Poema de Vinyoli i pensaments de paper
Escric, de memòria, poema del Vinyoli, disculpeu si hi ha alguna errada, ja ho corregiré. L’acompanyo d’alguns pensaments meus anotats en tovallons de paper de cafeteries.
El Ramat de Pedra
La solitud és un foc
que, de tant en tant,
s’ha d’atiar.
La flama és el lligam
imprevisible que em manté
unit a tu.
Tu ets el motor de la
meva ànima famèlica.
L’ànima és el
receptacle dels teus tresors.
No vull que el foc s’apagui
la flama em crema però
preguem per la brasa.
Te n’adones que la distància entre tu i jo és infinitament gran si ets al meu costat? Marxa!, ben lluny, ens estimarem.
Perquè estimem tant a qui no ens estima i no estimem a qui ens estima tant?
L’encantament de la serp és pels dèbils d’esperit o, tanmateix, fruit saborós. Jo rebo la serp ensems la vida plena, borratxa de plaer, donada pels màrtirs pecadors de la veritat, moribunda sota l’atronador peu seductor de la mentida, plena de gràcia. Amén.
Jo
Information and Links
Join the fray by commenting, tracking what others have to say, or linking to it from your blog.
Comentaris
Re: Poema de Vinyoli i pensaments de paper
tbonet | 23/09/2008, 22:05
Re: Poema de Vinyoli i pensaments de paper
jaka | 23/09/2008, 20:34
Que bonic Toni !!!
&;D
Un plaer retrobar-te per ací, Jaka.