EL MAS D’EN MANEL
A la
guerra contra el poderós
els seus avantpassats anaren,
i al baró de las
contrades
un tros de terra guanyaren.
A la vall, una masia bastiren
on la nissaga cobejar,
amb una petita capella
on hi resaven plegats.
Una cambra per les visites
una altre pels capellans i frares,
que de la família eixiren
i la terra no agradava.
I una estable pel pollí i l’ase,
i les mules, i el cavall,
per arrancar pins i alzines
i conrear el terreny de guany
Al recó hi criaven un porc
sota un tros de teulada;
quatre gallines a la cort
ensenyaven a menjar la niada.
Al corral, un remat de bens
i el vell Tom que els acompanyava,
pasturaven pel rostoll
el matí i la vesprada.
Comptes a la vora del foc,
el seu pare l’hi comptava,
tot ensenyant-li a estimar
la terra i la casa.
Passat el temps en Manel
la masia heretava,
tingué cura, com del or en pols,
d’una herència tan preada.
Una llarga nit d’hivern,
vora el foc, l’història repassava.
Quatre fills havien tingut
mes,¡ai! cap els acompanyava.
Amor al mas i a la terra
els havia inculcat,
vet aquí els temps moderns
tots s’havien emancipat
L’un paleta, l’altre manyà,
un municipal i l’últim escrivà,
i de la terra i la masia
cap d’ells es volgué cuidar.
Pot ser si haguéssim tingut una filla,
el gendre ho hauria acceptat.
Ja no en valen ploriquejos
ara ja hem fet massa tard.
I quan jo falti? -es preguntà-,
la terra i el mas poc m’importen,
de la dona, què en serà?
ella sola, de cap manera podrà.
….Han passat anys i paranys
i del Mas d’en Manel sols quedà,
la memòria i els refranys,
que heretat tan sonada creà.
Per temps que passi en l’historia
el nom continuarà
dons, la vall del Mas d’en Manel,
per sempre més portarà.
Josep Mª Barenys i Barenys
Castellvell del Camp, maig de 2006
