Bonet

Avui ha estat un d’aquells dies en que et planteges la necessitat de que l’administració posi multes contundents als qui els manquen dos dits de civisme quan van pel carrer. Merda de gos, escopir, llençar papers i llaunes… avui, a més,he pogut veure com davant meu mateix un paio es posava els dits al nas i llençava els mocs al terra, al bell mig de la Rambla Nova de Tarragona. Per poc i el moc li va a parar als peus d'una dona ja avançada en anys.

Canya, jo diria, contra tota aquesta gent. Que les escoles ensenyin i apliquin civisme i, si cal, que torni el carxot i el cop de regle, doncs estem revertint a estats animals que no fa gaire estàvem començant a superar. I que ensenyin civisme també als acollits. Pertanyem a cultures diferents i s’han de respectar, naturalment, però també s’ha de respectar la nostra pròpia cultura i els nostres cànons de civisme. D'acord, jo mateix m’estic sorprenent de que estigui parlant d’aquesta manera. No és pas racisme, s'ha d'educar tant als infants com als qui pertanyen a cultures diferents a la nostra i pels quals certes actituds al seu país son quotidianes però aquí no, i ho han de saber, amb tolerància. Ara bé, tornant a l'educació a l'escola, no vull dir que temps passats foren millors, però considero que l’educació que la meva generació va rebre a l’escola i a l’institut va ser molt diferent de la que rep avui en dia la canalla i no entro pas en matèria de continguts sinó en educació i en respecte. Sempre hi ha hagut canalla problemàtica, que no entenia de cap manera el respecte cap als adults i cap a la mateixa societat però eren pocs, ara, sembla ser que és la gran majoria. Com es pot tolerar que els professors se sentin amenaçats?! Com pot haver canviat tant la societat?! Ja no parlo de l'época dels avis o dels pares sinó de la meva, en tinc 35 i no érem pas així, el gamberrisme d'antuvi ha esdevingut no res comparat amb l'actitud de molta canalla d'avui en dia... Entenc l'educació com quelcom bidireccional entre pares i fills. Tant com els pares han d'educar els fills, els fills també eduquen els pares. Quan els fills aprenen certes coses a l'escola les transmeten a casa seva. Un fill ha de poder dir a son pare que quan llença un paper o una burilla a terra fa mal fet. Si no ho pot aprendre a casa ho ha d'aprendre a l'escola. Tant de bo els pares fossin els millors educadors del món però no és pas així.

I a l’administració, prou de campanyes estètiques, doteu-les de continguts i feu-les efectives, que la gent les pugui entendre enlloc de quedar-se davant del televisor intentant esbrinar què collons els han volgut vendre.

A vegades intentes fer un cartell anunciant un esdeveniment i et trenques el cap intentant trobar una forma novella, una imatge atraient... quan lo més important és que el missatge sigui clar i s'entengui.

Bé, prou rotllo, ja m'he esbravat prou. Siau.