Tarragona guanya cinema en versió original. Felicitats 8 i Mig!!!
21 Març, 2010 20:33
Publicat per bego,
Disfruto
La setmana pasada la meva estimada amiga Esther (no us perdeu el seu bloc sobre cinema, Ratatouille, del milloret que hi ha a la xarxa) em va convidar a la inauguració de la Sala 8 i Mig de les Gavarres. Lamentablement, tenia entrades pel Teatre Metropol des de feia temps i no vaig poder canviar de plans, i em vaig perdre presencialment el naixement del que de ben segur serà una sala de referència a Tarragona, de cinema en versió original. En un moment en que alguns s'empenyen en dir que a Tarragona no hi ha cinema, la propietat d'OCINE les Gavarres ha fet una aposta important per incrementar la diversitat i la qualitat del cinema que es projecta al nostre municipi.
Com va recollir la resenya publicada al Punt amb motiu de la inauguració, la posada en marxa de la sala «és un esdeveniment molt especial, fruit de la il·lusió de moltes persones que són darrere del projecte, com la mateixa direcció dels Ocine, l'associació Ariadna i particulars apassionats pel cinema i sobrats de coneixements cinèfils, com Esther Ferré i Marcel Banús, entre d'altres, que col·laboren plegats a fi que aquest mitjà d'exhibició tingui la solvència i l'atractiu necessaris perquè els aficionats del cinema en puguin gaudir», tal com van apuntar els responsables del cinema.
L'Esther és una de les persones il.lusionades en aquest projecte. Un exemple de l'empenta de la gent que, lluny de clientelismes mal entesos, aposta per la cultura en aquesta ciutat. Ànim Esther i endavant!
Espero que en gaudiu i molt de la Sala 8 i Mig. I us convido a fer-ne difusió.
Quien le haga reir....
13 Març, 2010 17:01
Publicat per bego,
Llegeixo
Llegeixo l'entrevista de la Contra de la Vanguardia, feta pel bon amic Lluís Amiguet, i l'entrevistat, Stephen Macknick, afirma "no sabem perquè, però és impossible concentrar-se en alguna cosa i riure al mateix temps (...)". M'ha fet pensar en quelcom que és important pels humans, riure. De fet, a mi m'agrada molt riure, que em facin riure, possar humor a la vida en la dosi justa. Fa que siguem una mica més feliços, això segur!
Seria un joc divertit si no fos per....la invisibilitat de les dones a les cites bibliogràfiques
05 Març, 2010 08:58
Publicat per bego,
Escric
De vegades caiem de la "parra" (amb perdó pel castellanisme) i ens n'adonem en coses molt senzilles que hi ha encara molt de camí a recòrrer en la visibilització de les dones i la igualtat d'oportunitats. De fet, ahir, en un sopar de Dones en Xarxa a Tarragona em vaig assabentar d'una d'aquestes pràctiques que trobem normals i que, malgrat correspondre a un àmbit molt concret, és un exemple clar que tenim mirada estrictament masculina en moltíssimes coses.
M'ho vam explicar la Rosa i la Mónica, de l'Associació La Tintoreria. La Mónica va escriure un post fa mesos que es deia Qui és Qui on preguntava.
Llegiu la llista següent:
- Walker, L
- Rohlfs, I
- Pujal, M
- Nash, M
- Bock, G
- Artazcoz, L
I demanva l'exercici de sabe qui són.... I si eren homes o dones.... I curiosament, en primera instància, gairebé tothom pensa que són homes.
Són els criteris de cites bibliogràfiques que s'utilizen habitualment, on desapareixen els noms de pila i per tant qui surt més perjudicat són les dones, perquè llavors sembla que tot el coneixement generat sigui cosa majoritàriament d'homes.
Jo ahir vaig propossar fer un moviment per canviar aquesta pràctica. En vam estar parlant. Elles, des de la Tintoreria, ja s'han començat a moure, però potser hauríem de començar a fer pedagogia del tema entre tots.
Petits canvis, grans avenços!
Per cert, felicitats a Dones en Xarxa per la feina que estan fent. El sopar d'ahir, que va complementar presencialment les relacions virtuals, va ser un gran èxit i vaig conèixer dones amb moltes coses a dir i a explicar.