Afotuz

Part 1 
Part 3 

En castellano: Indonésia - Guía de viaje (parte 2) - Traducción automática

Dia 5.- Semarang – Pankalan bun – Tour orangutans

Un cop esmorzats, i a l'hora convinguda, sortim cap a l'aeroport de Semarang, on farem la connexió amb Pankalan bun, des d'on comencem un dels tours que més il·lusió ens fan del viatge.

Hem arribat amb força temps (allò de les 2 hores abans no cal que us ho prengueu massa estrictament en els vols interns) i prenem un cafetó decent en un dels bars de l'aeroport, navegant una mica per internet i observant com a la taula del costat, dues inspectores de sanitat prenen mostres d'una de les pastes del mostrador, atentament vigilades per un policia, molt tranquilitzador... les tases de l'aeroport són aquí de 60000Rp.

L'avió de Trigana Air Services surt puntualment a les 11:30 i el vol transcorre sense problemes, així que al cap d'una hora ja estem a Kalimantán, on ens espera l'Aidi, el nostre guia per aquest tour, que va quedar força sorprès en veure que Daniel era a Espanya nom de noi, ens vam fer un fart de riure...

Vam contactar amb ell directament en contes de fer-ho mitjançant alguna de les moltes agencies que ofereixen aquest tour per internet vist els preus exagerats que demanaven. Ell ens va fer el tour de 3 dies i 2 nits per 4000000 Rp. I la veritat es que vam quedar molt contents, no vam veure diferencia en les comoditats del nostre vaixell respecte als altres, i l'Aidi era un guia jove però formal, molt amable i amb explicacions de tot el que anàvem fent i veient, us el recomanem (aidisusanto@yahoo.co.id).

Agafem un taxi a l'aeroport i anem fins a un moll a les afores de Kumai, on hi ha multitud de klotoks, els vaixells que fan aquesta mena de recorregut. En aquell instant comença a caure una important tromba d'aigua, però per sort el capità ha posat un cobert suplementari i només embarcar sortim cap al riu, amb el pobre guia intentant tranquilitzar-nos per la climatologia.

Quan la pluja s'aplaca una mica, coneixem al capità i a la cuinera, que ens treu el deliciós dinar, suficient per a un regiment, us hem de dir que en els 2 tours en vaixell que hem fet és on es podria dir que hem menjat millor, autèntic menjar indonesi de casa!

La pluja s'acaba quan ja estem remuntant el Sekonyer, passem a la vora d'on desemboca amb el riu principal, on es veu que a la nit hi ha multitud de cuques de llum, per desgràcia nosaltres anem més amunt a passar la nit, no es pot tenir tot! Mentre pugem veiem micos proboscis, amb el seu curiós nas, fins i tot tenim la sort de veure'ls travessant nadant el riu, amb les mares carregant als petits al coll, és espectacular!. També veiem algun orangutà salvatge durant uns instants, ens comenten que és estrany que estiguin tan a la vora del riu, sembla que hem tingut sort!

Seguim riu amunt, còmodament asseguts en les nostres cadiretes de jardí tunejades per a que no llisquin sobre el vaixell, anant fent petar la xerrada i veient els micos i quan ens donem conta ja es fa fosc, així que el capità lliga el vaixell a una vora del riu per a passar la nit. Quedem embadalits amb el color del cel en fer-se fosc, i en un moment ens paren la taula un altre cop, amb espelmetes i tot, un sopar romàntic enmig de la jungla, quina sensació!

Mentre sopem, ens preparen el llit, també a l'aire lliure (sota un cobert i amb mosquitera eh?!) i com que tampoc podem anar a fer unes cerveses enlloc, doncs ens anem a dormir, que demà tenim moltes emocions!

 

Dia 6 – Tour orangutans

Algú engega les llums molt aviat, abans de les 7 ja estem desperts, observant la boirina que flota en el riu, i escoltant les bestioles. Veiem passar algunes barques de treballadors del parc i llenyataires (si, el riu i el seu voltant és preciós, però ben a la vora es desforesta la selva per vendre'n la fusta, un dels principals problemes de Borneo), però regna la tranquil·litat.

Després d'esmorzar, continuem cap a Camp Leakey, i prenem un desviament del Sekonyer per apropar-nos. Aquesta zona és simplement espectacular. Si el Sekonyer ja era estret, en aquesta part amb prou feines hi passen 2 klotoks, i l'aigua del riu és veu negra, per l'efecte de la coloració que donen les arrels dels arbres. Sembla un mirall fosc totalment pla.

Pel camí trobem algun llangardaix de la família dels varans (els de komodo!), un cocodril de riu, i una mena de tucà espatarrant, a banda d'altres ocells.

Arribem aviat a camp Leakey (el “feeding time” és a les 14h), i només baixar del vaixell, quan estem de camí cap a la cabana de recepció, ja ens trobem una femella d'orangutà amb el seu petit tapant-nos la passarel·la d'accés. Quedem flipats, li estem passant pel costat i fent-nos fotos a la vora mentre ens mira amb curiositat, quins animals tant impressionants, estem contentíssims. Tenim temps per a fer un lleuger trekking per la zona, per veure si tenim sort de veure'n algun altre abans, però no, el que si que veiem son unes formigotes gegants, i uns arbres espectaculars, que l'Aidi ens va comentant mentre passegem.

Es fa l'hora del dinar dels orangutans, així que ens dirigim al lloc en qüestió, un petit “escenari” on els vigilants posen el menjar, amb alguns seients de fusta per als que anem a veure-ho.

Cal dir, que això no és una mena de circ, camp Leakey i els altres 2 centres de reintroducció i investigació intenten reintroduïr orangutans que estaven en captivitat o eren orfans al medi salvatge. Per fer-ho, i mentre no s'acostumen a viure de la selva, cada dia els posen a una hora concreta fruita per a que puguin acabar d'alimentar-se, mentre encara ho necessitin. Un cop es poden mantenir per ells sols, alguns s'internen a la selva per no tornar, altres hi van quan els hi sembla...

Les femelles baixen de seguida a recollir el que poden davant l'expectació de tothom, abans de que l'impressionant mascle, en Tom (amo i senyor de Camp Leakey) faci acte de presència, no hem vull fer llarg relatant això perquè no hi ha paraules, quina bèstia!!

Un cop acabat el “show”, tornem cap al vaixell, i al moll hi ha alguns macacs, i un parell d'orangutans més, un dels quals se li aferra a la cama de la Paula, que es queda glaçada. Tothom quedem una mica astorats (hi ha gent d'altres vaixells) i li diuen que no intenti desenpallegar-se'n perquè es poden enfadar i fer mal, així que el que fa el guia es fer que li doni la motxilla, que és el que sembla que vol. Al cap d'un moment la deixa i podem marxar...

Com ahir vam sortir tard, avui no dona temps per a més, naveguem una mica per la banda estreta del riu, i en un petit marge amarrem per a fer nit. En aquesta zona l'aigua és més neta que al Sekonyer (que baixa marró i contaminat pels tractaments que fan a les mines) així que ens podem dutxar i tot, un luxe que aprofitem sense dubtar per després tornar a gaudir del nostre sopar romàntic, quin dia tan fantàstic!

 

Día 7 – Tour orangutans – Surabaya

Últim dia al riu, s'acaba el que es donava... però no patim, abans tenim una altra cita amb els orangutans, aquesta vegada a Pondok Tanggi, on donen de menjar a les 9h.

Disfrutem un cop més de la propera presència dels primats, i continuem riu avall.

Teníem pendent la visita a un centre de reforestació i a una vila que hi ha a la vora del riu, però com patim per l'hora del vol, ho deixem només en el centre de reforestació, on ens expliquen una mica quina mena d'arbres planten, i (després de fer una donació) plantem els nostres arbrets per a que formin part del parc. Ens sembla una mica “turistada” però bé, si serveix per alguna cosa, avant...

Accelerem, i continuem cap a Kumai, on arribem amb temps de sobra. Com ja us hem dit, això de les 2 hores abans no és necessari (almenys en els aeroports petits), i a més el vol ens surt amb casi una hora de retard, ens en penedim una mica de no haver apurat una mica més el nostre temps al riu...

Després d'assabentar-nos a l'aeroport de que hi ha hagut un terratrèmol a Bali (per sort, res gaire greu), sortim cap a Surabaya, proper pas intermig. En aquest aeroport, les taxes son de 20000Rp.

Vam escollir Surabaya per tal de estalviar-nos algunes de les 11 hores que tarden els tours que surten de Yogjakarta cap a la zona del Bromo, el nostre proper destí. La nostra idea era intentar agafar un transport quan arribéssim (en teoria a les 17:30, tot i que amb el retard van ser passades les 18) per arribar ni que fos de nit a Cemoro Lawang, com ho fan la majoria dels tours. Vam contar amb que no seria dificultós trobar algun d'aquestos tours a Yogja o al mateix Surabaya. Per desgràcia no va ser així, i tot i que ens en vam sortir pel nostre compte, ens sembla que a la llarga vam pagar més d'aquesta manera que fent un dels tours que surten de Yogja. En canvi, vam obtenir una nit en un lloc de peli de terror, un viatge efectivament més curt, un parell d'intents de timo, i això si, una bona estona lliure per poder veure Cemoro Lawang.

Un cop arribats a Surabaya, anem a l'oficina de turisme de l'aeroport, a veure si hi ha alguna possibilitat de continuar amb el nostre pla, i ens diuen que no veuen com, així que ens hem de buscar un hotel. La darrera nit a Semarang, havíem intentat buscar algun que quedés a la vora de l'aeroport, perquè al dia següent hauríem d'agafar un bus a la estació principal, que no hi queda gaire lluny. Havíem trobat un que no feia mala pinta, així que li vam preguntar al noi de l'oficina, que ens va dir que no el coneixia, i ens en va recomanar un altre, on ens va trucar, i on per desgràcia no hi havia habitacions. Així doncs, el vam fer trucar a l'hotel que havíem vist per veure si tenien habitacions, i vam demanar un taxi per anar-hi. Aquí, el noi ens intenta col·locar un taxista amic seu que ja s'esperava a la vora de l'oficina, esta clar que a un preu més alt, tot i que ell deia que no. Els taxis a l'aeroport de Surabaya funcionen a tarifa fixada depenent d'on vulgueu anar, l'oficina on cal anar (i on no us hi deixaran arribar) queda a l'esquerra de la zona d'on se surt, dins el hall de l'aeroport.

Agafem el taxi (35000Rp.) i ens presentem a l'hotel, que no té res a veure amb el que havíem vist el dia anterior a les fotos, semblava un decorat de una peli de por! Intentem dir-li al taxista si ens pot portar a un altre, però no entén res d'anglès i tampoc té gaires ganes de seguir donant tombs ens sembla, així que al final ens hi quedem.

No sopem per por d'agafar alguna cosa dolenta, i ens posem al llit en els sacs de seda tapats fins al cap, esperant que passi ràpid la nit per a poder marxar d'allà.

 

Día 8.- Surabaya – Probolinggo – Cemoro Lawang

Ens llevem aviat, no tenim organitzat res i ens fa por tenir problemes per enllaçar els transports, així que més val anar amb temps...

A la recepció ens avisen un taxi, que ens porta fins a l'estació de Busos de Purabaya (20000Rp.) on només entrar ja som arrossegats cap a l'autobús de Probbolingo (46000Rp.), que marxa als pocs minuts.

En unes 2-3 hores, ens plantem a l'estació de busos de Probbolingo ( tot i que uns 5 minuts abans d'arribar-hi, el bus para davant d'una agència de viatges on ens diuen que l'estació és allà, i que si anem a Cemoro hem de baixar allà, cosa que no fem).

Sortim de l'estació i anem cap a mà esquerra, on surten les furgones cap a Cemoro Lawang, on com no, també intenten fotre'ns el pèl intentant fent-nos pagar 4 vegades més del preu, amb l'excusa de que així sortirem abans, diem que no, que no tenim pressa, i comencen als pocs minuts a baixar-nos el preu, davant de la mirada de la resta de passatgers (tots indonesis). Ens seguim negant, així que als 10 minuts sortim cap a Cemoro, pagant 50000Rp. i emprenyats com a micos. A sobre, ni que no omplin la furgo no patiu, perquè pel camí la segueixen omplint amb gent que va de poble en poble, un festival.

Prop de 2 hores després (ens sembla recordar), impressionats amb les vistes i amb el cul fet calderilla, arribem per fi a Cemoro Lawang, on anem a la recerca d'un hotel.

Estem força agobiats, i a sobre la gent pel carrer, en veure'ns tombant amb la motxilla al coll, no deixa de marejar-nos amb que anem a dormir en una casa particular (homestay), així que farts de tombar, ens quedem al Café Lava Hostel (270000 Rp.), tot i que només queden habitacions econòmiques amb bany compartit i aigua freda, tenim ganes de menjar alguna cosa i estar una estona en pau.

Abans però, reservem allà mateix el tour del dia següent al Bromo (la pujada amb cotxe per veure la sortida del sol, i després la visita al cràter), i el del Kawah Ijen ja que és realment complicat arribar-hi per mitjans propis. L'amo de l'hotel és bastant arrogant i malcarat, més sabent que no tenim més opció (ell mateix ens explica amb un somriure d'orella a orella com poder arribar amb transport públic fins a l'Ijen). De fet, tots els hotels de Cemoro tenen fama de ser bastant desagradables, sobretot amb la gent que ve amb tours tancats des de Yogja (tot i que nosaltres no ho som!!). El tour ens costa 700000Rp. incloent la nit d'hotel a l'Ijen, si li sumem el que hem pagat de l'habitació aquí, ens surt igual de car que venint amb tot tancat des de Yogja però i lo bé que ho hem passat!!

Ara si, dinem i disfrutem de la nostra Bintang, tenim la tarda morta al bonic poble de Cemoro, on verifiquem que és veritat que hi ha moltes mosques (ho deia la guia i ens semblava estrany), i moltíssima pols (que vols, estant al costat d'un volcà que no para de treure cendra). A banda d'això poca cosa més, veiem les vistes de la tarda sobre el Bromo, que son espatarrants, i constatem la tranquil·litat que hi queda a les tardes, quan la majoria dels turistes ja ha marxat després de fer el tour matinal i mentre no arriben els del dia següent. Parlem també amb una altra parella de catalans que s'han quedat un dia més per temes de transport, sempre és agradable poder enraonar una estona en el teu idioma quan portes dies fora de casa...

Quan es pon el sol, mengem alguna cosa i ens en anem cap a dormir, demà ens aixequen a les 3:30 per anar a veure el Bromo!

 

Día 9.- Mt. Bromo – Bondowoso

Cap a les 3:30 comencem a sentir moviment fora de l'habitació, així que comencem a vestir-nos i preparar les coses per quan tornem. No ens venen a avisar fins a les 4 menys 10, segueixen cobrint-se de glòria...

Anem cap al restaurant, i ja esta tothom a l'espera, a fora ja hi ha els 4x4 esperant. Esperem el nostre torn, i enfilem cap al mirador de Pananjakan després de pagar l'accés al parc (50000Rp.) en una fila de cotxes que sembla l'entrada de Barcelona un dia qualsevol, i això que és temporada baixa!

Ens deixen una mica lluny del lloc (no caben tots els cotxes), i pugem caminant durant més de 20 minuts amb un fred important i intentant no ser trepitjats pels cavalls que lloguen per a fer-te més fàcil la pujada, per arribar finalment a una petita esplanada amb un cobert i tot de paradetes de té, cafè i coses de menjar. Com hem pujat fent via, pillem un bon lloc i plantem el trípode de la càmera per disposar-nos a veure l'espectacle.

Poc a poc, el sol va il·luminant la vista del Bromo, el Batok i com tenim sort al fons també podem veure el mont Semeru de fons, és impressionant veure com canvia la llum segons puja el sol, estem flipant en colors, mai millor dit!

Quan ens sembla que ja n'hi ha prou, tirem avall a la recerca del cotxe, que ara estava una mica més amunt d'on ens havia deixat, esperem a que arribin la resta de passatgers i ens en anem cap al cràter!

El cotxe travessa l'esplanada de cendra que el dia abans observàvem des de Cemoro, i aparquem com a 500 metres del cràter, per anar-hi caminant. Com no, també s'hi pot anar amb cavall, i fins i tot amb moto, pagant per suposat. En el camí hi ha el temple Pura Luhur Poten, tancat la majoria de l'any.

El cràter és del més impressionant que hem vist a Indonèsia, però no entenem com ho poden tenir així de deixat (les escales d'accés, baranes, els cavalls amunt i avall...), més observant com un gran percentatge de la gent que viu a la zona ho fa del turisme, és una llàstima...

Després d'al·lucinar una estona decidim fer lloc al cim per a la resta de la gent, i tornem cap al cotxe, on ens donem compte que anem completament coberts de pols negra, sembla que vinguem de la mina! Us recomanem que a banda de tapar-vos (fa molt fred al matí) porteu una braga o similar per a cobrir-vos la boca de la pols, i ulleres per mirar d'evitar que us entri molta pols als ulls.

Tornem a l'hotel cap a les 7:30, ens dutxem ràpidament (amb el fred que fa i l'aigua freda no hi ha ganes de recrear-s'hi) i anem a menjar alguna cosa abans de continuar, mentre veiem com van marxant la majoria de grups.

Finalment ve el nostre transport, és el mateix pillastre que ens va pujar des de Probbolingo, i avui esta molt més amable...

Arribats de nou a Probbolingo, ens aturem en una agencia de viatges, on ens trobem amb més gent. Ens fan una breu explicació de cap on anem, esperem una estona, i ens embarquen en un van força atrotinat, anem cap a l'Ijen.

Arribem al nostre hotel (Catimor homestay - http://www.ijenplateau.com/accommodation/catimor-homestay ) ja de nit, doncs casi sen's incendia la furgoneta al poc de sortir, i com que ens vam negar tots en bloc a seguir-hi viatjant fins que ens la canviessin, la cosa es va retardar un parell d'hores. No podem visitar ni la plantació de cafè, ni el poblet ni el petit bany termal de l'hotel, i a sobre s'acaben les cerveses tot just arribar, tot molt dramàtic. Per sort, trobem uns altres paisanos, que s'uneixen al grupet que hem fet amb uns nois holandesos durant el trasllat, i passem una estona fent gresca i xerrameca abans d'anar a dormir, demà toca matinar un altre cop...

 

Día 10.- Mt. Ijen – Ketapang – Gilimanuk – Legian

Ben aviat ens piquen a la porta de l'habitació, i ràpidament ens llevem i ho preparem tot, sortim a esmorzar rapidet, ens abriguem (aquí i al Bromo hi fa fred, porteu roba d'abric!) i marxem cap al Ijen.

Una bona estona més de camí de cabres (és increïble com de malament tenen la carretera que porta en aquesta zona) i arribem a l'aparcament, on un bonic cartell que penja de la caseta de guarda ens indica que queden 3km i 500 metres de desnivell fins a arribar a la boca del cràter, paguem el dret d'accés (80000 Rp.) i comencem a tirar amunt.

Pel camí, sen's enganxa un dels treballadors del cràter, que no marxa ni amb aigua calenta. Els més joves, o que parlen alguna cosa d'anglès es treuen un millor sou fent de “guies” mentre pugen cap a dalt que carregant sofre com a mules (cosa que fan igualment després), així que se us aproparan amb lo de saludar i fer la foto, i us vindran amb que us baixen al cràter, que us faran de guia. Si no ho voleu (no fa falta cap guia, tot i que ens sembla totalment lícit que intentin millorar el seu sou), deixeu-los-hi ben clar des de bon principi, i si cal insistiu-los, nosaltres no ho vam fer fins més endavant per timidesa, però el paio ens anava seguint/esperant tota l'estona i no ens va deixar fins que ens va portar al cràter. Si us passa això, o voleu que algú us acompanyi, aclariu també prèviament el preu, perquè sinó al final us demanaran una propina “a partir de” (crec que ens demanava 100000Rp.), nosaltres al final ens hi vam haver de discutir i li vam donar menys, perquè ja li vam deixar clar que no volíem que ens acompanyés i més que de guia ens va fer de paparra, perdoneu que us ho diguem així, però si hi aneu es possible que us hi trobeu, deixeu les coses clares per evitar malentesos.

Sigui com sigui, anem pujant intentant “donar esquinazo” al noi, i veient al que s'enfronten 2 cops al dia la gent que treballa al Ijen, una dura pujada que es fa pitjor encara de baixada, i més carregant al coll 80/100 kg de sofre i portant en molts casos unes botes d'aigua als peus, en contes de les nostres xiruques últim model, Déu n'hi do.

El camí és maco, enmig del bosc, i a mitja alçada hi ha una mena d'oficina/bar on els treballadors fan parada per a pesar la càrrega (que tornen a pesar baix), i s'hi pot prendre també un cafè, nosaltres seguim amunt.

Més endavant, el camí s'obre a una panoràmica preciosa dels pics del voltant, i uns metres més endavant trobem per fi el cràter.

Un cop més, estem sense paraules, respirem una mica, fem un mos, i tirem avall.

Veureu que hi ha un cartell que prohibeix el pas als turistes (però hi esta ple), i una mica més enllà ens tornava a esperar el nostre “guia”, que ara si ja no ens deixa anar. Anem tirant avall intentant fer el mínim de nosa als treballadors que pugen amb la càrrega, aquí el camí és realment costerut i pedregós, quin mèrit aquesta gent!

Ens anem apropant fins a la emanació de sofre canalitzada, una mica més amunt hi ha una mena de mirador. Fins aquí podríem considerar el camí segur, i creiem que potser si aneu sols (sense un d'aquests guies) no hauríeu de baixar més avall. En aquest lloc es pot respirar, i reaccionar als canvis de direcció de la emanació gasosa ( Cal portar un mocador al coll, i quan us apropeu aquesta zona mullar-lo d'aigua per a que pogueu respirar en cas que us agafi el fum, és força important), i a amb una mica de zoom podreu fer bones fotos.

La nostra idea era no tirar més avall, però el nostre guia hem va insistir a baixar a nivell del llac. Quasi m'ofego atrapat en el núvol de fum, sense poder veure per on sortir, per sort el noi va venir i hem va estirar cap a fora, penseu-s'ho abans de baixar, de debò.

Sigui com sigui, és únic poder estar allà baix, veure en quines condicions treballen aquella gent, i la duresa de la feina, a banda de les impressionants roques esgrogueïdes i el color turquesa del llac. Vam quedar astorats pel Bromo, però l'Ijen ens va semblar millor encara...

Donem un darrer cop d'ull i comencem el retorn, que quasi es fa més pesat que la pujada, doncs el camí de baixada esta força després i és fàcil patinar, cal anar a poc a poc.

Arribem a l'aparcament de nou, i després de canviar-nos una mica de roba i esperar a la resta del grup sortim cap a les 10 cap a Ketapang, on arribem més o menys a les 12h.

El van ens deixa davant d'una agència de viatges, on ens intenten vendre el transfer cap a Legian, però preferim anar pel nostre compte.

Travessem el carrer i ja som al port des d'on surten els ferrys cap a Gilimanuk, paguem els bitllets (12000Rp.) i pugem a l'enorme llauna rovellada que ens durà cap a la mítica illa de Bali. Pugem a una de les plantes superiors, i ens quedem a l'aire lliure durant la travessa.

El pla era agafar un bemo a Gilimanuk fins a Denpasar, i després canviar cap a Legian. L'estació de Bemos esta sortint del port de Gilimanuk a la dreta i després a l'esquerra (o això ens havien dit), però és famós el fet que la gent no t'hi deixa arribar intentant vendre't ells el transfer. També s'ha de dir que (pel que sabem) tots els bemos van primer a Denpasar, i allí hi ha vàries estacions secundàries des d'on surten els que van a diferents poblacions de l'illa, pel que cal fer transbord.

Una mica farts d'estar sempre agobiats per la gent, i pel tema dels transbords, decidim baixar al aparcament del ferry, on havíem vist alguns busos i vans, a veure si podem estalviar-nos tot el tràmit. Els busos son de locals, i estan deixadíssims, plens de gent tirada per terra, a banda, ens diuen que van directes a Denpasar sense parar, però no ens ho creiem gaire. Com que estem per allà mirant, de seguida ens fan “corrillo” els conductors, i ens deixem temptar per un conductor de van, a qui li queden 2 places lliures i que ens diu que només ha de fer una parada abans de Legian, que la resta de gent va més endavant (son tot locals també), després de fer el típic regateig i l'amago (que ja no era amago) de marxar, ens deixa el viatge per 100000Rp., així que pugem a la furgoneta i en amarrar el ferry deixem enrere els problemes i tirem milles cap a Legian.

El camí és llarg (cap a 4 hores) i el conductor fa alguna parada més de la que ens prometia, però estem molt contents perquè estem amples, i ens hem estalviat maldecaps i transbords, total per unes 20000Rp. de diferència.

Ja es fa fosc quan el conductor ens deixa davant de l'hotel que teníem mirat, el de la cadena Tune (http://www.tunehotels.com/ ) però no havíem estat capaços de pagar per internet amb la tarja de crèdit espanyola, i el preu al mostrador era caríssim per ser un hotel “Low cost”, així que marxem. Només creuar el carrer, en veiem un de força luxós a primera vista, amb piscines i tota la pesca, i decidim provar. Resulta que és més barat que l'altre, i tot i que no pensàvem gastar tant, ens hi quedem perquè estàvem rebentats i a banda estava força correcte. Era el Bali Subak (http://www.hotelbalisubak.com/ ), i ens va costar 325000Rp.

Dutxeta agraïda (volíem tastar la piscina, però preferim anar a menjar), i sortim a sopar en un dels bars del mateix carrer, estem al rovell de l'ou de Legian. Pensàvem que ens donaria temps de veure'n la platja o alguna cosa, però el desplaçament se'ns ha menjat el dia, que hi farem...

 

Día 11 – Legian – Labuan bajo

Avui tenim un altre dia de aeroports i viatge, ens en anem a Flores!

Havíem demanat que ens truquessin un taxi per a les 6 del matí, però no hi era, amablement ens ofereixen el transfer de l'hotel cap a l'aeroport, però lo bo d'estar al centre és que sortim al carrer i tot i ser força aviat ja passen els taxis de bluebird (els blaus, que sempre van amb taxímetre).

N'arramblem un, i sortim cap a l'aeroport, on ens hi plantem en pocs minuts (50000Rp.), ja que ens havíem quedat a Legian per no perdre temps de carretera. Facturem, paguem la taxa (40000Rp.), i a esperar un cop més, aquesta vegada sense bars agradables, la veritat es que l'aeroport de Bali no és cap meravella. Passem l'estona fent petar la xerrada amb un simpàtic natiu del Real Madrid, fins que embarquem al vol de Trans Nusa Tenggara.

Cap a les 10:30 ja estem a Labuan bajo, després de passar la hora i pico de vol contemplant l'impressionant reguitzell d'illes i cràters que ens regala el trajecte.

Esperem a que ens donin les maletes (en aquest aeroport no hi ha cintes, es fa a mà) i sortim a la munió de gent que ens espera al carrer per oferir-nos taxis, hotels, tours, i ves a saber que més.

Un cop més, ens tanguen dient que no hi ha “bus” cap al poble quan si que n'hi ha (bé, un servei de bemo que fa el recorregut circular poble-aeroport) , així que pugem en un taxi que per 50000Rp. ens fa el trajecte de menys de 5 minuts al poble, mentre escoltem la xapa de un venedor de tours que intenta fer la seva feina en el mateix taxi.

No teníem reserva d'hotel, però si una preferència que el taxista ja endevina en veure'ns amb la motxilla, l'hotel Gardena (http://www.gardenahotelflores.com/ ), on per sort tenen lloc. Agafem habitació en un dels bungalows nous, 2 nits per 400000Rp., tenint en compte que no son nits consecutives ja que una la passarem fora en el tour. Els bungalows nous estan correctes (no espereu cap luxe), però estan a dalt de tot de la muntanyeta on es troba l'hotel, així que per arribar-hi teníem quasi 5 minuts de pujada, trajecte durillo sobretot quan portàvem la motxilla a l'esquena. En compensació, les vistes de la badia de Labuan bajo al capvespre son simplement incomparables, i el lloc és força tranquil.

Baixem a la recepció per a reservar el tour, prèviament havíem estat negociant via e-mail amb en Fransis Oan, el propietari, sobre preus, tot i que no l'havíem reservat en ferm per poder buscar alternatives. Veient que el xic del taxi ens demanava més diners, i després de parlar amb unes noies espanyoles que havíem trobat al bar que ens comenten que més o menys és el mateix a tot arreu, decidim que ja el reservem allà mateix, així que li diem al noi de la recepció el preu que havíem aconseguit (1600000Rp.) i ens el respecta, després de fútils intents de baixar-lo una mica més.

Anem a fer un tomb pel poble, a menjar alguna cosa, i escalem al bungalow a fer una migdiada, per fi una estona de relax!

Despertem amb temps per a una dutxa i seure al porxo a veure el capvespre, on coneixem als veïns del costat, catalans també, amb qui ens en anem al restaurant de l'hotel, on sopem fantàsticament entre riures i cerveses, ja tocava una mica de descans!!

 

Día 12 – Tour komodo i Rinca

Abans de les 8 baixem amb les bosses cap al bar de l'hotel, a degustar un deliciós banana pancake mentre esperem al capità que ens ha de dur cap al tour. Arriba mentre acabem d'esmorzar, així que un cop llestos ens en anem amb ell, que ens fa seguir-lo fins al port, ell amb moto i nosaltres a peu, una mica raro...

Arribats a un mollet lateral del port, ens senyala un klotok, on ens espera la tripulació, un noi jovenet i un altre de més gran, que seran qui ens portin de ruta. Cap dels 2 no parla ni una engruna d'anglès, i a banda no son gaire simpàtics (de fet, el noi jove, el capità en realitat, va guanyar-se l'apel·latiu carinyós de capità murri) però bé, és el que hi ha...

Embarquem amb un petit incident degut al verdet que hi ha al moll, i emprenem camí cap al primer destí, Rinca!

Passem les següents 2 hores endormiscats amb el so del motor, la brisa, i la multitud d'illetes que esquitxen el mar, quina tranquil·litat...

Arribem a Rinca, i paguem les taxes del parc i el guiatge a la caseta del guarda (es paga la dels 2 dies aquí), en total en surt tot per 230000Rp. els 2, contant que només portem una càmera.

Passem 2 hores fent un trekking per l'illa, sota un sol de justícia, però contents de poder veure algun ocellot interessant, búfals, una vista panoràmica de l'illa i com no, dragons de komodo, fins i tot vam poder veure un encarament búfal-dragó que ens va fer posar a tots en tensió, quins bitxos aquests rèptils !!

Arribem de nou a bord, i ja ens espera el dinar, que atraquem mentre ens dirigim cap a la pink beach, una platja rosada (que si no) on hi ha els coralls i peixos més espectaculars que vam veure a Indonèsia, incloent peixos pallasso (nemos), i fins i tot un peix lleó (molt verinós) amb qui per si de cas guardem les distàncies. El corall és molt frondós, i hi ha un munt de vida per veure a pocs metres de la platja, és imprescindible...

Després de l'snorkel i d'una estona de descans, tornem a llevar àncora cap a on farem nit, tenim unes 3 hores fins a la “Flying-fox island”

Arribem dels primers, quan encara el sol no es posa, i veiem que ens venen a rebre uns petits bots del que semblen pescadors, que en realitat ens ofereixen souvenirs i cervesa, la darrera oportunitat en kilòmetres de pillar-ne! No perden ni una!!

Passa l'estona mentre anem sentint els crits dels grans rats penats a l'illa, i podem veure com van sobrevolant els arbrets que hi ha a la vora de l'aigua, quan de sobte, a la posta de sol comencen tots a aixecar el vol en direcció a l'illa de Komodo, a la recerca de fruita per menjar, és un moment màgic...

Acabat l'espectacle, xarrem una estona amb altra gent dels vaixells del costat i sopem fantàsticament, avui fem nit un altre cop sota les estrelles en un entorn idíl·lic, som afortunats.

 

Día 13.- Tour Komodo i Rinca – Labuan bajo

Ens despertem aviat, gràcies a la llum del sol i al traginar de les tripulacions de les barques que estan preparant els esmorzars de la gent, i quan ens donem conta ja hem menjat i llevem l'àncora cap a Komodo, on arribem els primers, abans fins i tot de l'hora oficial d'apertura (les 8), el capità murri sembla que té pressa per tornar a casa :D

Un dels guies que estan netejant les fulles de la zona de l'embarcador ens recepciona i ja se'ns emporta a fer el tour. Ens comenta que n'hi ha 3 de diferents, cadascun més llarg, tot i que ens diu que en el darrer la gracia es veure un dels nius de dragons, però que ja fa un temps que esta abandonat. Tot i que la nostra idea era fer-lo, decidim que ens quedem amb el mitjà i que en arribar a la cruïlla decidirem...

A diferència de a Rinca, on durant el recorregut vam poder veure algun dragó, aquí els vam veure tots molt aprop de l'àrea de recepció, a la vora de la cuina i les zones aprop del lloc habitat. Això si, ens va semblar que aquí eren més grans. Durant el recorregut el que si que vam veure va ser alguns cérvols i porcs salvatges, però si us heu de quedar amb una de les expedicions, nosaltres us recomanaríem Rinca.

Finalment, vist que estava difícil veure alguna bèstia durant el trek, deixem el recorregut en el mitjà, i tornem cap a l'entrada per continuar el viatge de retorn. Embarquem també al guia, que necessitava tornar cap a Labuan bajo, i tirem camí de l'illa de Bidadari, per a fer una mica més de snorkel.

Pel camí veiem en la llunyania alguns dofins i mantes, tot i que no aconseguim convèncer al capità murri per a que ens hi atansi més, els companys amb que vam coincidir a l'hotel les van poder veure de ben aprop, quina ràbia :(.

Continuem camí, i donem per tancada l'expedició, retornant al Gardena per a fer una bona dutxeta i una mica de descans mentre esperem la nostra darrera posta de sol a Labuan bajo. Sopem amb els companys del bungalow del costat, el viatge a Komodo i Rinca ha estat tota una experiència!

Part 2 
Part 3

En castellano: Indonésia - Guía de viaje (parte 1) - Traducción automática

Aquest any també hem fet una mica de guia del nostre viatge per Indonèsia, per si un cop més, serveix d'utilitat a algú a l'hora d'organitzar el viatge en aquest fantàstic país.
A la vegada també, ens serveix per recordant de tant en tant com va anar i que vam fer, així que per a nosaltres és un plaer poder-la compartir.  
Hi ha 3 parts, les altres 2 surten en força breu...

Día 1.- Barcelona-Munich-Singapore
Día 2.- Singapore – Yogyakarta
Día 3.- Yogyakarta – Prambanan – Yogyakarta
Día 4.- Yogyakarta – Borobudur – Altiplà de Dieng – Semarang
Día 5.- Semarang – Pankalan bun – Tour orangutans
Día 6.- Tour orangutans
Día 7.- Tour orangutans – Surabaya
Día 8.- Surabaya – Probolinggo – Cemoro Lawang
Día 9.- Mt. Bromo – Bondowoso
Día 10.- Mt. Ijen – Ketapang – Gilimanuk – Legian
Día 11.- Legian – Labuan bajo
Día 12.- Tour Komodo i Rinca
Día 13.- Tour Komodo i Rinca – Labuan bajo
Día 14.- Labuan bajo – Denpasar – Ubud
Día 15.- Ubud
Día 16.- Ubud
Día 17.- Ubud
Día 18.- Ubud
Día 19.- Ubud – Padang Bai – Gili Trawangan
Día 20.- Gili Trawangan
Día 21.- Gili Trawangan
Día 22.- Gili Trawangan
Día 23.- Gili Trawangan
Día 24.- Gili Trawangan – Padang Bai – Kuta
Día 25.- Denpasar – Singapore
Día 26.- Singapore – Frankfurt – Barcelona

  

 

Canvi de moneda

La moneda d'Indonèsia és la Rupia (IDR), que aproximadament sol fluctuar per sobre de les 12000Rp. per euro. De totes formes, i degut a la crisi, vam tenir-la dels 11800 fins als 12220.

Intenteu canviar en oficines realment oficials (amb aspecte seriós, pantalleta amb la cotització del dia en contes de pissarra, i si pot ser propietat d'un banc) i fugiu d'on veieu el canvi realment alt comparat amb el que podeu veure a internet o a altres oficines, acostumen a ser un ganxo i us poden descomptar amb els bitllets (son uns artistes) o fer-vos altres “triquinyueles”.

Si no us queda més remei que anar a alguna d'aquestes oficines “no oficials”, no canvieu massa diners i conteu-ho vosaltres, sense que després la persona de la paradeta hi torni a posar les mans a sobre.

Intenteu també canviar el mínim a l'aeroport, almenys al de Yogjakarta (el canvi estava allà a 11000 i a la ciutat a 11800). A les Gili el canvi també és força dolent, intenteu prendre diners quan hi aneu, o també podeu optar per caixers si les vostres comissions son bones.

Parlant de caixers, acostumen a haver-hi a la majoria de ciutats. El pagament amb targeta no és generalitzat en hotels (almenys en els de la categoria que vam estar) ni en restaurants, exceptuant potser a Bali.

Preus

Els preus que posem (ho sentim, però no els tenim tots) son el total aproximat per a 2 persones.

Avió:

BCN-Singapur-BCN (1099€)
Singapur-Yogjakarta (180€)
Semarang-Pankalan bun (125€)
Pankalan bun-Surabaya (120€)
Denpasar-Labuan bajo-Denpasar (324€)
Denpasar-Singapore (112€)

Tarifes aeroport: 87€

Hotels: 610€

Transport:176€

Tours: 640€

Entrades:110€

Idioma

A Indonèsia es parlen multitud d'idiomes, però a banda, tothom parla també el Bahasa Indonesia, llengua oficial del país. L'anglès el domina la majoria de la gent amb qui haureu de tractar durant el viatge i la gent jove, no vam tenir problemes amb aquest aspecte llevat la particularitat que al Bahasa Indonesia no existeix el so de la f, i el fan com la p, cosa que a vegades confonia i a vegades divertia...

Transport

Avió: Hi ha multitud d'aerolínies a Indonèsia, la majoria de les quals no podrien volar a Europa segons les normes de la IANA, però no vam veure res que fos especialment preocupant en els avions, i llevat d'un petit ensurt durant l'aproximació en un vol amb Trigana air tot va anar com la seda, sense retards (vam tenir un canvi d'horari, però ens van avisar el dia abans), cancel·lacions ni res.

Recomanem allà on hi pogueu optar, Air Asia, eficient, moderna i segura. Això si, és una aerolínia de baix cost, cal que tingueu en compte els suplements a l'hora de reservar el bitllet.

Vam volar també amb Trigana air services en el vol Semarang-Pankalanbun-Surabaya, i amb Transnusa pel vol Denpasar-Labuan bajo-Denpasar.

Exceptuant Air Asia, i potser Garuda Indonesia, la majoria de les companyies aèries indonèsies no admeten la compra de bitllets per internet, per tant, haureu de comprar allà els bitllets, optar per alguna agencia de viatges d'allà que us faci el tràmit (si contracteu els tours d'aquesta forma normalment us ho faran), o fer servir alguna pàgina web com ara ticketindonesia.info ( https://ticketindonesia.info ) des d'on nosaltres vam reservar els nostres.

Aquesta plana us permet fer les cerques, mostra les companyies, escolliu el vol, i deixeu les vostres dades per a que ells us facin la pre-reserva i informin del preu final. Si us sembla bé, realitzeu el pagament (vigileu, que la pre-reserva caduca!), i ells us envien els e-tickets per mail i per la web, on podreu consultar-los fins al moment del vol. A nosaltres fins i tot ens van avisar ells d'un canvi d'horari en un dels vols, la veritat es que vam quedar molt contents del servei, que per suposat es queda una comissió, que podeu consultar a la web.

No esta de més que si podeu confirmeu els vols el dia abans, les principals companyies tenen petites oficines en els destins turístics, i sinó potser us ho fan a l'hotel.

Autobús: Hi ha una xarxa d'autobusos potent, però no la vam utilitzar gaire, només vam anar de Surabaya a Probolinggo, el autobús era correcte (sense cap luxe), i el preu força econòmic. No vam veure horaris a l'estació (un cop entres, la gent t'arrossega cap a l'andana i abans que et donis conta ja ets dins), i sembla que quan és prou ple, marxa. El viatge sense problemes i en el temps previst.

Bemo: Són furgonetes que supleixen o complementen el servei de bus quan o no hi és, o es pot fer amb cotxes més petits. Els pocs que vam agafar estaven força tronats, i en algun cas pot ser que us demanin més diners dels que toquen pel sol fet de ser turistes, mireu més o menys el preu que surt a la guia, i tenint en compte que sempre serà una mica més del que surt allà, queixeu-vos si veieu que us volen prendre el pel.

Taxi: Casi sempre és la única opció per anar dels aeroports a les ciutats. En la majoria d'aeroports hi ha guixetes de taxi amb preus tancats per al centre o les zones importants. Sempre us vindran altres conductors per a intentar agafar-vos sense passar per aquestes guixetes, però pel que vam veure, demanen més que al lloc oficial, tot i que podeu regatejar, depèn del temps i les ganes que tingueu.

Si no hi ha guixetes, o a la ciutat, demaneu que us posin el taxímetre, o deixeu clar el preu i si us intenten fer pagar la entrada del pàrquing de l'aeroport o alguna cosa a banda dieu-los que ja va en el preu.

No tingueu por d'agafar taxis a la ciutat, no és massa car, és còmode, i t'estalvies regatejar...

Becak: Son bicicletes amb un petit seient per a dos persones (primetes), que trobareu en algunes ciutats. Heu de regatejar el preu, i en general son més cars i incòmodes que un taxi, i si és per anar lluny tardareu bastant i fareu patir al pobre conductor. De tota manera, considerem que almenys algun se'n ha d'agafar, la sensació de incorporar-se a una carretera plena de cotxes i motos que venen corrent cap a tu a tota velocitat és impressionant.

Allotjament

Hi ha per a tots els gustos i butxaques. Nosaltres vam optar la major part del viatge per llocs baratets, per sota dels 25 euros. Exceptuant un lloc horrible on vam anar a parar a Surabaya, la resta de llocs ens van semblar correctes pel que vam pagar, nets però senzills. El mínim que demanàvem era que l'habitació tingués lavabo i estigués neta, ja donarem més detalls en els llocs concrets.

Vam reservar quasi tots els hotels allà mateix en arribar, ja que estàvem en temporada baixa i es podien negociar els preus, si preferiu fer reserves per internet, vam trobar bons preus a agoda.es

A Bali i les Gili els preus son sensiblement més cars, no només en allotjament, sinó en tot, tingueu-ho en compte.

Guies de viatge

Enguany, passem només amb la Lonely Planet (edició 2010), que esta força correcta. Com sempre en tema d'hotels hi ha el que hi ha, però pel tema de transports i organització ens funciona perfectament,

 

Dia 1: Barcelona – Munich – Singapore

Sortim de BCN a les 18h cap a Munich, on tenim un retard en la sortida de 2 hores degut a una avaria a l'avió. Passem la nit a bord, i gràcies a la màgia del vol transoceànic arribem a Singapore enmig d'alguns llamps i trons passades les 18h del dia següent.

A l'aeroport ens esperen uns amics que ens allotjaran fins al dia següent. Ens porten a sopar al barri xinés, a prendre una copa amb vistes a Marina bay al bar/restaurant Level 33 ( http://www.level33.com.sg/ ) i després de marxa a la zona de St. James Power station, al costat de Sentosa, on estem fins a altes hores de la matinada.

Us recomanem que si podeu, sortiu de gresca si esteu alguna nit a Singapore, és espectacular no només per l'ambient, sinó pel comportament de la gent i els llocs tan xulos que hi ha (això si, prepareu la cartera).

 

Día 2: Singapore – Yogjakarta

A les 11 surt el nostre vol d'Air Asia cap a Yogjakarta, que arriba poc més tard de les 12 (allà és una hora menys que a Singapore).

El canvi entre l'aeroport de Singapore i el de Yogja és abismal, aquest darrer és força vell , atrotinat, i mal organitzat.

Fem cua en una guixeta per a pagar la tarifa d'entrada (al canvi, 48 euros els 2), i després per al visat d'entrada. Un cop passat el control (no us perdreu, estareu les 100 i pico persones fent cua per les 2 coses en un espai d'uns 50 metres quadrats) agafem les maletes d'un munt que han anat fent els operaris de l'aeroport (no hi ha cintes), i 2 metres més enllà ens trobem ja amb la que serà l'estampa habitual dels aeroports, estacions, i ports marítims, una munió de gent cridant-te per a que vagis amb ells.

Primer canviem alguns diners, teníem idea de fer només per al taxi, en vista que el canvi era molt dolent, però el de la oficina ens diu que és dissabte a migdia, i que a la tarda tanquen les de la ciutat, així que canviem al final 100 euros a una tarifa dolentíssima. Per suposat, a la ciutat no tindreu problemes per trobar oficines “no oficials” on el canvi és millor que aquest obertes a tota hora.

Anem a la guixeta (una persona de peu darrere d'una taula) dels taxis, i ens demanen 60000Rp. per anar fins a la nostra guesthouse, a la zona de Prawitoraman.

Arribem a la Prambanan guesthouse (http://prambanangh.be) on passarem 2 nits, pagant 240000Rp. cadascuna. Aquest allotjament ja el portàvem reservat, i no estava malament pel preu, l'habitació era correcta (la vam agafar sense aire condicionat), amb un lavabo més aviat justet. Hi havia una petita piscina i un agradable jardí, on al matí et servien l'esmorzar.

Descansem una mica, i sortim a la recerca d'un tour per al cap de dos dies poder anar a Borobudur, l'altiplà de Dieng i continuar cap a Semarang, on hem de dormir. Tombem vàries agències del carrer preguntant preus, i al final agafem el tour a Losari tours, per 700000Rp. És car, però es tot el dia i amb un cotxe privat per a nosaltres sols, tampoc no hi ha massa alternativa ja que no tornem després del tour cap a Yogja...

Un cop enllestit el problema, marxem cap al carrer Malioboro, amb l'esperança de trobar obertes les oficines de canvi serioses, que estan totes dues a l'entrada de l'hotel Inna Garuda, casi al capdamunt d'aquest carrer. Per desgràcia, es cert que aquestes dues tanquen el dissabte a migdia i no obren fins dilluns, així que no ens queda més remei que anar a mirar canvi a un altre lloc. Finalment el trobem a 11800, bastant baix, per sort, aquell cap de setmana el preu del diner era realment aquest, així que no ens vam sentir estafats per aquella tarifa...

Per anar al carrer Malioboro, vam trobar un bus urbà (el vam veure parat i vam preguntar si hi anava), de tornada, com que la cosa es veia més complicada vam agafar un taxi. Als mapes que us donaran, us semblarà que tot esta aprop i que es pot anar a peu als llocs, res més lluny de la realitat, les distàncies son molt grans, i la majoria dels carrers d'Indonèsia no estan fets per a caminar, directament no hi ha vorera, o quan hi és esta tota trencada o plena de tot tipus de coses, fent una mica complicat moure's. Casi no hi ha semàfors, i els passos de zebra no els respecta ningú. Si aneu a peu, pareu compte al creuar als carrers, i recordeu que els vehicles venen per l'altre costat!!

Després de tombar una mica per Malioboro i visitar l'oficina de turisme per veure com podem anar a Prambanan, tornem cap a Prawitoraman i anem a sopar al restaurant Vía vía (http://viaviajogja.com/ ), bastant popular entre els turistes, una fama a la que no correspon el servei ni el menjar, potser també degut a la quantitat de gent que hi ha.

Portem bastant de cansament acumulat, pel canvi d'horaris i la jornada de gresca del dia anterior així que anem a caure morts al llit de la guesthouse...

 

Día 3.- Yogyakarta – Prambanan – Yogyakarta

Avui tenim dia de visites per Yogjakarta. Després de revisar el mapa de la ciutat, decidim anar directament al Water Palace, per després decidir si anem al mercat d'ocells o tirem directament cap a Prambanan (el kratón el tenim descartat degut a les males opinions que havíem llegit).

A la sortida del carrer de la guesthouse, agafem un becak, que ens hi porta en uns 15 minuts, durant els quals gaudim de l'observació de l'activitat diària de la gent de la ciutat, el fum del trànsit i de la gràcia de Déu, que permet que no morim esclafats només començar les vacances (us recordem que s'ha de provar :)

El palauet (30000Rp.) era com una “casa de jocs” d'un antic sultà, i no és gaire interessant. Passem una estona veient una dona que fa batik allà mateix, i tombant una mica per la vora per tornar a agafar un altre becak i anar fins a Malioboro, on anem a una parada dels Transjogja ( http://transjogja.com/ ), per agafar el bus 1A, que porta fins a Prambanan. Aquest servei funciona força bé i és barat, reconeixereu les parades perquè son com una mena de casetes elevades a la vorera, amb gent que us cobrarà i una torna de pas, us ho recomanem.

Un cop arribats a Prambanan, sortim de la paradeta i girem a la dreta, seguint la tanca del recinte dels temples, per arribar fins a l'entrada. Els estrangers entrem per una porta diferent als indonesis, i amb l'entrada t'ofereixen té o aigua. Si teniu carnet d'estudiant us faran descompte en l'entrada (234000Rp.).

El recinte és força gran, i passem una bona estona passejant pel lloc, a més és diumenge i hi ha força gent local que va a passar-hi el dia, podem veure gent arreglada de diumenge, estudiants que aprofiten per practicar una mica d'anglès i fer-se la foto amb els “rostres pàl·lids” i fins i tot un grup que toca gamelan mentre diferents grups de nens fan balls tradicionals, es força relaxant tot i la forta calor.

Com no, també veiem el temple de Prambanan i el també bonic candi Sewu, tots dos al mateix complexe, però desistim de visitar Ratu Boko per la calor, així que fem una mica més de temps veien les danses i la gent, i tornem cap a la ciutat, aquesta vegada fent un parell de transbords al bus per no haver de tornar cap a Malioboro i quedar més aprop de la zona del nostre hotel.

Sopem en un restaurant devant mateix de la guesthouse, i ens en anem a dormir, demà ens toca marxar a les 5!!

 

Dia 4.- Yogyakarta – Borobudur – Altiplà de Dieng – Semarang

A les 5 de la matinada ja som a la recepció de la casa per agafar l'esmorzar que amablement ens han fet en format pícnic i marxar cap a Borobudur. A banda que la jornada és de força quilòmetres, volíem estar a primera hora al temple per poder-ne gaudir sense massa gent.

Abans d'arribar a Borobudur, parem en un altre temple molt més petit una mica més avall, que obren en aquell moment, té la peculiaritat de tenir un buda assegut, a banda d'un abre preciós a la vora del temple, que es visita en un moment. Al costat mateix hi ha també un petit convent budista per on donem un tomb gaudint de la tranquil·litat del matí.

Uns minuts de cotxe, i ens plantem al gegantí Borobudur (15 dólars/entrada, també fan descompte a estudiants). Aquí també ens conviden a té amb l'entrada, així que en fem un per agafar una mica d'embranzida ... i cap a dins!

No entrarem en explicacions de detalls arquitectònics ( aquí hi ha molta info: http://www.borobudurpark.co.id/ ), però ens agrada molt més aquest temple que Prambanan, potser també perquè esta més rodejat de bosc, hi ha menys gent i esta molt més ben conservat.

Anem fent els protocolaris tombs fins a la cúpula, on passem una estona gaudint de les vistes que tenen els budes que hi ha allà dalt, i tornem cap a la sortida, que com a la majoria de temples importants va a parar a un laberint de carrers ple de botiguetes de records, que sortegem amb prestesa també gracies a que encara és aviat i no estan totes obertes.

Obviem la visita d'altres temples de la vora per anar ja cap a l'altiplà de Dieng.

El trajecte és de més o menys 2 hores, durant el qual finalment tenim oportunitat de veure una mica de l'entorn rural d'Indonèsia. Anem pujant poc a poc i s'esta també més fresquet.

A poca distància de Wonosobo, parem en un mirador des d'on es veu tota la vall que hem deixat enrere, la vista és impressionant, tot i els núvols baixos que hi ha.

Arribats a Dieng, la nostra primera parada és el petit complexe de temples Arjuna, 5 petits temples shivaístes força ben conservats i en un indret molt tranquil (no trobem cap visitant estranger).

Vistos els temples, anem cap al proper destí, parant-nos un instant en un altre petit temple a la vora de la carretera (Candi Bima) que té com a curiositat les cares humanes esculpides que hi ha a les seves parets exteriors.

Arribem ara sí, a Kawah Sikindang, un aflorament volcànic on hi ha petits cràters sulfurosos. Segons ens diuen, els cràters van sorgint i desapareixent, en aquell moment, el més impressionant té uns 20 metres de llarg per 5 d'ample, i l'aigua fangosa del seu interior bull de forma potent, deixant anar una forta pudor de sofre. Ens expliquen també que en la zona s'aprofita aquesta energia geotèrmica per a generar electricitat, bé per ells!

Vist el lloc, anem cap al llac Telaga Warna, en realitat un crater cobert d'aigua, que degut a les emanacions sulfuroses és d'un bonic color verd turquesa. Estem a finals de l'estació seca, i el nivell és una mica baix, però fent un tomb al llac podem veure en alguns llocs com hi ha emissió de gasos, i imaginem que l'aigua deu estar calenta. El lloc és força bonic, i el recorregut tranquil, però com molts altres llocs del país, esta una mica deixat, i unes petites grutes que se suposa que hi ha estan tancades i en estat d'abandonament, una llàstima.

Un cop acabades les visites preceptives, dinem una mica al poble de Dieng, on comença a ploure amb alegria i emprenem el camí cap Semarang, que es torna força accidentat en caure un arbre a la carretera principal, obligant-nos a recórrer camins alternatius sota una forta pluja, cosa que ens fa arribar amb casi un parell d'hores de retard a la ciutat.

Havíem agafat hotel no molt lluny del barri xinès de la ciutat, que recomanava la guia, però ja es de nit, i un altre cop les distàncies (ens comenten que tenim mitja hora caminant) i les inexistents voreres ens fan desistir d'anar-hi. Intentem anar a sopar alguna cosa pel voltant de l'hotel, però son les 8 de la tarda, i ja esta tot tancat ( Semarang no és una ciutat turística ) així que tornem a l'hotel i demanem que ens facin un nasi goreng que mengem a l'àrea de descans mentre busquem hotels en el nostre proper destí no planificat. Demanem a la recepció que ens facin venir un taxi a les 7 del matí per anar cap a l'aeroport i anem a dormir, ha estat un dia intens.

L'hotel és deia Surya ( http://suryahotel.net ), un hotelet de negocis prou adecentat (tot i que les fotos de la web deuen ser de fa alguns anys) que vam reservar via internet a agoda.es per 22 euros.