Afotuz

2005, com passa el temps...

Aquell estiu vam intentar fer els carros de foc, amb més passió que preparació, i carregats com a mules. No ho vam aconseguir, però ara el record d'aquells dies es fantàstic, eren altres temps, tot era més fàcil, la vida ...

Tots (o mooolts) en bevem, i ens sonen els conceptes de fermentació i destil·lació, però sabem com funcionen?, que passa?

Avui l'amic ens ho explica...

Quan fa una mica de mal temps, es força habitual que les platges cambrilenques quedin cobertes d'aigua.

El dia de les nevades, vaig agafar trípode, cámara i botes de muntanya (gracies al gore-tex no hem vaig mullar els peus) i hi vaig anar a fer algunes fotos.

No vaig quedar massa content, no se si m'acaba de convencer aquesta Sony, crec que alguna cosa no faig bé (no les veig mai prou nítides, tot i el trípode i el temporitzador), però despres de passar-les una mica per la màgia del photoshop (algunes menys, altres més), aquí en teniu el resultat:

Qui no s'ha sentit mai atret pel particular encant dels llocs abandonats?
Saber que fa temps hi va haver gent vivint/treballant/passant la vida en aquell lloc, elucubrar la historia d'algun objecte que hi trobem...

Avui l'amic ens parla d'alguns llocs abandonats (una illa, una ciutat, un poble) i fa un repàs als llocs abandonats que ens queden a la vora...

Tots sabem que el pic més alt de la terra és l'Everest ... si prenem com a referencia el nivell del mar, es clar.
Però i si prenem com a referencia el desnivell que haurem de superar des de la seva base per pujar-hi? I si mirem el radi des del centre de la terra al cim? I si no tinguessim aigua al planeta?

Veiem quins son els pics més alts tenint en compte aquestes coses

Ja ho diu el poema "en este mundo traidor, nada es verdad ni es mentira, todo es según el color, del cristal con que se mira"...