Txus Garcia


Poema per agombolar a "Poètiques"

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 22:44

Si ve l'instant que veus que defalleixo

-sóc feble al capdavall, ho saps com jo-

no em deixis desistir.

Recorda'm els projectes no acomplerts,

retreu-me les paraules

amb què vaig comprometre'm

per tu i per mi,

fes-me, si cal, memòria del lloc

i dels objectes que ens acompanyaven.

Només tu pots parlar-me'n sense por

i ens redreçarem junts altra vegada

L'hoste insòlit. Miquel Martí i Pol


MANOS

POÈTIQUES — Publicat per katalitz @ 08:44

Miras la palma abierta de tus manos.

¿Qué te dicen? ¿Realmente son tuyas?

¿No te interrogan al interrogarlas?

¿No te miran, extrañas, si las miras?

Mueves, mueven, un poco, tus, sus dedos

haciéndote no sabes qué señales,

como si pretendieran desvelar

sobre ti mismo algún oscuro enigma.

Hay en sus huellas más signos escritos

que en los libros del mundo. Te dan vértigo

sus trazos superpuestos, ese afán

por dar perfil a cosas imprecisas.

Qué tormentas calladas, qué relámpagos

quietos, qué seca lluvia, qué raíces

sin flor, qué blandas piedras, qué mirar

sin hondos ojos, qué simas sin simas.

¿Dónde te llevan? ¿Hacia qué lejano

tiempo de qué principio va tu mente?

¿A quién heriste, asesinaste, amaste

en qué otra piel? ¿De quién sois, manos mías?

Lorenzo Oliván

«Anterior   1 2

Powered by LifeType