Bonet

Per endavant ja descarto a Ciudadanos i al Partido Popular. Aquests, abans que el progrés de Catalunya, busquen altres fites com augmentar la posició de força castellana en detriment de tot lo que tufegi català.

També, en aquesta reflexió, em centraré en les forces 'més conegudes' o incipients.

Partint de la base de ser independentista, se'm presenten tres opcions amb possibilitats: ERC, SI I REAGRUPAMENT.

- ERC: Ho sento, us he donat suport molts anys, però el gir independentista l'havíeu d'haver fet abans del segon tripartit. M'heu defraudat i no m'acabo d'empassar que la independència sigui, avui, una prioritat per vosaltres, més enllà de la campanya electoral. Tampoc m'agrada el Puigcercós en el rol de cap de llista. Podria ser un bon segon, o home de partit però no donar la cara, provoca un cert rebuig. El de Los Rios em cau força bé, tot i que potser li falta una miqueta d'agressivitat. Però no és suficient.

- SOLIDARITAT CATALANA i REAGRUPAMENT: Fins fa uns dies pensava que la cosa estaria entre aquests dos, i fent-m'ho a cara i a creu al darrer moment. Però la opció SI s'ha desinflat, no trago el Laporta, potser vaig errat però em ve contínuament al cap la imatge d'un 'Gil catalanitzat' fent oposició populista al Parlament. Amb el Rivera ja en tenim prou. En Carretero sembla més seriós (per la vessant 'mala llet'), tampoc m'inspira massa confiança però potser com a aprtit independentista ara per ara son els qui més em llamen la atenció. Segurament les votaré.

La resta:

- PSC: No. Em sap greu ser tant contundent però no entenc perquè hi ha el Sabaté de cap de llista, sincerament. Crec que han perdut el nord. I de cap de llista els hagués ajudat molt més La Tura, almenys així ho sento. Tampoc he pogut escoltar de viva veu les seves propostes doncs no han respost la nostra invitació a participar en un cicle de conferències a Vila-seca, on si han participat la resta.

- ICV: Quan vaig escoltar la Hortènsia Grau a Vila-seca em vaig preguntar: 'On l'han pescat aquesta? Però té algo que la fa atractiva, la fa propera i algú amb qui pots parlar. L'Herrera em transmet confiança. No m'importaria veure'l de President de la Generalitat.

- CiU: aquesta reflexió és la complicada. Els darrers anys a Vila-seca m'han fet canviar la percepció que tenia de bona part de la gent convergent (negativa, molt negativa). Diverses persones properes n'han estat els artífexs, però vull parlar d'en Josep Poblet. Considero que Catalunya, en aquests moments, necessita algú com ell. Transmet confiança, capacitat de sacrifici i de treball, bon orador (també un defecte doncs s'enrotlla massa!)... Naturalment podríem divergir en diversos assumptes, però té clares les coses i això, avui, és molt important. A hores d'ara és el millor polític de les nostres contrades i, m'atreviria a dir, de més enllà. Se l'acusa de no dir res, de vendre fum, d'amagar el programa perquè no en té... collonades: fa por. Això és el que passa, tota la campanya han intentat, especialment el Sabaté, desprestigiar-lo, fer-lo quedar com un mindundi egòlatra que tan sols mira per ell... No, en Poblet és molt més i podria assegurar que ens ho demostrarà a partir del 29-N. Sobre l'acumulació de càrrecs, tranquils, veint-lo currar, és capaç d'això i molt més.

P.D. Si, és cert. Si no fos perquè deia que votaria independentista, aquestes reflexions condueixen a pensar que votaré en Poblet. El votaria, però no ho faré, aquestes eleccions me les plantejo des de la vessant ideològica i no pas pràctica o útil. Ara bé, si no teniu ideologia definida i busqueu aquell que tingui més taules i més números per treure'ns d'aquest femer, voteu en Poblet, no us defraudarà... com altres han fet.

Inauguro temporada amb un escrit que acabo de penjar al feisbuk:

Ho he d’admetre, ha arribat un punt en que el feisbuk m’agobia. I si el feisbuk m’agobia de ben segur altres històries truculentes com Twitters and Co, ídem o pitjor.

Les darreres setmanes he anat deixant el feisbuk i he notat que vaig més tranquil. De ben segur això es deu eminentment al fet d’haver engegat a dida altres històries, temporalment, tot i que la temptació de fer-ho definitivament és molt, molt gran.

He obert els ulls? Ha arribat un punt en que, sense proposar-m’ho, m’he vist meditant sobre el meu esdevenidor? Pff, no sé.

Estic cremat? Jo diria que no, perquè hi ha projectes que m’il·lusionen, més inclòs que el primer dia. No estic tant destrossat com per engegar-ho tot a la merda, de moment, no, ans al contrari.

Però si que crec que ja és hora que altres s’ho currin una miqueta més, sinònim de que la meva ànima desitja estar més hores al sofà, ja sigui consumint televisió, literatura i si pot ser, follant. Tot m’està bé.

En tots aquests anys de vida he après que la gran majoria de la penya és MOLT egoista, tan sols pensen en ells mateixos, ni s’aturen un segon en pensar en els demés. Jo no renuncio a deixar de pensar en els demés però ara vull dedicar-me a mi.

Ningú és imprescindible, i qui s’ho cregui va malament. Cert és que d’ases n’hi ha uns quants, pocs, i trobar penya per estirar del carro doncs diguem que costa. Costa trobar l’ase/ases per tirar endavant això i allò però tranquils que tard o d’hora, acaben sortint.

Tota aquesta parrafada per dir que jo, gran defensor del feisbuk, el deixo congelat. Hi aniré traient el cap però poca cosa més. Certes son les virtuts que té de retrobament de velles amistats, companys de feina, difusió d’activitats, compartir recursos, etc... però, sincerament, la gent passa molt. La gent vol jugar al Farmville i que li donin poc pel sac, volem donar lliçons als demés o dir que les nostres activitats son millors, abans que sigui al contrari, bombardeja rels amics amb missatges gilipolles a tort ia dret (i m'hi incloc)... però no sempre i no tots, que consti!  Hi ha gent que fa un ús responsable del feisbuk ;-)

No abandono del tot el feisbuk doncs m’ha donat alegries, com retrobar-me amb gent amb qui vaig compartir moments especials de la meva vida i no els voldria tornar a perdre, però aquí queda, lo demés arriba a un punt de saturació tal que indisposa més que no pas ajuda.

El feisbuk ha estat i és positiu fins que te n’empatxes, aleshores, toca purgar una temporada, llarga.

Si em voleu fer saber quelcom teniu el meu mail al perfil o bé em podeu seguir al bloc, trobareu l’enllaç també al perfil.

Bon profit, Agur!

Sóc conscient que no m'hauria de trencar el cap amb aquesta publicació dels socialistes vila-secans... però amigues i amics, malgrat han passat uns dies de la seva lectura tinc ganes de buidar el pap. (Segueix)

Escric, de memòria, poema del Vinyoli, disculpeu si hi ha alguna errada, ja ho corregiré. L’acompanyo d’alguns pensaments meus anotats en tovallons de paper de cafeteries.

El Ramat de Pedra

La solitud és un foc

que, de tant en tant,

s’ha d’atiar.

La flama és el lligam

imprevisible que em manté

unit a tu.

Tu ets el motor de la

meva ànima famèlica.

L’ànima és el

receptacle dels teus tresors.

No vull que el foc s’apagui

la flama em crema però

preguem per la brasa.

Joan Vinyoli

Te n’adones que la distància entre tu i jo és infinitament gran si ets al meu costat? Marxa!, ben lluny, ens estimarem.

Perquè estimem tant a qui no ens estima i no estimem a qui ens estima tant?

L’encantament de la serp és pels dèbils d’esperit o, tanmateix, fruit saborós. Jo rebo la serp ensems la vida plena, borratxa de plaer, donada pels màrtirs pecadors de la veritat, moribunda sota l’atronador peu seductor de la mentida, plena de gràcia. Amén.

Jo