Calaix de Sastre

PLAGI D’ADMIRACIÓ

 

De la terra has nascut, a ella t’has consagrat,

cor curull de daurada garrofina,

somnis de poeta, Aleix Barriach.

 

 

Dalt del garrofer, l’avi Tià ha exultat,

ton pare et recitava oda fina.

De inquietuds el teu cor han sembrat

 

 

l’un, l’agra de domèstica pagesia,

l’altra ha esperonat en tu, la mina

que duies al teu cor curull de fantasia.

 

 

Olivera de barballeres d’or.

Garrofer de raïms de garrofina.

Els ceps creixen pels pedregars del cor,

 

 

dels teus macabeus, el most encisador,

criat amb carretell de fusta fina

de mistela gregoriana fa olor.

 

 

Amb la paciència atenta de la serpent

composes mots,-la passió et domina-,

sempre atent a trobar paraula adient.

 

 

Et reten reverencia el garrofer,

l’avellaner, l’olivera arbequina.

Camperol, de les paraules tafaner.

 

 

Si l’hi cantes a Miquel Hernández

i a Marià Manent fas poesia,

fes amb odes, dels fonolls unes llances.

 

 

Corones amb el llorer de la ciència,

les teves lletres, de folles melangies.

Que el Déu pagès et doni llicència

i suport, al llarg de tots els dies.

 

Josep M. Barenys i Barenys 

Castellvell del Camp, agost de 2007

IN MEMORIAM

 

Oh! Mas de Segimon centenari

tens el goig d’haver cobejat

fill il·lustre sota el teu taulat

Marià Manent, de les lletres notari.

 

A l’ombra dels plataners

al cap vespre passejava,

aprofitant de la frescor

que la marinada portava.

 

A la vall, la verdor dels avellaners,

al darrera l’agresta Mussara,

a l’esquerra Mas Cabrers

i al davant la serralada.

 

El cant dolç del rossinyol

amb sons d’una font de plata

i el belar llunyà del cabirol

feien la seva estança grata.

 

Flaira de roses tardiues

i de soldó ressec,

emplenava el cor de lletres vives,

de la natura frec a frec.

 

Sempre una paraula amable

pel caminant, que seguin  el seu camí

pel davant del mas passava

o, tot omplint el canti del veí.

 

 

Son coses del Destí. Roda el món.

Passat el temps comprendria

qui era aquell senyor- que deien que escrivia-

l’amo del Mas de Segimon.

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 Castellvell del Camp, agost de 2007

 

 

        OLIVERA ARBEQUINA

 

 

 

Oh, mil·lenària olivera arbequina,

orgull de la pagesia del país,

el teu oli, luxuriós, regalima.

Magatzem de sol, de fullatge plomís.

 

Als teus llargs braços, la cadernera nia,

Al teu tronc buit, hi mora el llangardaix,

prenent el sol, la serp, els moviments espia,

tes fulles de seda, surten del calaix.

 

Arbre simbòlic, els teus fruits són exquisits,

Amb tes branques, coronaren  testes nobles.

Amb el teu oli, foren un dia ungits

papes, reis, clergues i també gen dels pobles.

 

Olímpia, la testa dels valents n’ornava.

Atenea, et creava de plata i de blau.

Un colom, al bec, un ram en portava,

d’ençà, tes branques, són símbol de Pau .

 

 

 

 

Josep M. Barenys i Barenys

 

Castellvell del Camp, abril de 2007

 

 

 

 

 

 

EL MAS D’EN MANEL

 

        

                            A la guerra contra el poderós

els seus avantpassats anaren,

                            i al baró de las contrades

un tros de terra guanyaren.

 

A la vall, una masia bastiren

on la nissaga cobejar,

amb una petita capella

on hi resaven plegats.

 

Una cambra per les visites

una altre pels capellans i frares,

que de la família eixiren

i la terra no agradava.

 

I una estable pel pollí i l’ase,

i les mules, i el cavall,

per arrancar pins i alzines

i conrear el terreny de guany

 

Al recó hi criaven un porc

sota un tros de teulada;

quatre gallines a la cort

ensenyaven a menjar la niada.

 

Al corral, un remat de bens

i el vell Tom que els acompanyava,

pasturaven pel rostoll

el matí i la vesprada.

 

Comptes a la vora del foc,

el seu pare l’hi comptava,

tot ensenyant-li a estimar

la terra i la casa.

 

Passat el temps en Manel

la masia heretava,

tingué cura, com del or en pols,

d’una herència tan preada.

 

Una llarga nit d’hivern,

vora el foc, l’història repassava.

Quatre fills havien tingut

mes,¡ai! cap els acompanyava.

 

Amor al mas i a la terra

els havia inculcat,

vet aquí els temps moderns

tots s’havien emancipat

 

L’un paleta, l’altre manyà,

un municipal i  l’últim escrivà,

i de la terra i la masia

cap d’ells es volgué cuidar.

 

Pot ser si haguéssim tingut una filla,

el gendre ho hauria acceptat.

Ja no en valen ploriquejos

ara ja hem fet massa tard.

 

I quan jo falti? -es preguntà-,

la terra i el mas poc m’importen,

de la dona, què en serà?

ella sola, de cap manera podrà.

 

….Han passat anys i paranys

i del Mas d’en Manel sols quedà,

la memòria i els refranys,

que heretat tan sonada creà.

 

Per temps que passi en l’historia

el nom continuarà

dons, la vall del Mas d’en Manel,

per sempre més portarà.

 

 

Josep Mª Barenys i Barenys

Castellvell del Camp, maig de 2006