Calaix de Sastre

MARINES

 

I

Mariner del meu vaixell.......

 

..... mariner portam a port

que una sireneta m’espera,

amb una rosa al cort.....

 

..... mariner portam a port

que la sirena que m’espera

està morin-se d’enyor.....

 

..... mariner a tota vela,

portam de pressa al port,

que l’amor no té espera,

si no es cuida.....

 

.....s’asseca i mor.....

 

 

 

Setembre de 2006

 

 

II

 

Al matí,

soc mariner de riu d’or.

M’excito,

canto, xiulo,

em bellugo,

em moc.

 

A la tarda,

soc mariner de llac tranquil,

de riu de plata,

m’assossego,

el silenci esclata,

llavors me’n dorm.

 

 

Desembre de 2006

     LA MANXA

 

Sota un cel turquesa,

unes cases blanques,

un verd de maragda

i un llac d’aigües clares.

.

Al juny, un mar immens

de superfície daurada,

de onades d’espigues

remogudes per l’aire.

 

Els camps de gira-sol

son com a illes verdes,

dins el daurat llençol

de les espigues seques.

 

El sol es com a plom,

la calor hi es forta,

quin consol et don

quan passes la porta.

 

Del Quixot, terra nadiua.

Com ell, desolada i seca .

Pell de brau ardida.

Bruna, com fusta de teca.

 

Els camps de vinya son llacs

en la gran planària

Els seus raïms son cuits

per la gran lluminària.

 

De molins de vent, un lot,

tenen llarga la historia.

Son els guerrers del Quixot.

De ell, follia notòria.

 

Entre el sol i el vi

no es estranya la dèria.

Que nomenés Dulcinea

a qualsevol Quitèria.

 

 

Josep Mª Barenys Barenys

Castellvell del Camp, Gener de 2007