Afotuz

Part 1
Part 2 

En castellano: Indonésia - Guía de viaje (parte 3) - Traducción automática

14.-Labuan bajo – Denpasar – Ubud

Avui toca una altra vegada desplaçament, ens en anem a la mítica Bali!

Esmorzem i recollim els trastets, els companys del costat convenen un taxi amb el que anem tots junts cap a l'aeroport (com que estem dalt de tot de l'hotel, els hi diem que ens recolleixin per la porta de darrere per no haver de carregar les motxilles fins a baix). En ser 4, ens surt per 25000Rp., a les que cal sumar les 40000 de les taxes de l'aeroport.

A les 9:30 pujem a l'avió, després de riure una estona veient el tinglado que munten els de l'aeroport amb les maletes (les pesen a elles i a nosaltres), i sortim cap a Denpasar, gaudint un altre cop dels cràters i les illes, que bonic es veu tot...

Quan arribem a Denpasar, anem a fer un cafetó amb els nous amics, per intercanviar algunes fotos i recomanacions d'utilitat, i acte seguit anem a veure com ens ho fem per anar fins a Ubud...

Mirem la possibilitat de compartir taxi amb algú, però no trobem interessats, així que finalment el pillem per a nosaltres 2. Els taxis a l'aeroport van per ticket, hi ha una guixeta tot just sortir per la porta de les arribades, a l'esquerra. Allí veureu que hi tenen un cartell amb el preu per destí, dieu on voleu anar i us faran un paperet, que encabat donareu en algun dels taxistes que hi ha fora per a que us portin. El trajecte fins a Ubud es llarguet, i ens costa 195000Rp.

Com deia, el viatget és d'una bona estona (prop de 2 hores), però almenys el taxí es còmode i amb aire condicionat. Aprofitem el trajecte per constatar que Bali sembla un món apart de la resta d'Indonèsia, molt més ben urbanitzat (segons les zones), amb carreteres força correctes, i amb un altra atmosfera, no sabríem com explicar-ho, potser es el fet que son de majoria hinduista (a la resta d'Indonèsia la majoria és musulmana), sembla que el ritme és més pausat, i els templets apareixen per cada racó, de moment la cosa ens agrada molt més del poc que vam poder veure a Legian en la nostra breu estada.

Arribem a Ubud, teòric centre turístic per als que busquen altre cosa que platja i festa a Bali. No diem que no sigui així, de fet la ciutat té força encant, però no deixa de ser centre turístic, que quedi clar, no us penseu que son 4 cases enmig d'un bosc amb 4 motxillers tocant la guitarra...

Hem decidit fer cas als nostres col·legues, i ens en anem directament a l'hotel Sayong House, en tot el centre de Ubud, on passarem 5 nits per 1270000Rp., després de regatejar una bona estona. Sincerament us el recomanem, el lloc és tranquil tot i estar al centre, la gent és molt amable, té una piscina molt agradable on poder-vos fer passar el calor, i els millors banana pancake que hem provat mai.

Un cop acomodats, ens asseiem a la terrasseta de l'habitació, i planifiquem la nostra estada. Hem agafat Bali com a centre d'operacions, amb la intenció de llogar algun guia o conductor per a fer les diferents rutes que més o menys teníem pensades després de llegir molt al respecte.

Us poso aquí el mapa, amb els diferents recorreguts que teníem marcats, en principi haviem planificat rutes per a 4 dies ... després en els dies corresponents ja us anirem explicant en que es va quedar la cosa :-)

 

Amb la idea clara al cap, sortim al carrer a fer un tomb, i a veure com trobem un guia, l'experiència que ja portem acumulada al país ens diu que no ens costarà gaire...

Pugem fins al mercat, i pel camí efectivament ja trobem diversa gent que se'ns ofereix, anem preguntant en algun o altre, fins que en veiem un de força espavilat i amb iniciativa, li expliquem el nostre pla de 3 dies, i tot i que bufa una mica (sempre volem fer massa coses en poc temps), ens diu que es pot fer sense problema i ens dona un preu, que després de discutir queda en 350000Rp. per dia, però quedem en que li direm alguna cosa. Ens comenta que la seva furgoneta és per a 7, i que si aconseguim portar més gent, doncs que ens baixaria el preu, així que com a l'hotel sabem que també hi havia unes altres noies que vam trobar també a Labuan bajo, pensem que potser ho podem lligar tot, a veure si les veiem...

Continuem el nostre passeig, i aprofitem també per a canviar diners en una de les oficines oficials, aquí els diners van que volen, ja veureu que els preus son més cars que a Java...

Tornem a l'hotel i trobem a les noies, a que els hi sembla perfecte el pla d'anar junts, així que tornem a buscar al xòfer, i ens deixa el preu en 100000Rp. Per persona i dia, molt millor!

Soparet i al sobre, demà toca moviment!

  

 

Dia 15 – Bali

Encegats per la carta d'esmorzar passem aquest dia del banana pancake, quin gran error :D

A l'hora convinguda, aviadet, ja tenim al xòfer a la porta, comencem la ruta!

-Arrossars de Tegallang

Són els típics que veureu en les fotos de Bali, però no per això deixen de ser preciosos, a més en aquell moment estaven crescudets i verdíssims. Els veiem des de la vora de la carretera, queden cap a baix, es pot baixar fins a baix crec però ens conformem amb la panoràmica...

-Temple de Gunung kawi (30000Rp.)

El primer temple que visitem (i on ens hem de posar per primer cop el Sarong), i un dels més especials, és molt antic, i el principal atractiu son la mena d'altars que hi excavats en la roca, tot i que la vegetació al voltant del temple, el riu, i els camps d'arròs del voltant creen un entorn especial i místic, és dels més macos!

-Pura Tirta Empul (30000Rp.)

Un altre dels temples més coneguts i bonics, potser us sonarà per les seves piscines on la gent prega sota els brolladors d'aigua, tot seguint un rite que ens van explicar. A la vora hi ha també el palau del govern, que no es visita. Hi ha també un brollador amb aigua que surt de terra, i altres piscines. A banda tenim la sort que aquell dia hi ha cerimònia, i podem veure com toquen Gamelan i una ofrena (tot i que als turistes -en realitat als no creients- no se'ls deixa accedir a la zona on hi ha els altars, això passa en tots els temples). Com que hi ha festa al temple, veiem també moltes famílies vestides a la forma tradicional balinesa, com estar a missa de diumenge!

-Gunung Batur i el seu llac (20000Rp.)

El Batur és un volcà actiu, el seu con té un llac a la seva falda,i tot plegat esta dins d'una caldera més antiga, de més de 10km de diàmetre, on hi ha també un parell o més de poblacions. Es poden fer trekkings per pujar-hi, però nosaltres només ens hi aturem un instant per a veure-hi les vistes, en un passeig on hi ha també molts venedors ambulants. El xòfer ens adverteix que si ens ofereixen coses no les agafem per mirar-les, perquè amb l'excusa que les hem agafat un moment ens diran que ens les hem de quedar, ja ho sabeu...

-Pura Puncak Penulisan (30000Rp.)

El principal atractiu d'aquest temple son les seves vistes, esta al capdemunt d'una muntanya (a més de 1700mt) i cal pujar força escales per arribar al capdamunt. A banda de la vista, la veritat es que no té res d'especial, el vam trobar prescindible.

-Pura Besakih (30000Rp.)

Aquest podríem dir que és el temple principal de Bali, li diuen el temple mare, i la veritat és que és força impressionant. Esta situat a la falda del volcà més alt de l'illa, l'Agung, i com a temple més gran (en realitat un conjunt de diferents temples), també té el mercadet que l'envolta més gran i ple de gent que voldrà que els compreu algun souvenir o sobretot que se us oferiran per a fer-vos de guia per a entrar als llocs on no es pot.

Abans d'anar vam llegir gent que deia això, preguntant si era o no veritat. No és així. Els no creients (o en general els turistes) no podem entrar en alguns recintes que hi ha a tots els temples de Bali, és la zona d'oració, i sempre esta clarament delimitada. Per per molt que t'hi acompanyi algú, no hi hauríeu d'entrar, només que per respecte, i el que fan aquesta gent, es aprofitar quan no hi ha ningú a la vora i fer-te entrar d'amagatotis, tot plegat per poder veure de més aprop el que podeu veure perfectament des de fora. Si les normes diuen que no s'hi pot entrar, nosaltres creiem que cal respectar-ho, però cadascú que faci el que li sembli, que us quedi clar però que no fa falta cap guia per a visitar cap complexe de temples.

Dit això, senyalar que li haureu de dedicar una bona estona a la visita, ja que hi ha molts temples que veure. L'entorn és bastant poc entranyable, a diferencia d'altres, però es perfectament comprensible tenint en compte que possiblement sigui el centre de culte més important de l'illa. Tot i això, si esteu disposats a caminar una mica, us recomanem que tireu fins al de més al capdamunt, una mica separat de la resta i ja quasi enmig del bosc. És un temple força gran, amb uns impressionants dracs que donen origen a l'escala de pujada, des d'on tindreu una molt bona vista i una mica de tranquil·litat, ja que sembla que a la gent li fa una mica de peresa atansar-s'hi...

Un cop deixem el temple, sortim en direcció al de Pura Kehen, aturant-nos abans a dinar en un dels típics bufets amb vistes (espectaculars) als camps d'arròs. Trobareu diverses histories sobre les “sablades” que foten en aquests tipus de llocs, en realitat son cars, si, però ens van donar algunes recomanacions que ens van ser d'utilitat per tal que ens sortís més barat, també cal dir que 7 persones fan més pressió que un parell...

Quan hi entreu, no heu de seure directament, sinó preguntar pel menú i el preu, podeu regatejar per a que no us contin els impostos (que son un pico), o que no us cobrin la beguda, i sinó doncs podeu marxar o quedar-vos, com us sembli.

-Pura Kehen (10000Rp.)

El darrer temple del dia, i un dels que més ens va agradar, en gran part per la tranquil·litat i l'entorn del mateix. Vam arribar quan el sol començava a caure, i erem els únics que hi havia. El temple esta a l'entrada del poble de Bangli, però envoltat de vegetació, i a l'interior hi ha un gegantí arbre on hi ha una campana sagrada, hi ha molt de verd, i les figures i altars son preciosos, ens va agradar molt...

Amb aquest temple, acabàvem la visita “guiada” del dia, i la nostra idea era tornar a Ubud per anar a veure algun dels espectacles de dansa que es fan a la ciutat (veure almenys un espectacle de alguna de les diferents danses balineses, es una cosa que cal fer...). Mentre tornàvem, el conductor ens va preguntar, i ens va recomanar un espectacle de Kecak i Sanghyand que feien a les afores d'Ubud, oferint-nos es clar, de portar-nos-hi. Com que el preu era el mateix que havíem vist que feien als espectacles d'Ubud (160000Rp.) i no teníem preferència per cap dansa concreta, ja ens va semblar bé, així que hi vam anar.

Va estar bé perquè en ser a les afores, no hi havia gaire gent, potser l'entorn no era tan genial com el water palace d'Ubud, però vam poder veure l'espectacle a primera fila, i vam gaudir força amb el kecak (és una representació on no es toca gamelan, la “música” la fan un grup d'actors que interpreten a un exèrcit de micos, emetent rítmics “chak chak chak” amb la boca). I després vam flipar veient com en la dansa del foc, el ballarí fins i tot es posava brases a la boca, molt interessant, tot i que pels estrangers difícil de seguir, fins i tot amb el petit panfleto que et donen a l'entrada.

Ara si, retorn a Ubud i sopar en comunió en un dels bars/restaurants del costat de l'hotel, on amenitzen la nit un grupet de música acústica que fa versions força bé (tant a Bali com a les Gili, és molt habitual veure grups d'aquestos en casi tots els bars). Riem i fem unes cervesetes, el dia ha estat intens però divertit...

 

Día 16 – Bali

Comencem el dia fantàsticament amb el banana pancake i el café amb llet a l'estil indonesi, és horrible, però ja li estem agafant carinyo...

-Casa típica balinesa

Anem a veure una casa familiar típica balinesa, on ens expliquen com estan distribuïts les diferents construccions (la caseta dels pares, el temple, la cuina,..) i la seva funcionalitat. Teníem previst fer una visita d'aquest tipus al dia següent, però el guia ens la proposa fer en un lloc que ve de camí i acceptem. La família encara viu a la casa, i la visita ens sembla interessant.

-Pura Taman Ayun (6000Rp.)

Aquest temple és bonic sobretot pels jardins, que passen a la vora d'un riu, on ens hi perdem una estona aprofitant que és aviat i encara no ha arribat el gros de les visites diàries...

-Arrossars de Pacung

Parem un instant a la zona de Pacung per veure una altra panoràmica espectacular dels camps d'arròs, ens agraden més els de Tegallang, però son per quedar-se bocabadats...

-Pura Ulun Danu Bratan (20000Rp.)

Anem tirant cap al nord de l'illa, i ens aturem en aquest temple, al costat mateix del llac Bratan. És també força conegut perquè una estampa del mateix, apareix en els bitllets de 50000Rp. d'Indonèsia. L'entorn és força bonic, i també hi trobem gent que esta fent ofrenes i alguna cerimònia, per desgràcia, el cel s'esta tapant i ens comença a caure alguna gota així que passem una mica de llarg les parades que hi ha pel parc del voltant (on us podeu fotografiar amb els famosos fliying fox) i continuem amb l'esperança que afluixi la cosa...

-Cascada Git-Git

Continuem sota la pluja fins a la cascada Git-Git, on ens enfadem amb el xòfer. L'entrada a la cascada val 5000Rp. per persona, i el recorregut no té pèrdua ni res especial que requereixi de guia, cosa que nosaltres no sabíem. Ell ens recomana agafar-ne un, a 10000Rp. per persona, total per a embutxacar-se la seva comissió. A banda, a mig camí ens agafa un aiguat que ens té atrapats durant més d'una hora a mig camí. Al final baixem fins al salt d'aigua, i la veritat és que no és res d'especial, així que sortim bastant decepcionats i emprenyats amb el conductor per fotre'ns la colada del guia, i per no avisar-nos que segurament ens mullaríem...

Com us deia, el salt no té res massa especial, però el caminet de baixada passa enmig de camps d'arròs i jungla, anar-hi expressament trobem que no val la pena, però si aneu una jornada pel nord de Bali, paga la pena passar-hi.

-Llacs Buyan i Tamblingan

Continuem la ruta, amb la certesa que segurament haurem de retallar alguna cosa pel temps que l'aiguat ens ha retingut a Git-Git. Continuem fins a la vista panoràmica d'aquests 2 llacs, on mirarem com esta el temps i veure que fem.

La gràcia del lloc, a banda de la carretera d'anada, on veiem també alguns macacs, es que hi ha 2 llacs contigus a la falda d'un volcà, la vista es força bonica tot i el mal temps que esta fent, i aprofitem per dinar al mirador mateix, mentre pensem que farem...

Consultem amb el conductor el tema horari, i decidim que ens saltarem les 2 atraccions que ens quedaven, per arribar a temps a Tanah Lot (ens saltem els arrosars de Jatilowih, i el temple Pura Luhur Batukaru), així que comencem a tirar de nou cap al sud.

-Tanah Lot (20000Rp.)

Fem sort decidint tirar cap a Tanah Lot, perquè el conductor no sabem gaire bé perquè, va a pas de tortuga, i anem veient com el sol va caient poc a poc, corrent el risc de no arribar-hi a hora. Al final li diem si passa alguna cosa, i en vista de les nostres cares, accelera i al final semblem fitipaldis, per sort vam arribar a temps, tot i que no gaire sobrats, la veritat.

Veure la posta de sol en aquest temple és imprescindible, esta petat de gent, sí, és molt turístic, sí, però en veure com el sol baixa per ser empassat pel mar, els colors del cel contrastant amb els temples (és famos Tanah Lot, però ens va agradar més el Pura Batu Balong) no es pot deixar passar, de veritat.

Un cop es fa fosc, tornem cap a Ubud. Mentre tornem, decidim que al dia següent prescindirem dels serveis del xòfer, per relaxar-nos una mica de tant de amunt i avall.

En arribar, tornem a anar a sopar tots junts, i alguns allarguem fins a altes hores de la nit en alguns dels bars de copes que podeu trobar a la vora del camp de futbol de Ubud, ben a la vora de l'hotel. Sort que demà no cal matinar!

 

-Dia 17 – Ubud

Aquest dia no agafem conductor, us poso el pla que teníem previst, per si us interessa per planificar la vostra ruta:

Aquests tres indrets queden força aprop de Ubud, havíem pensat fer-los llogant una moto, però al final no ens hi vam atrevir.

-Mas: És un poble on hi ha molts tallers de treballs en fusta, sabreu que les talles en fusta de Bali son mundialment conegudes, moltes d'elles surten d'allà, i s'hi poden trobar millors preus que si les compreu en altres llocs de l'illa.

-Batuan: En aquest poble el que és conegut son les seves pintures.

-Goa Gajah: La cova de l'elefant, hi ha un petit temple i altres atractius.

Aquests temples queden a la part est de Bali

-Temple de Candidasa

-Temple de Tirta Gangga: Aquest ens va fer força llàstima de perdre'l, el jardins i llacs semblaven molt bonics, i les cròniques que havíem llegit deien que valia molt la pena.

-Temple de Goa Lawah: La particularitat d'aquest temple es que esta al costat mateix d'una cova de rat penats.

En contes de res d'això, fem dia de relax, agafem hora en un dels nombrosos spa's d'Ubud per a un massatge i tractament, visitem la Monkey forest (40000Rp.) on milers de macacs tomben al seu gust a la recerca dels platans que els donen els turístes (val la pena passar-hi, a banda dels micos és força bonic) i recorrem el carrer principal per veure on podem trobar el millor preu per al nostre Fast Boat cap a les Gili. Finalment aconseguim bitllet d'anada i tornada (l'anada és des d'Ubud, i la tornada fins a Kuta) amb Sea Marlin (http://baliseamarlinexpress.com) per 1400000Rp. Si heu d'anar a les Gili, no val la pena que reserveu els tiquets per internet, hi ha varies companyies, i us podeu estalviar força diners si regategeu una mica o compareu preus allà. Nosaltres ens vam estalviar 600000Rp.!

La resta del dia el passem tombant, prenent bon café amb alguna pasteta al casa Luna (http://www.casalunabali.com/ ) i fent un bon sopar al café Wayan (http://www.alamindahbali.com/cafe_wayan.htm ), la jornada gastronòmica ens surt per un pico, però ... estem de vacances.

 

-Día 18 – Ubud

Per aquest día, pensàvem en si agafar o no la moto, però al final pot la mandra, i passem el matí a la piscina de l'hotel, on també coneixem un turista de llarga durada que ens recomana un altre spa, al que anem a fer-nos un altre massatget. Esta al mateix carrer que el cafè des artistes (http://www.cafedesartistesbali.com ) on sopem la mar de bé.

 

-Día 19.- Ubud – Padang Bai – Gili Trawangan

Amb llàstima, però amb el regustet del darrer banana pancake, abandonem ben aviat l'hotel d'Ubud. Ens ha passat a recollir el van de Sea Marlin i fem la ronda per altres hotels, fins que carreguem a tothom i sortim en direcció al moll de Padang Bai, des d'on agafarem la llanxa cap a Gili Trawangan.

Un cop més, ens sentim com a borregos, arribem a les oficines, on ens confirmen i ens etiqueten l'equipatge per a saber on va. Al cap d'una estona, embarquem i sortim cap a destí a tota castanya.

El vaixell és grandet, i la veritat es que corre força, tenim sort que fa bona mar, i fem la travessia sense problema. En primer lloc el vaixell para a l'illa de Lombok, per desprès anar fent parades a Gili Meno i Gili Air, per a deixar als pocs turistes que hi baixen. La gran majoria anem a Trawangan, on arribem finalment a la mateixa platja.

Trawangan és la més gran de les Gili, la més massificada, i on hi ha més serveis. Hi anàvem per passar els darrers dies de descans a la platja. El fet que diem massificada, no vol dir que sigui una ciutat ni molt menys. De fet en tota l'illa no hi ha cotxes, i els taxis es diuen cidomos, uns petits carretons estirats per petits cavalls, que van amunt i avall de l'illa.

El poble és on hi ha més ambient, molts bars i bungalows/cambres/hostels per a motxilers, i també algun hotel de luxe. Hi ha força gent, i pel que sembla hi ha marxa tota la nit, així que si voleu estar tranquils, potser no és el millor lloc per estar-hi.

Nosaltres el que vam fer, és agafar un cidomo (tenen preus fixes, que depenen de com lluny del poble aneu) i tirar direcció al nord, a la recerca d'algun bungalow maco i fora del sorollam de tot plegat.

Teníem mirat algun, però no havíem reservat res, per que ens havien comentat que per internet sortia força més car que si anaves allà directament (en temporada baixa, es clar).

Vam agafar el cidomo fins a l'Alam Gili (http://www.alamindahbali.com/alam_gili.htm) que tenia molt bones referències, i la veritat es que feia força patxoca. La llàstima es que havíem de canviar d'habitació al cap de 2 dies cap a una que no ens agradava gaire, així que vam anar a mirar pels voltants. Després de preguntar en varis, decidim llençar la casa per la finestra, i ens tirem cap al luxe occidental del Villa Grasia (http://www.villagrasia-lombok.com/ ). No té molt d'encant, però es super confortable i amb tots els luxes, i devant de la platja amb el millor corall de l'illa (o això diuen). Com que ens quedem 5 dies, ens deixen l'habitació per 4000000Rp., uns 68 euros per dia. És molt més del que havíem estat pagant fins al moment, però vaja, comparat amb els preus que tenien a la web, encara vam fer força bon negoci.

Com deia, l'habitació fantàstica, l'esmorzar també, i la zona on es troba és molt tranquil·la. De totes maneres van tenir alguns detalls que no ens van agradar. Ens van fer pagar per avançat, i a sobre en efectiu, amb l'excusa que no els funcionava el targeter. Això va fer que ens quedéssim quasi sense diners, i tot i que els vam comentar en algun dia successiu de pagar ni que fos una part amb targeta per no haver de canviar a l'illa no hi va haver forma. També lleig ens va semblar que no tinguessin la wifi oberta, i que per tenir internet haguessis de comprar un val, quan en bars i hotels molt més barats ho tenien de franc pels clients.

Lo de no voler anar a canviar, és perquè el canvi que hi ha a l'illa és molt dolent comparat amb el de Bali, teniu-ho en compte abans d'anar cap a les Gili...

Passem la tarda entre la piscina de l'hotel i la platja, i quan comença a caure la tarda, ens en anem caminant una mica més al nord, a veure la posta de sol, que és un cop més espectacular. Això si, només posar-se el sol, ens comencen a menjar els mosquits, no oblideu portar-vos el repel·lent!

Poca cosa més, sopem en un dels bars de més avall de l'hotel i a descansar...

 

-Dies 20 a 23 – Gili Trawangan

Aquests dies senzillament no fem res, lloguem unes bicis a la sortida del poble durant un parell de dies per a poder anar amunt i avall (caminant hi ha mínim 20 minuts). Si les llogueu a l'hotel son més cares (coses del luxe). Dir-vos que tot i la bici, hi ha trams que haureu d'anar a peu per la sorra, potser si agafeu mountain bikes no us fa falta, però vaja... També no estaria de més que portéssiu una lot o un frontal, a la nit hi ha ben poca llum en alguns trams del camí, i les de la bici no es que en facin molta...

Anem a veure les diferents zones d'snorkel, la millor esta davant mateix de l'hotel, a les afores del poble hi ha una zona interessant també (podeu veure uns esculls artificials que tenen per mirar de fer créixer corall nou), i una altra una mica més amunt de l'hotel. De totes formes, res si ho comparem amb la zona de Komodo, i un any més ens n'hem de tornar de les vacances sense poder veure tortugues...

No cal dir que hi ha infinites empreses que munten tours d'snorkel o submarinisme, només cal donar un tomb pel camí de la costa. Respecte a les ulleres per a snorkel, nosaltres les vam portar de casa, però tampoc tindreu problema per llogar-ne, ni aquí ni en els altres llocs del viatge on n'hem fet...

També es pot anar a passar el dia a alguna de les altres Gili, a la vora de on paren les motores ràpides, hi ha una caseta on venen els tiquets, nosaltres ho volíem fer però al final ho vam deixar córrer.

Respecte a l'oci i menjar, també hi ha molts llocs, sobretot al poble. En molts dels bars al vespre toquen música en directe, esta molt bé per fer una cervesa o el que sigui, nosaltres no vam allargar gaire la festa. Pel que fa al menjar, recordem una Trattoria (crec que de fet és aquest el nom del lloc) al costat mateix de l'hotel Vila Ombak, dins del poble (és on acaba el camí de costa), les pizzes estaven estupendes i l'aigua t'esquitxava els peus mentre sopaves...

I per últim, no deixeu de fer un tomb pel poble, no és espectacular, però val la pena, també es pot pujar a la zona més alta de l'illa per a poder veure les vistes, tot i que no vam trobar el camí (amb la calor que feia tampoc vam insistir gaire).

 

-Día 24.- Gili Trawangan – Padang Bai – Kuta

Doncs sí, hora de tornar a posar-se en marxa, i a banda per a tornar cap a casa, ja fa força més peresa...

El dia anterior, havíem anat a l'oficina de Sea Marlin del poble per a confirmar el nostre retorn, així que només ens quedava ser allà a les 10 del matí. Agafem el nostre cidomo, i ens hi plantem, informem de la nostra presència i ens posem a esperar a que arribi el vaixell.

Pel retorn han optat per un de més petit, però pel que veiem igual de ràpid. Aquesta vegada la mar esta una mica més picada, i en algun moment patim una mica perquè la llanxa fa algunes bandades, que impressionen una mica anant tant ràpid. De totes maneres, arribem sense més problema a Padang Bai, on “amablement” ens carreguen en vans depenent del nostre destí, que en aquest cas és la mítica Kuta.

Unes hores més tard, ens aboquen a tots al centre de la ciutat, en aquest cas no et deixen a la porta de l'hotel que tinguis, cosa que ens dona igual perquè tampoc en teníem. Com que només estàvem una nit i marxàvem aviat, volíem alguna cosa senzilleta, així que ens internem pel carrer Poppies, i anem mirant el que hi ha. Finalment res ens convenç, i apareixem de nou a l'avinguda principal, i per preguntar, entrem a l'hotel Maxi (http://www.maxi-hotel.com/ ), on després de regatejar una mica ens donen una habitació per 350000Rp., és molt més del que volíem gastar, però quan un s'acostuma al “luxe” ja se sap...

Com a curiositat, dir-vos que això era a migdia, i el lloc on estava no ens va semblar dolent ni res, però en omplir els papers vam veure que ens feien signar un paper conforme acceptàvem que a la nit podia fer soroll. Vam preguntar, i ens van dir que era per les discoteques que hi havia al voltant, però que a la zona on era l'habitació no tindríem problema.

Efectivament, no en vam tenir, però en fer-se fosc vam poder veure perquè ens feien firmar. El carrer principal esta ple de bars i discoteques amb altaveus al carrer a tota potència, de forma que quan camines no et sents ni els pensaments. Ciutat de marxa total, com que només hi estem una nit prenem paciència...

La tarda la passem tombant una mica, i veient el nostre darrer capvespre a la platja de Kuta, que és realment impressionant. A l'hora en que cau el sol, hi comença a anar força gent, i és interessant veure la fauna que s'hi passeja, joves surfers, turístes de comiat de solter, parelles locals, els socorristes amb els seus quads ... realment passem una bona estona veient el panorama, i la posta de sol, com casi totes en aquest país, és indescriptible.

Un cop vista la platja, tornem cap a l'hotel parant a fer un cocktail i a sopar en un restaurant pel camí, celebrem que ens ha anat molt bé el viatge...

 

-Día 25.- Denpasar – Singapore

Avui s'acaba el viatge, però encara ens queda un dia per omplir de coses, i comença força aviat, ja que el nostre avió cap a Singapore surt a les 6:20.

Una bona estona abans, ja som al carrer, esquivant els turistes de la nit que amb precari equilibri retornen cap al seus llocs de morada. Agafem un taxi cap a l'aeroport, i procedim a la facturació.

Paguem les nostres darreres taxes d'aeroport (42000Rp.) i a esperar a l'hora indicada, ens en anem de nou a Singapore.

El nostre vol a Barcelona no surt fins a les 23:55, i ens plantem a Singapore a les 9, així que tenim tot el dia per fer-hi una visita, aquest cop sense els nostres amics, que treballaven.

Dir-vos, que a l'apanyadíssim aeroport de Changi, si esteu en transit podeu anar a fer un tour d'unes hores de franc per la ciutat, peeeeerò.... l'heu de demanar abans de sortir de la zona de trànsit. Nosaltres no ho sabíem, i tot i que buscàvem algun taulell d'informació no ens en va quedar cap a mà de camí al control de passaports, així que quan el vam sol·licitar a l'oficina de turisme de la zona comuna de l'aeroport ja no el vam poder fer.

Sigui com sigui, no ens pensàvem quedar a passar el dia a l'aeroport, així que vam deixar les motxilles al guardamaletes, i armats amb un plànol turístic i uns quants dòlars de Singapur vam anar a tombar.

La noia de turisme ens va recomanar anar fins al centre, i allà comprar un tiquet del bus turístic, que funciona de forma similar que aquí. Ens va recomanar anar fins a l'estació de Bugis, i allà al costat comprar el tíquet al mateix bus.

Vam arribar a Bugis i vam començar a flipar bastant amb un mercat que hi havia allà, i al final vam dir que aniriem fent xino xano i amb metro. Vam anar cap a la zona de Little India a peu, i després amb metro fins a la zona de Esplanade, per a tenir una bona vista de Marina bay, i l'espectacular Marina Sands.

De sobte, ens va caure un aiguat impressionant, que vam suportar com vam poder sota el cobert de l'escenari que hi ha tocant a l'abadia, fins que corrent ens vam poder posar dins de l'edifici de l'opera.

Des d'allà vam anar pels camins del metro fins a Suntec city, on vam estar visitant algun centre comercial i menjant alguna cosa, fins que vam poder tornar a sortir al carrer per fer una ullada a la zona de negocis, quina llàstima de pluja.

Després de la darrera cervesa del viatge, aquest cop una bona paulaner que vam prendre envoltats d'“encorbatats”, vam tirar cap a l'aeroport, ara si que la cosa s'acabava...

 

-Día 26.- Singapore – Frankfurt – Barcelona

Els nostres vols de tornada van anar perfectes. Com sempre, a l'enllaç de Frankfurt vam haver de córrer i atacar-nos dels nervis per a no perdre el vol a Barcelona, però tot va anar bé, i a l'hora indicada ens esperava la família a l'aeroport. Després de 25 dies tombant pel món de qualsevol manera, i resulta que a casa ens fa mandra agafar un parell de trens fins a Cambrils, però bé, aquesta estona de cotxe sempre serveix per a començar a explicar les aventures...