Indonèsia: Guia de viatge (part 2)

8
Jul
2012
21:07
    Part 1 
    Part 3 

    En castellano: Indonésia - Guía de viaje (parte 2) - Traducción automática

    Dia 5.- Semarang – Pankalan bun – Tour orangutans

    Un cop esmorzats, i a l'hora convinguda, sortim cap a l'aeroport de Semarang, on farem la connexió amb Pankalan bun, des d'on comencem un dels tours que més il·lusió ens fan del viatge.

    Hem arribat amb força temps (allò de les 2 hores abans no cal que us ho prengueu massa estrictament en els vols interns) i prenem un cafetó decent en un dels bars de l'aeroport, navegant una mica per internet i observant com a la taula del costat, dues inspectores de sanitat prenen mostres d'una de les pastes del mostrador, atentament vigilades per un policia, molt tranquilitzador... les tases de l'aeroport són aquí de 60000Rp.

    L'avió de Trigana Air Services surt puntualment a les 11:30 i el vol transcorre sense problemes, així que al cap d'una hora ja estem a Kalimantán, on ens espera l'Aidi, el nostre guia per aquest tour, que va quedar força sorprès en veure que Daniel era a Espanya nom de noi, ens vam fer un fart de riure...

    Vam contactar amb ell directament en contes de fer-ho mitjançant alguna de les moltes agencies que ofereixen aquest tour per internet vist els preus exagerats que demanaven. Ell ens va fer el tour de 3 dies i 2 nits per 4000000 Rp. I la veritat es que vam quedar molt contents, no vam veure diferencia en les comoditats del nostre vaixell respecte als altres, i l'Aidi era un guia jove però formal, molt amable i amb explicacions de tot el que anàvem fent i veient, us el recomanem (aidisusanto@yahoo.co.id).

    Agafem un taxi a l'aeroport i anem fins a un moll a les afores de Kumai, on hi ha multitud de klotoks, els vaixells que fan aquesta mena de recorregut. En aquell instant comença a caure una important tromba d'aigua, però per sort el capità ha posat un cobert suplementari i només embarcar sortim cap al riu, amb el pobre guia intentant tranquilitzar-nos per la climatologia.

    Quan la pluja s'aplaca una mica, coneixem al capità i a la cuinera, que ens treu el deliciós dinar, suficient per a un regiment, us hem de dir que en els 2 tours en vaixell que hem fet és on es podria dir que hem menjat millor, autèntic menjar indonesi de casa!

    VespreLa pluja s'acaba quan ja estem remuntant el Sekonyer, passem a la vora d'on desemboca amb el riu principal, on es veu que a la nit hi ha multitud de cuques de llum, per desgràcia nosaltres anem més amunt a passar la nit, no es pot tenir tot! Mentre pugem veiem micos proboscis, amb el seu curiós nas, fins i tot tenim la sort de veure'ls travessant nadant el riu, amb les mares carregant als petits al coll, és espectacular!. També veiem algun orangutà salvatge durant uns instants, ens comenten que és estrany que estiguin tan a la vora del riu, sembla que hem tingut sort!

    Seguim riu amunt, còmodament asseguts en les nostres cadiretes de jardí tunejades per a que no llisquin sobre el vaixell, anant fent petar la xerrada i veient els micos i quan ens donem conta ja es fa fosc, així que el capità lliga el vaixell a una vora del riu per a passar la nit. Quedem embadalits amb el color del cel en fer-se fosc, i en un moment ens paren la taula un altre cop, amb espelmetes i tot, un sopar romàntic enmig de la jungla, quina sensació!

    Mentre sopem, ens preparen el llit, també a l'aire lliure (sota un cobert i amb mosquitera eh?!) i com que tampoc podem anar a fer unes cerveses enlloc, doncs ens anem a dormir, que demà tenim moltes emocions!

     

    Dia 6 – Tour orangutans

    Algú engega les llums molt aviat, abans de les 7 ja estem desperts, observant la boirina que flota en el riu, i escoltant les bestioles. Veiem passar algunes barques de treballadors del parc i llenyataires (si, el riu i el seu voltant és preciós, però ben a la vora es desforesta la selva per vendre'n la fusta, un dels principals problemes de Borneo), però regna la tranquil·litat.

    Navegant en un mirallDesprés d'esmorzar, continuem cap a Camp Leakey, i prenem un desviament del Sekonyer per apropar-nos. Aquesta zona és simplement espectacular. Si el Sekonyer ja era estret, en aquesta part amb prou feines hi passen 2 klotoks, i l'aigua del riu és veu negra, per l'efecte de la coloració que donen les arrels dels arbres. Sembla un mirall fosc totalment pla.

    Pel camí trobem algun llangardaix de la família dels varans (els de komodo!), un cocodril de riu, i una mena de tucà espatarrant, a banda d'altres ocells.

    Arribem aviat a camp Leakey (el “feeding time” és a les 14h), i només baixar del vaixell, quan estem de camí cap a la cabana de recepció, ja ens trobem una femella d'orangutà amb el seu petit tapant-nos la passarel·la d'accés. Quedem flipats, li estem passant pel costat i fent-nos fotos a la vora mentre ens mira amb curiositat, quins animals tant impressionants, estem contentíssims. Tenim temps per a fer un lleuger trekking per la zona, per veure si tenim sort de veure'n algun altre abans, però no, el que si que veiem son unes formigotes gegants, i uns arbres espectaculars, que l'Aidi ens va comentant mentre passegem.

    Es fa l'hora del dinar dels orangutans, així que ens dirigim al lloc en qüestió, un petit “escenari” on els vigilants posen el menjar, amb alguns seients de fusta per als que anem a veure-ho.

    PetitCal dir, que això no és una mena de circ, camp Leakey i els altres 2 centres de reintroducció i investigació intenten reintroduïr orangutans que estaven en captivitat o eren orfans al medi salvatge. Per fer-ho, i mentre no s'acostumen a viure de la selva, cada dia els posen a una hora concreta fruita per a que puguin acabar d'alimentar-se, mentre encara ho necessitin. Un cop es poden mantenir per ells sols, alguns s'internen a la selva per no tornar, altres hi van quan els hi sembla...

    Les femelles baixen de seguida a recollir el que poden davant l'expectació de tothom, abans de que l'impressionant mascle, en Tom (amo i senyor de Camp Leakey) faci acte de presència, no hem vull fer llarg relatant això perquè no hi ha paraules, quina bèstia!!

    Un cop acabat el “show”, tornem cap al vaixell, i al moll hi ha alguns macacs, i un parell d'orangutans més, un dels quals se li aferra a la cama de la Paula, que es queda glaçada. Tothom quedem una mica astorats (hi ha gent d'altres vaixells) i li diuen que no intenti desenpallegar-se'n perquè es poden enfadar i fer mal, així que el que fa el guia es fer que li doni la motxilla, que és el que sembla que vol. Al cap d'un moment la deixa i podem marxar...

    Com ahir vam sortir tard, avui no dona temps per a més, naveguem una mica per la banda estreta del riu, i en un petit marge amarrem per a fer nit. En aquesta zona l'aigua és més neta que al Sekonyer (que baixa marró i contaminat pels tractaments que fan a les mines) així que ens podem dutxar i tot, un luxe que aprofitem sense dubtar per després tornar a gaudir del nostre sopar romàntic, quin dia tan fantàstic!

     

    Día 7 – Tour orangutans – Surabaya

    Últim dia al riu, s'acaba el que es donava... però no patim, abans tenim una altra cita amb els orangutans, aquesta vegada a Pondok Tanggi, on donen de menjar a les 9h.

    Disfrutem un cop més de la propera presència dels primats, i continuem riu avall.

    Teníem pendent la visita a un centre de reforestació i a una vila que hi ha a la vora del riu, però com patim per l'hora del vol, ho deixem només en el centre de reforestació, on ens expliquen una mica quina mena d'arbres planten, i (després de fer una donació) plantem els nostres arbrets per a que formin part del parc. Ens sembla una mica “turistada” però bé, si serveix per alguna cosa, avant...

    Accelerem, i continuem cap a Kumai, on arribem amb temps de sobra. Com ja us hem dit, això de les 2 hores abans no és necessari (almenys en els aeroports petits), i a més el vol ens surt amb casi una hora de retard, ens en penedim una mica de no haver apurat una mica més el nostre temps al riu...

    Després d'assabentar-nos a l'aeroport de que hi ha hagut un terratrèmol a Bali (per sort, res gaire greu), sortim cap a Surabaya, proper pas intermig. En aquest aeroport, les taxes son de 20000Rp.

    Vam escollir Surabaya per tal de estalviar-nos algunes de les 11 hores que tarden els tours que surten de Yogjakarta cap a la zona del Bromo, el nostre proper destí. La nostra idea era intentar agafar un transport quan arribéssim (en teoria a les 17:30, tot i que amb el retard van ser passades les 18) per arribar ni que fos de nit a Cemoro Lawang, com ho fan la majoria dels tours. Vam contar amb que no seria dificultós trobar algun d'aquestos tours a Yogja o al mateix Surabaya. Per desgràcia no va ser així, i tot i que ens en vam sortir pel nostre compte, ens sembla que a la llarga vam pagar més d'aquesta manera que fent un dels tours que surten de Yogja. En canvi, vam obtenir una nit en un lloc de peli de terror, un viatge efectivament més curt, un parell d'intents de timo, i això si, una bona estona lliure per poder veure Cemoro Lawang.

    Un cop arribats a Surabaya, anem a l'oficina de turisme de l'aeroport, a veure si hi ha alguna possibilitat de continuar amb el nostre pla, i ens diuen que no veuen com, així que ens hem de buscar un hotel. La darrera nit a Semarang, havíem intentat buscar algun que quedés a la vora de l'aeroport, perquè al dia següent hauríem d'agafar un bus a la estació principal, que no hi queda gaire lluny. Havíem trobat un que no feia mala pinta, així que li vam preguntar al noi de l'oficina, que ens va dir que no el coneixia, i ens en va recomanar un altre, on ens va trucar, i on per desgràcia no hi havia habitacions. Així doncs, el vam fer trucar a l'hotel que havíem vist per veure si tenien habitacions, i vam demanar un taxi per anar-hi. Aquí, el noi ens intenta col·locar un taxista amic seu que ja s'esperava a la vora de l'oficina, esta clar que a un preu més alt, tot i que ell deia que no. Els taxis a l'aeroport de Surabaya funcionen a tarifa fixada depenent d'on vulgueu anar, l'oficina on cal anar (i on no us hi deixaran arribar) queda a l'esquerra de la zona d'on se surt, dins el hall de l'aeroport.

    Agafem el taxi (35000Rp.) i ens presentem a l'hotel, que no té res a veure amb el que havíem vist el dia anterior a les fotos, semblava un decorat de una peli de por! Intentem dir-li al taxista si ens pot portar a un altre, però no entén res d'anglès i tampoc té gaires ganes de seguir donant tombs ens sembla, així que al final ens hi quedem.

    No sopem per por d'agafar alguna cosa dolenta, i ens posem al llit en els sacs de seda tapats fins al cap, esperant que passi ràpid la nit per a poder marxar d'allà.

     

    Día 8.- Surabaya – Probolinggo – Cemoro Lawang

    Ens llevem aviat, no tenim organitzat res i ens fa por tenir problemes per enllaçar els transports, així que més val anar amb temps...

    A la recepció ens avisen un taxi, que ens porta fins a l'estació de Busos de Purabaya (20000Rp.) on només entrar ja som arrossegats cap a l'autobús de Probbolingo (46000Rp.), que marxa als pocs minuts.

    En unes 2-3 hores, ens plantem a l'estació de busos de Probbolingo ( tot i que uns 5 minuts abans d'arribar-hi, el bus para davant d'una agència de viatges on ens diuen que l'estació és allà, i que si anem a Cemoro hem de baixar allà, cosa que no fem).

    Sortim de l'estació i anem cap a mà esquerra, on surten les furgones cap a Cemoro Lawang, on com no, també intenten fotre'ns el pèl intentant fent-nos pagar 4 vegades més del preu, amb l'excusa de que així sortirem abans, diem que no, que no tenim pressa, i comencen als pocs minuts a baixar-nos el preu, davant de la mirada de la resta de passatgers (tots indonesis). Ens seguim negant, així que als 10 minuts sortim cap a Cemoro, pagant 50000Rp. i emprenyats com a micos. A sobre, ni que no omplin la furgo no patiu, perquè pel camí la segueixen omplint amb gent que va de poble en poble, un festival.

    Prop de 2 hores després (ens sembla recordar), impressionats amb les vistes i amb el cul fet calderilla, arribem per fi a Cemoro Lawang, on anem a la recerca d'un hotel.

    Estem força agobiats, i a sobre la gent pel carrer, en veure'ns tombant amb la motxilla al coll, no deixa de marejar-nos amb que anem a dormir en una casa particular (homestay), així que farts de tombar, ens quedem al Café Lava Hostel (270000 Rp.), tot i que només queden habitacions econòmiques amb bany compartit i aigua freda, tenim ganes de menjar alguna cosa i estar una estona en pau.

    Cims ventososAbans però, reservem allà mateix el tour del dia següent al Bromo (la pujada amb cotxe per veure la sortida del sol, i després la visita al cràter), i el del Kawah Ijen ja que és realment complicat arribar-hi per mitjans propis. L'amo de l'hotel és bastant arrogant i malcarat, més sabent que no tenim més opció (ell mateix ens explica amb un somriure d'orella a orella com poder arribar amb transport públic fins a l'Ijen). De fet, tots els hotels de Cemoro tenen fama de ser bastant desagradables, sobretot amb la gent que ve amb tours tancats des de Yogja (tot i que nosaltres no ho som!!). El tour ens costa 700000Rp. incloent la nit d'hotel a l'Ijen, si li sumem el que hem pagat de l'habitació aquí, ens surt igual de car que venint amb tot tancat des de Yogja però i lo bé que ho hem passat!!

    Ara si, dinem i disfrutem de la nostra Bintang, tenim la tarda morta al bonic poble de Cemoro, on verifiquem que és veritat que hi ha moltes mosques (ho deia la guia i ens semblava estrany), i moltíssima pols (que vols, estant al costat d'un volcà que no para de treure cendra). A banda d'això poca cosa més, veiem les vistes de la tarda sobre el Bromo, que son espatarrants, i constatem la tranquil·litat que hi queda a les tardes, quan la majoria dels turistes ja ha marxat després de fer el tour matinal i mentre no arriben els del dia següent. Parlem també amb una altra parella de catalans que s'han quedat un dia més per temes de transport, sempre és agradable poder enraonar una estona en el teu idioma quan portes dies fora de casa...

    Quan es pon el sol, mengem alguna cosa i ens en anem cap a dormir, demà ens aixequen a les 3:30 per anar a veure el Bromo!

     

    Día 9.- Mt. Bromo – Bondowoso

    Cap a les 3:30 comencem a sentir moviment fora de l'habitació, així que comencem a vestir-nos i preparar les coses per quan tornem. No ens venen a avisar fins a les 4 menys 10, segueixen cobrint-se de glòria...

    Anem cap al restaurant, i ja esta tothom a l'espera, a fora ja hi ha els 4x4 esperant. Esperem el nostre torn, i enfilem cap al mirador de Pananjakan després de pagar l'accés al parc (50000Rp.) en una fila de cotxes que sembla l'entrada de Barcelona un dia qualsevol, i això que és temporada baixa!

    Es fa de dia al BromoEns deixen una mica lluny del lloc (no caben tots els cotxes), i pugem caminant durant més de 20 minuts amb un fred important i intentant no ser trepitjats pels cavalls que lloguen per a fer-te més fàcil la pujada, per arribar finalment a una petita esplanada amb un cobert i tot de paradetes de té, cafè i coses de menjar. Com hem pujat fent via, pillem un bon lloc i plantem el trípode de la càmera per disposar-nos a veure l'espectacle.

    Poc a poc, el sol va il·luminant la vista del Bromo, el Batok i com tenim sort al fons també podem veure el mont Semeru de fons, és impressionant veure com canvia la llum segons puja el sol, estem flipant en colors, mai millor dit!

    Quan ens sembla que ja n'hi ha prou, tirem avall a la recerca del cotxe, que ara estava una mica més amunt d'on ens havia deixat, esperem a que arribin la resta de passatgers i ens en anem cap al cràter!

    El cotxe travessa l'esplanada de cendra que el dia abans observàvem des de Cemoro, i aparquem com a 500 metres del cràter, per anar-hi caminant. Com no, també s'hi pot anar amb cavall, i fins i tot amb moto, pagant per suposat. En el camí hi ha el temple Pura Luhur Poten, tancat la majoria de l'any.

    A la boca del llopEl cràter és del més impressionant que hem vist a Indonèsia, però no entenem com ho poden tenir així de deixat (les escales d'accés, baranes, els cavalls amunt i avall...), més observant com un gran percentatge de la gent que viu a la zona ho fa del turisme, és una llàstima...

    Després d'al·lucinar una estona decidim fer lloc al cim per a la resta de la gent, i tornem cap al cotxe, on ens donem compte que anem completament coberts de pols negra, sembla que vinguem de la mina! Us recomanem que a banda de tapar-vos (fa molt fred al matí) porteu una braga o similar per a cobrir-vos la boca de la pols, i ulleres per mirar d'evitar que us entri molta pols als ulls.

    Tornem a l'hotel cap a les 7:30, ens dutxem ràpidament (amb el fred que fa i l'aigua freda no hi ha ganes de recrear-s'hi) i anem a menjar alguna cosa abans de continuar, mentre veiem com van marxant la majoria de grups.

    Finalment ve el nostre transport, és el mateix pillastre que ens va pujar des de Probbolingo, i avui esta molt més amable...

    Arribats de nou a Probbolingo, ens aturem en una agencia de viatges, on ens trobem amb més gent. Ens fan una breu explicació de cap on anem, esperem una estona, i ens embarquen en un van força atrotinat, anem cap a l'Ijen.

    Arribem al nostre hotel (Catimor homestay - http://www.ijenplateau.com/accommodation/catimor-homestay ) ja de nit, doncs casi sen's incendia la furgoneta al poc de sortir, i com que ens vam negar tots en bloc a seguir-hi viatjant fins que ens la canviessin, la cosa es va retardar un parell d'hores. No podem visitar ni la plantació de cafè, ni el poblet ni el petit bany termal de l'hotel, i a sobre s'acaben les cerveses tot just arribar, tot molt dramàtic. Per sort, trobem uns altres paisanos, que s'uneixen al grupet que hem fet amb uns nois holandesos durant el trasllat, i passem una estona fent gresca i xerrameca abans d'anar a dormir, demà toca matinar un altre cop...

     

    Día 10.- Mt. Ijen – Ketapang – Gilimanuk – Legian

    Ben aviat ens piquen a la porta de l'habitació, i ràpidament ens llevem i ho preparem tot, sortim a esmorzar rapidet, ens abriguem (aquí i al Bromo hi fa fred, porteu roba d'abric!) i marxem cap al Ijen.

    Una bona estona més de camí de cabres (és increïble com de malament tenen la carretera que porta en aquesta zona) i arribem a l'aparcament, on un bonic cartell que penja de la caseta de guarda ens indica que queden 3km i 500 metres de desnivell fins a arribar a la boca del cràter, paguem el dret d'accés (80000 Rp.) i comencem a tirar amunt.

    Un treball a la boca de l'infern IIIPel camí, sen's enganxa un dels treballadors del cràter, que no marxa ni amb aigua calenta. Els més joves, o que parlen alguna cosa d'anglès es treuen un millor sou fent de “guies” mentre pugen cap a dalt que carregant sofre com a mules (cosa que fan igualment després), així que se us aproparan amb lo de saludar i fer la foto, i us vindran amb que us baixen al cràter, que us faran de guia. Si no ho voleu (no fa falta cap guia, tot i que ens sembla totalment lícit que intentin millorar el seu sou), deixeu-los-hi ben clar des de bon principi, i si cal insistiu-los, nosaltres no ho vam fer fins més endavant per timidesa, però el paio ens anava seguint/esperant tota l'estona i no ens va deixar fins que ens va portar al cràter. Si us passa això, o voleu que algú us acompanyi, aclariu també prèviament el preu, perquè sinó al final us demanaran una propina “a partir de” (crec que ens demanava 100000Rp.), nosaltres al final ens hi vam haver de discutir i li vam donar menys, perquè ja li vam deixar clar que no volíem que ens acompanyés i més que de guia ens va fer de paparra, perdoneu que us ho diguem així, però si hi aneu es possible que us hi trobeu, deixeu les coses clares per evitar malentesos.

    Sigui com sigui, anem pujant intentant “donar esquinazo” al noi, i veient al que s'enfronten 2 cops al dia la gent que treballa al Ijen, una dura pujada que es fa pitjor encara de baixada, i més carregant al coll 80/100 kg de sofre i portant en molts casos unes botes d'aigua als peus, en contes de les nostres xiruques últim model, Déu n'hi do.

    El camí és maco, enmig del bosc, i a mitja alçada hi ha una mena d'oficina/bar on els treballadors fan parada per a pesar la càrrega (que tornen a pesar baix), i s'hi pot prendre també un cafè, nosaltres seguim amunt.

    Més endavant, el camí s'obre a una panoràmica preciosa dels pics del voltant, i uns metres més endavant trobem per fi el cràter.

    Un cop més, estem sense paraules, respirem una mica, fem un mos, i tirem avall.

    Veureu que hi ha un cartell que prohibeix el pas als turistes (però hi esta ple), i una mica més enllà ens tornava a esperar el nostre “guia”, que ara si ja no ens deixa anar. Anem tirant avall intentant fer el mínim de nosa als treballadors que pugen amb la càrrega, aquí el camí és realment costerut i pedregós, quin mèrit aquesta gent!

    Un treball a la boca de l'infernEns anem apropant fins a la emanació de sofre canalitzada, una mica més amunt hi ha una mena de mirador. Fins aquí podríem considerar el camí segur, i creiem que potser si aneu sols (sense un d'aquests guies) no hauríeu de baixar més avall. En aquest lloc es pot respirar, i reaccionar als canvis de direcció de la emanació gasosa ( Cal portar un mocador al coll, i quan us apropeu aquesta zona mullar-lo d'aigua per a que pogueu respirar en cas que us agafi el fum, és força important), i a amb una mica de zoom podreu fer bones fotos.

    La nostra idea era no tirar més avall, però el nostre guia hem va insistir a baixar a nivell del llac. Quasi m'ofego atrapat en el núvol de fum, sense poder veure per on sortir, per sort el noi va venir i hem va estirar cap a fora, penseu-s'ho abans de baixar, de debò.

    Sigui com sigui, és únic poder estar allà baix, veure en quines condicions treballen aquella gent, i la duresa de la feina, a banda de les impressionants roques esgrogueïdes i el color turquesa del llac. Vam quedar astorats pel Bromo, però l'Ijen ens va semblar millor encara...

    Donem un darrer cop d'ull i comencem el retorn, que quasi es fa més pesat que la pujada, doncs el camí de baixada esta força després i és fàcil patinar, cal anar a poc a poc.

    Arribem a l'aparcament de nou, i després de canviar-nos una mica de roba i esperar a la resta del grup sortim cap a les 10 cap a Ketapang, on arribem més o menys a les 12h.

    El van ens deixa davant d'una agència de viatges, on ens intenten vendre el transfer cap a Legian, però preferim anar pel nostre compte.

    Travessem el carrer i ja som al port des d'on surten els ferrys cap a Gilimanuk, paguem els bitllets (12000Rp.) i pugem a l'enorme llauna rovellada que ens durà cap a la mítica illa de Bali. Pugem a una de les plantes superiors, i ens quedem a l'aire lliure durant la travessa.

    El pla era agafar un bemo a Gilimanuk fins a Denpasar, i després canviar cap a Legian. L'estació de Bemos esta sortint del port de Gilimanuk a la dreta i després a l'esquerra (o això ens havien dit), però és famós el fet que la gent no t'hi deixa arribar intentant vendre't ells el transfer. També s'ha de dir que (pel que sabem) tots els bemos van primer a Denpasar, i allí hi ha vàries estacions secundàries des d'on surten els que van a diferents poblacions de l'illa, pel que cal fer transbord.

    Una mica farts d'estar sempre agobiats per la gent, i pel tema dels transbords, decidim baixar al aparcament del ferry, on havíem vist alguns busos i vans, a veure si podem estalviar-nos tot el tràmit. Els busos son de locals, i estan deixadíssims, plens de gent tirada per terra, a banda, ens diuen que van directes a Denpasar sense parar, però no ens ho creiem gaire. Com que estem per allà mirant, de seguida ens fan “corrillo” els conductors, i ens deixem temptar per un conductor de van, a qui li queden 2 places lliures i que ens diu que només ha de fer una parada abans de Legian, que la resta de gent va més endavant (son tot locals també), després de fer el típic regateig i l'amago (que ja no era amago) de marxar, ens deixa el viatge per 100000Rp., així que pugem a la furgoneta i en amarrar el ferry deixem enrere els problemes i tirem milles cap a Legian.

    El camí és llarg (cap a 4 hores) i el conductor fa alguna parada més de la que ens prometia, però estem molt contents perquè estem amples, i ens hem estalviat maldecaps i transbords, total per unes 20000Rp. de diferència.

    Ja es fa fosc quan el conductor ens deixa davant de l'hotel que teníem mirat, el de la cadena Tune (http://www.tunehotels.com/ ) però no havíem estat capaços de pagar per internet amb la tarja de crèdit espanyola, i el preu al mostrador era caríssim per ser un hotel “Low cost”, així que marxem. Només creuar el carrer, en veiem un de força luxós a primera vista, amb piscines i tota la pesca, i decidim provar. Resulta que és més barat que l'altre, i tot i que no pensàvem gastar tant, ens hi quedem perquè estàvem rebentats i a banda estava força correcte. Era el Bali Subak (http://www.hotelbalisubak.com/ ), i ens va costar 325000Rp.

    Dutxeta agraïda (volíem tastar la piscina, però preferim anar a menjar), i sortim a sopar en un dels bars del mateix carrer, estem al rovell de l'ou de Legian. Pensàvem que ens donaria temps de veure'n la platja o alguna cosa, però el desplaçament se'ns ha menjat el dia, que hi farem...

     

    Día 11 – Legian – Labuan bajo

    Avui tenim un altre dia de aeroports i viatge, ens en anem a Flores!

    Havíem demanat que ens truquessin un taxi per a les 6 del matí, però no hi era, amablement ens ofereixen el transfer de l'hotel cap a l'aeroport, però lo bo d'estar al centre és que sortim al carrer i tot i ser força aviat ja passen els taxis de bluebird (els blaus, que sempre van amb taxímetre).

    N'arramblem un, i sortim cap a l'aeroport, on ens hi plantem en pocs minuts (50000Rp.), ja que ens havíem quedat a Legian per no perdre temps de carretera. Facturem, paguem la taxa (40000Rp.), i a esperar un cop més, aquesta vegada sense bars agradables, la veritat es que l'aeroport de Bali no és cap meravella. Passem l'estona fent petar la xerrada amb un simpàtic natiu del Real Madrid, fins que embarquem al vol de Trans Nusa Tenggara.

    Cap a les 10:30 ja estem a Labuan bajo, després de passar la hora i pico de vol contemplant l'impressionant reguitzell d'illes i cràters que ens regala el trajecte.

    Esperem a que ens donin les maletes (en aquest aeroport no hi ha cintes, es fa a mà) i sortim a la munió de gent que ens espera al carrer per oferir-nos taxis, hotels, tours, i ves a saber que més.

    Un cop més, ens tanguen dient que no hi ha “bus” cap al poble quan si que n'hi ha (bé, un servei de bemo que fa el recorregut circular poble-aeroport) , així que pugem en un taxi que per 50000Rp. ens fa el trajecte de menys de 5 minuts al poble, mentre escoltem la xapa de un venedor de tours que intenta fer la seva feina en el mateix taxi.

    VaixellsNo teníem reserva d'hotel, però si una preferència que el taxista ja endevina en veure'ns amb la motxilla, l'hotel Gardena (http://www.gardenahotelflores.com/ ), on per sort tenen lloc. Agafem habitació en un dels bungalows nous, 2 nits per 400000Rp., tenint en compte que no son nits consecutives ja que una la passarem fora en el tour. Els bungalows nous estan correctes (no espereu cap luxe), però estan a dalt de tot de la muntanyeta on es troba l'hotel, així que per arribar-hi teníem quasi 5 minuts de pujada, trajecte durillo sobretot quan portàvem la motxilla a l'esquena. En compensació, les vistes de la badia de Labuan bajo al capvespre son simplement incomparables, i el lloc és força tranquil.

    Baixem a la recepció per a reservar el tour, prèviament havíem estat negociant via e-mail amb en Fransis Oan, el propietari, sobre preus, tot i que no l'havíem reservat en ferm per poder buscar alternatives. Veient que el xic del taxi ens demanava més diners, i després de parlar amb unes noies espanyoles que havíem trobat al bar que ens comenten que més o menys és el mateix a tot arreu, decidim que ja el reservem allà mateix, així que li diem al noi de la recepció el preu que havíem aconseguit (1600000Rp.) i ens el respecta, després de fútils intents de baixar-lo una mica més.

    Anem a fer un tomb pel poble, a menjar alguna cosa, i escalem al bungalow a fer una migdiada, per fi una estona de relax!

    Despertem amb temps per a una dutxa i seure al porxo a veure el capvespre, on coneixem als veïns del costat, catalans també, amb qui ens en anem al restaurant de l'hotel, on sopem fantàsticament entre riures i cerveses, ja tocava una mica de descans!!

     

    Día 12 – Tour komodo i Rinca

    Abans de les 8 baixem amb les bosses cap al bar de l'hotel, a degustar un deliciós banana pancake mentre esperem al capità que ens ha de dur cap al tour. Arriba mentre acabem d'esmorzar, així que un cop llestos ens en anem amb ell, que ens fa seguir-lo fins al port, ell amb moto i nosaltres a peu, una mica raro...

    Arribats a un mollet lateral del port, ens senyala un klotok, on ens espera la tripulació, un noi jovenet i un altre de més gran, que seran qui ens portin de ruta. Cap dels 2 no parla ni una engruna d'anglès, i a banda no son gaire simpàtics (de fet, el noi jove, el capità en realitat, va guanyar-se l'apel·latiu carinyós de capità murri) però bé, és el que hi ha...

    Buffalo vs KomodoEmbarquem amb un petit incident degut al verdet que hi ha al moll, i emprenem camí cap al primer destí, Rinca!

    Passem les següents 2 hores endormiscats amb el so del motor, la brisa, i la multitud d'illetes que esquitxen el mar, quina tranquil·litat...

    Arribem a Rinca, i paguem les taxes del parc i el guiatge a la caseta del guarda (es paga la dels 2 dies aquí), en total en surt tot per 230000Rp. els 2, contant que només portem una càmera.

    Passem 2 hores fent un trekking per l'illa, sota un sol de justícia, però contents de poder veure algun ocellot interessant, búfals, una vista panoràmica de l'illa i com no, dragons de komodo, fins i tot vam poder veure un encarament búfal-dragó que ens va fer posar a tots en tensió, quins bitxos aquests rèptils !!

    Arribem de nou a bord, i ja ens espera el dinar, que atraquem mentre ens dirigim cap a la pink beach, una platja rosada (que si no) on hi ha els coralls i peixos més espectaculars que vam veure a Indonèsia, incloent peixos pallasso (nemos), i fins i tot un peix lleó (molt verinós) amb qui per si de cas guardem les distàncies. El corall és molt frondós, i hi ha un munt de vida per veure a pocs metres de la platja, és imprescindible...

    Després de l'snorkel i d'una estona de descans, tornem a llevar àncora cap a on farem nit, tenim unes 3 hores fins a la “Flying-fox island

    Sense paraulesArribem dels primers, quan encara el sol no es posa, i veiem que ens venen a rebre uns petits bots del que semblen pescadors, que en realitat ens ofereixen souvenirs i cervesa, la darrera oportunitat en kilòmetres de pillar-ne! No perden ni una!!

    Passa l'estona mentre anem sentint els crits dels grans rats penats a l'illa, i podem veure com van sobrevolant els arbrets que hi ha a la vora de l'aigua, quan de sobte, a la posta de sol comencen tots a aixecar el vol en direcció a l'illa de Komodo, a la recerca de fruita per menjar, és un moment màgic...

    Acabat l'espectacle, xarrem una estona amb altra gent dels vaixells del costat i sopem fantàsticament, avui fem nit un altre cop sota les estrelles en un entorn idíl·lic, som afortunats.

     

    Día 13.- Tour Komodo i Rinca – Labuan bajo

    Ens despertem aviat, gràcies a la llum del sol i al traginar de les tripulacions de les barques que estan preparant els esmorzars de la gent, i quan ens donem conta ja hem menjat i llevem l'àncora cap a Komodo, on arribem els primers, abans fins i tot de l'hora oficial d'apertura (les 8), el capità murri sembla que té pressa per tornar a casa :D

    Un dels guies que estan netejant les fulles de la zona de l'embarcador ens recepciona i ja se'ns emporta a fer el tour. Ens comenta que n'hi ha 3 de diferents, cadascun més llarg, tot i que ens diu que en el darrer la gracia es veure un dels nius de dragons, però que ja fa un temps que esta abandonat. Tot i que la nostra idea era fer-lo, decidim que ens quedem amb el mitjà i que en arribar a la cruïlla decidirem...

    A diferència de a Rinca, on durant el recorregut vam poder veure algun dragó, aquí els vam veure tots molt aprop de l'àrea de recepció, a la vora de la cuina i les zones aprop del lloc habitat. Això si, ens va semblar que aquí eren més grans. Durant el recorregut el que si que vam veure va ser alguns cérvols i porcs salvatges, però si us heu de quedar amb una de les expedicions, nosaltres us recomanaríem Rinca.

    Finalment, vist que estava difícil veure alguna bèstia durant el trek, deixem el recorregut en el mitjà, i tornem cap a l'entrada per continuar el viatge de retorn. Embarquem també al guia, que necessitava tornar cap a Labuan bajo, i tirem camí de l'illa de Bidadari, per a fer una mica més de snorkel.

    Pel camí veiem en la llunyania alguns dofins i mantes, tot i que no aconseguim convèncer al capità murri per a que ens hi atansi més, els companys amb que vam coincidir a l'hotel les van poder veure de ben aprop, quina ràbia :(.

    Continuem camí, i donem per tancada l'expedició, retornant al Gardena per a fer una bona dutxeta i una mica de descans mentre esperem la nostra darrera posta de sol a Labuan bajo. Sopem amb els companys del bungalow del costat, el viatge a Komodo i Rinca ha estat tota una experiència!


2 Comentaris & 1 Retroenllaços de "Indonèsia: Guia de viatge (part 2)"

    M'encanten les croniques dels teus viatges! A veure si no trigues massa a explicar la continuació!

    Una pregunta, com t'ho fas per organitzar-ho abans? Fas servir un doc o alguna cosa més sofisticada? I despres un cop heu marxat ho teniu tot imprimit? O en format digital amb un ebook o similar?

    Publicat per Sònia 09 Jul 2012, 15:36
     

    Gracies Sònia :D

    L'organització la fem sempre a partir de la Lonely planet, i mirant algunes altres guies de gent que hi ha anat (de webs com ara viatgeaddictes, callejerosviajeros o el megaforum de losviajeros). Triem els llocs on volem anar, i mirem si es factible logística i economicament. Organitzem el tema de transports i comencem a fer les reserves del que calgui.

    Acostumo a fer un document de word on tinc les coses a recordar, i un calendari de google amb on som cada dia i els horaris de transports si ho tenim reservat (tot i que de tant mirar-ho casi que no hem fa falta).

    Tota aquesta docu va impresa, als mòbils i al núvol, juntament amb passaports, seguros i tota la pesca, per si es perd algo.

    Amb tot això i la guía, de moment cap problema!

    Publicat per Dani 09 Jul 2012, 17:13
     















El masculí de gata: