Converses....per pensar....

17 Març, 2009 07:54
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

Fa tres dies que estem amb la redacció de Sant Jordi de primer d'ESO. La primera, era descriptiva, molt lineal, la segona no tenia massa sentit i la tercera té una certa gràcia imaginativa. Ahir a la nit, amb la casa en silenci i mentre la llegia per encàrrec de ma filla per veure "si està bé", vaig somriure. Escriure bé és quelcom fonamental, des del meu punt de vista, i és en aquest sentit que em sento especialment orgullosa d'ella, perquè, utilitzant el sistema d'avaluació escolar de l'anterior reforma, evoluciona més que favorablement.

Aquest matí, fa uns minuts, mentre li feia la valoració del text, em deia: "Mama, m'ha costat molt fer una història diferent, he hagut de pensar durant molta estona...". I jo he somrigut de nou i li he dit "carinyo....pensar és quelcom que et servirà molt a la vida....costa una mica parar-se a reflexionar, però és el que ens fa crèixer com a persones, un dels elements que ens ajuden sentir-nos orgullosos de nosaltres mateixos, a ser més feliços".

La conversa s'ha acabat amb la frase que sempre apareix quan parlem del cole, dels estudis, del perquè d'esforçar-se tant: "la llibertat es basa en la capacitat de poder triar, i això només ho podràs fer si estudies molt".

En fi....converses quotidianes que em fam somriure...

 

1 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

De comentaris estúpids, del "Ala Oeste" i d'intercanvi de càstigs

24 Febrer, 2009 00:09
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

Píndola primera: Segueixo rebent comentaris estúpids als meus blogs, vull dir estúpids en el sentit literal de la paraula, "necis, faltats d'intel.ligència", i en alguns casos molt desagradables. Ah, oblidava dir que són anònims i que per tant tendeixo a pensar que segurament aquest tipus de comentaris (majoritàriament es posen amb un to molt desagradable amb la llengua que parlo o a la llengua amb la qual escric) tenen una funció social clara, perquè permeten donar sortida a les fustracions de qui els escriu, que sempre es bo per previndre malalties mentals greus. També me sorpren el seguiment que demostren vers la meva persona. Això és un afalagament, vol dir que interesso. La veritat és que no sé ben bé en quin sentit, però resulta evident que qui sigui qui fa aquests comentaris està molt pendent de les meves pases i de les meves paraules. Potser és un admirador secret? jajajaja

Píndola segona: M'he enganxat a la sèrie "El Ala Oeste de la Casa blanca"....el cert és que vaig per la segona temporada, me l'ha deixat una amiga estimada. I una altre amic s'enfotia de mi avui una mica dient que "com és possible que no l'haguessis descobert abans"...He somrigut amb el comentari i he de dir que la sèrie resulta altament interessant i entretinguda, sobretot pels que ens dediquem a la política institucional.

Píndola tercera: Ahir vaig tenir un "pollastre" maternal amb la meva filla petita. El càstic va ser no veure la rúa de lluiment però finalment vaig optar per negociar un intercanvi de càstic. Ella mateixa va buscar una alternativa, res de tele en tota la setmana. Un intercanvi just. Com sempre dic, això de ser mare és un aprenentatge diari!

 

 

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

D'informàtica i de Sant Valentí

11 Febrer, 2009 00:46
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

Avui no em funciona el bloc. He escrit tres vegades el mateix article i al final se m'ha esborrat del tot....Buaaaaaaaa

Parlava de Sant Valentí i de la inundació de "vermell" en els dominicals de diumenge pasat. I de la película de Concha Velasco i Toni Leblanc que cada any ens recordava la "lloable" tasca del popular rei de cors celestial. I també de la dicotomía excloient que sempre sorgeix en aquestes dates entre Sant Valentí i Sant Jordi.

En resum, parlava de moltes coses però la informàtica m'ha fet una mala pasada i ara és massa tard per tornar a reescriure.

Us deixo una cançó adient al tema, una d'aquelles que a mi m'enamoren i m'emocionen.

 

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Aviso.....este año estaré rarita de vez en cuando...Es que cumplo 40!

13 Gener, 2009 23:27
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

Pues sí, ya sé, ya sé que no se hunde el mundo pero mira, que quieres que te diga, es una edad simbólica, mucho, y no se cumplen 40 cada año....sólo una vez en la vida y es un cambio de decena que da un cierto yuyu, ni bueno ni malo, tan sólo eso...

Ya sé, que según quien seas pensarás que ya me vale quejarme, que tu tienes 47, 48, 50 o 55 y ya quisieras....ya sé, que quizá lo pienses pero mira, yo soy yo. Y cuando cumpliste 40 seguro que también sentiste ese poco de vértigo que te coje cuando tienes una memoria histórica más clara que nunca, y cuando ese tipo interesante con el que hablas te dice "tienes patas de gallo" (simpático el colega, ya te digo) 

Y ya sé, que si no los tienes, si aun estás en los treintantantos o quizá menos, debes pensar "qué joven me siento", y empezarás a contar cuánto te falta para llegar al mismo punto en que yo estoy, y quizá te importe un rábano lo que te cuento.

En resumen, que el sábado pasado cayo la primera de mis amigas del 69. Un buen año, si señor... el año en que el hombre piso la luna (además de lo sugestivo que tiene su grafología, propicia para bromas obvias que llevo años oyendo, jajaja) Es la primera, y seremos más. En mi caso, en concreto, aun faltan ocho meses pero ya me siento ahí...cerca de los 40 y eso hace que haga el anuncio que titula el blog: este año estaré rarita de vez en cuando.

De momento, de regalo y para acabar, voy a colgar uno de los videos de mi historia, o más bien una de las canciones de estos casi 40 años. Hoy lo ha colgado por mi querida amiga Rosa en el facebook y pensé que valia la pena hacer lo mismo en Tinet. Voy a disfrutarlo un rato, dando al reply un par o tres de veces. Tu también puedes si quieres.

 

Mañana más, o quizá no!

10 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Robos a la loba y a los Reyes Magos, en fin, en fin....

07 Gener, 2009 01:21
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

Vaya por delante que cualquier robo es denunciable y recriminable, pero en estos últimos días ha habido dos en Tarragona que es para morirse. EL primero, el de Rómulo y Remo de la estatua del paseo Arqueológico. Los vándalos botelloneros que lo hicieron deberían tener la cara roja de vergüenza, pobre loba Capitolina! Como dije ya en algún sitio (facebook) "que los devuelvan, jolín!".

A ello se añade un nuevo robo. Si, el que han sufrido los Reyes Magos de Sant Pere i Sant Pau. Bueno, ellos no, sus carrozas. En concreto han desaparecido cuatro generadores. Pobres Reyes! Es inhumano que hayan sufrido semejante atentando en la noche más feliz y más mágica del año.

Ya digo...hay robos y...robos.

 

4 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

SMS de Fin de Año...¿me he perdido algo?

01 Gener, 2009 12:03
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

¿Qué decir cuando alguien sustituye las doce uvas por gajos de mandarinas? ¿O cuando la bolsa de cotillón no incluye una nariz de payaso? ¿O cuando los sms de fin de año no son lo que eran?....Que todo fluye, cambia y evoluciona :-)

Lo cierto es que la última de las preguntas la relaciono sobretodo con el hecho que los sms de humor bajaron ayer espectacularmente respecto a otros años.

Un amigo me contaba hoy en el chat de facebook que la culpa no ha sido que tengamos un humor más perro por la crisis, si no que precisamente puede ser el mismo FACEBOOK el que ha generado este fenómeno. No lo sé...quizá, lo cierto es que este año la novedad en la red ha sido la felicitación masiva a través de las herramientas de web 2.0, principalmente la ya citada. Ayer, en la cena de Fin de Año, este tema también fue cuestión comentada y hubo un debate interesante sobre las virtudes o amenazas de las redes sociales por internet en la evolución de las relaciones personales....

Hoy no toca debatir sobre ello, es día 1 de enero de 2009, día de tomarse las cosas con tranquilidad. Entre otras acciones, toca repasar los sms de la noche. Os dejo una muestra de los más divertidos que recibí ayer, para que quede constancia y sirvan de inspiración de años venideros (aunque estoy segura que deben estar recogidos en más de un página de la red):

- Detenido alcalde de Belén por recalificar el portal. Los Reyes Magos están implicados. El niño nacerá en 1 chalet. Papa Noel se presenta como fiscal. Feliz 2009!

- Consejo Inversor 2009: tatutese 1 euro el pene y disfrute de 5 ventajas. 1. Verá crecer su inversión. 2. Disfrutará tocando su dinero. 3. No le importará que su mujer se coma sus ahorros. 4. Solo usted decide como protegerlo. 5. Solo usted decide donde colocarlo. Feliz 2009

- En estas fechas quería mandarte algo gracioso, increible, tierno, sexy, dulce y muy entretenido. Pero lo siento, yo no entro por la pantalla. Feliz 2009

PUES ESO.....LOS MEJORES DESEOS PARA ESE AÑO QUE EMPIEZA HOY.

 

3 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

Media distancia...los grandes olvidados

12 Desembre, 2008 00:39
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

Es curiosa la empatía que se genera a situaciones iguales. Lo cuento porque hoy he descubierto que no soy la única pringá que se ha molestado por la enorme discriminación que sufrimos los de media distancia en la estación de Sans.

Resulta que ho haces cola, o te jorobas. No hay opción de maquinitas expendedoras con rapidez raudiana. No señor. Taquilla pura y dura con lo cual mejor llegas con media hora de antelación porque si pillas cacho cola no coges el tren ni pidiendo favores.

Como contaba mi amigo Manel en un comentario en mi espacio facebook "La reflexió d'un ferroviari és que els de "mitja distància" no som prou gent perquè la Renfe se'n preocupi (com els de rodalia) ni estem prou estona al tren per ser importants (com els de Llarga Distància). La conclusió és que som uns pringats"

Pos eso!

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

De Santa Cecília, de Chillida, de Germanes i de desaparicions

23 Novembre, 2008 22:58
Publicat per bego, Vivencies quotidianes

Ahir va ser Santa Cecília, patrona dels músics. És per això que al matí, a les 12.00 h, vaig assistir amb les nenes al concert de la Big Band de l'Estudi De Música, entranyable actuació per cert! I a la nit vaig gaudir del sopar amb la Banda Unió Musical de Tarragona. El cert és que no coeixia aquesta formació i em va sorprendre el bon rotllo que es respirava i com esforç, treball i disciplina són perfectectament compatibles amb divertiment i fer comunitat, també rient i disfrutant de la música i dels amics.

L'acte al Metropol amb el 30 aniversari del Dia d'Andalusia, el regust de l'obra Germanes dirigida per Carol López (amb final colpidor i impactant) de divendres a la nit al mateix teatre, i la visita a l'exposició de Chillida a CaixaForum Tarragona van ser les meves degustacions de la resta del dia. Intens, com dic.

Avui, doncs, he desaparegut del mapa fins ara. El cert és que he disfrutat moltissim amb les nenes d'un diumenge amb una temperatura i un solet magnífics. Un diumenge de novembre relaxadet mentalment, tot i que amb una bona i llarga dosi d'exercici físic.

Demà més, o no!

Comentaris | 0 RetroenllaçOs
 

«Anterior   1 2