevisible que em manté
unit a tu.
Tu ets el motor de la
meva ànima famèlica.
L’ànima és el
receptacle dels teus tresors.
No vull que el foc s’apagui
la flama em crema però
preguem per la brasa.
Te n’adones que la distància entre tu i jo és infinitament gran si ets al meu costat? Marxa!, ben lluny, ens estimarem.
Perquè estimem tant a qui no ens estima i no estimem a qui ens estima tant?
L’encantament de la serp és pels dèbils d’esperit o, tanmateix, fruit saborós. Jo rebo la serp ensems la vida plena, borratxa de plaer, donada pels màrtirs pecadors de la veritat, moribunda sota l’atronador peu seductor de la mentida, plena de gràcia. Amén.
Jo
Bonet
