El bloc del Joan Ruiz

MES EN 10 MESOS QUE EN 10 ANYS

El dijous 24, vaig assistir a la signatura d’un conveni històric per la ciutat de Tarragona. Els signants eren l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, el Conseller d’Obres Públiques, Joaquim Nadal, i la Ministre de Foment, Magdalena Álvarez. Era el compromís de les 3 administracions per a estudiar per on ha de passar el tren convencional per la ciutat.  

Aquests dies m’he trobat un cert to d’incredulitat i allò de ¿però encara estem així?  Doncs sí! Portem anys parlant, fent dibuixos pels diaris, dient que farem, parlant de dificultats, però un estudi seriós dient per on ha de passar la via del tren, un projecte constructiu, d’això no en tenim.

I això que al llarg dels últims 10 anys el traçat ferroviari ha sofert canvis com no s’havia vist en dècades, o en segles. Canvis que a la nostra ciutat suposa un relat de dos capítols. El primer, l’arribada de l’alta velocitat, de l’AVE. El segon, el pas de la via dels trens convencionals.  

L’AVE va arribar al Camp de Tarragona fa més d’un any i ara, recentment, ha arribat a Barcelona. Avui, que escric aquestes línies des d’un tren d’alta velocitat, han començat a funcionar els combois entre Lleida i Barcelona, els Regionals (AVANT). Ens pot agradar, o no, per on passa i on està l’estació, però és un capítol tancat. Altra cosa són, les freqüències, els accessos que s’han de millorar. Alguns com a conseqüència de que l’estació està on està.  

L’altre capítol és el de la via convencional amb un recorregut que continua tallant l’arribada de la ciutat al mar, al Port, a les platges, amb una estació que no està a l’alçada de Tarragona, on una persona, en cadira de rodes,  no pot pujar al tren en direcció a Barcelona.  

Aquest capítol encara està per escriure i encara estem a temps que el relat tingui un final feliç. Les bases per un bon desenllaç, crec, que estan posades, el Pla Territorial del Camp de Tarragona impulsat per la Generalitat que dibuixa un recorregut, passant entre a la Plaça Imperial Tarraco i l’Hospital Joan XXIII, amb una estació propera a la Plaça esmentada amb dos abaixadors i una connexió amb l’Estació de l’AVE, i el Conveni de que parlem. Hi ha qui diu que perden el temps que hauríem d’aprofitar els estudis fets fins ara i continuar amb la via per on està, amb alguns soterraments.  

Davant d’això només es pot contestar, que un projecte seriós per millorar l’actual traçat no existeix, i que un alcalde de Tarragona no pot dir que no a la Generalitat i l’Estat si li proposen estudiar un nou traçat per la via fèrria, si aquest és fa, per donar resposta a la nova realitat ferroviària del Camp de Tarragona i si es té en compte una ciutat  molt diferent a la que existia quan es va construir l’actual traçat ara fa un segle i mig.  

Pot l’alcalde Ballesteros dir que no a un projecte que lliuraria la façana marítima del cinturó de ferro que ara la separa de la ciutat?  

Pot l’Ajuntament dir que no a un estudi que contempli com un dels seus eixos els accessos ferroviaris al port i a les àrees industrials, per facilitar la sortida de tot tipus de mercaderies en direcció Barcelona i Sud de França i en direcció per la Vall de l’Ebre a la resta d’Espanya?

Naturalment que no! 

Tenim un alcalde que ha fet en 10 mesos més que el que s’havia fet en 10 anys. Ara el que cal és sumar esforços, independentment de partits i fer un front comú per escriure el segon capítol del relat i fer que aquest acabi bé. Acabament que no serà nou, em recorda l’amic Pere Valls que al 1882, quan només feia 26 anys que estava feta l’actual via, l'enginyer director del Port Saturnino Bellido, va dibuixar un nou traçat, amb una estació on està la Plaça Imperial Tarraco acompanyat d’una memòria de més de 50 fulls.  Han passat 125 anys. Ara quan l’alcalde Ballesteros ha posat la primera pedra per acabar el relat, qui posi pedres al camí serà responsable per molts anys de què no tingui un final feliç.

Joan RUIZ i CARBONELL

Diputat a Corts per Tarragona

Aquest matí hem reformat el Reglament que enumera les comissions del Congrés. És un document que varia cada legislatura per adaptar-se a les necessitats, d’acord amb els ministeris que formen el Govern, tot i que no totes equivalen als ministeris. Es poden crear, com en aquesta ocasió, una específica per estudiar el problema de les persones amb discapacitats, també hi ha comissions que són mixtes que vol dir formades per membres de les dues cambres (Congrés i Senat)
 
No hem tingut problemes, estava pactat. En canvi a la tarda la cosa ha estat mes “moguda” Primer el ministre Solbes, ha exposat les mesures aprovades amb un Decret Llei del Govern per a la seva convalidació. Les dues que mes han transcendit, a l’opinió públiva, ha estat el retorn de 400 euros i l’altra el poder renegociar les hipoteques, en cas de dificultats econòmiques de les famílies, sens costos. He trobat el discurs del portaveu Popular, Montoro, molt derrotista, tot està molt malament i ells, quan governaven,  ho feien tot molt be. En el fons això és el resum del que ha dit.
 
La convalidació del segon decret llei, ha estat mes animat, era el de les mesures urgents per portar aigua a la província de Barcelona.

 
Ha començat tot amb la intervenció de Rosa Diaz, que a banda d’altres coses ha dit que presentarà, aviat, un projecte de llei per a que la distribució de l’aigua sigui competència exclusiva del Govern Central.

Un altra intervenció interessant ha estat la de Ridao, el portaveu d’ERC, que desprès de fer una llarga intervenció justificant la necessitat de portar aigua a Barcelona, i de defensar la feina que ha fet el govern de la Generalitat, ha dit que no pensava votar a favor. Mes d’un no ho ha entès. semblava que anava a votar que si, Joan Herrera d’ICV ha fet un elogi de la política d’aigües del Govern de la Generalitat i ha dit que la portada d¡aigües a Barcelona és un cas puntual, i excepcional i que per això votava que si. El Portaveu del PNB ha demostrat que com tots els diputats del PNB que he escoltat, fins ara, és un bon orador. En algun moment ha dit que pensava votar que si per solidaritat.

Pere Macias, el portaveu de CIU, en aquesta ocasió, després d’explicar, les característiques dels rius mediterranis, que m’ha recordat a un professor que vaig tenir a primer de batxillerat, s’ha dedicat a justificar el que el seu partit fos favorable, en el seu dia, al transvasament de l’Ebre. Segons ell, si s’hagués fet, ara no ens trobaríem així. També s’ha dedicat a fer retrets contra el tripartit al que ha responsabilitzat de la situació actual.

¿Deu pensar que no tenim memòria?

Ha aconseguit encrespar la “bancada” que és com ho diuen aquí, on seiem els del PSC. Ha acabat dient que aquestes mesures són “apaños” i com tots els de CIU ha parlat del Roina. No expliquen mai que en el cas que França, sobre tot els seus pagesos, estigués d’acord, tardarà un mínim de 14 anys en arribar i que la manca d’aigua serà aquesta tardor-hivern. Al final ha acabat dient que s’abstenien i per tant no han votat a favor de portar aigua a Barcelona.

Del discurs de Floriano, el diputat popular només dues coses, al primera que està clar que si diuen si a la portada d’aigua a Barcelona, com dic en un article de fa pocs dies, només és per a continuació dir que s’ha de fer el transvasament de l’Ebre en direcció a València, Múrcia i Almeria, tal i com deia el Pla Hidrològic Nacional. La segona que s’ha dedicat a desqualificar als socialistes d’una manera que m’ha deixat perplex, semblava que lo de les mesures per portar aigua a Barcelona era l’excusa per dir que els socialistes érem de tot.
 
Després la portaveu socialista Soraya Rodriguez ha sortit i, amb un discurs que hem recolzat amb aplaudiments cada dos per tres, (els del PSC amb força) ho ha contestat tot, especialment el que havien dit Convergents i Populars.
 
Les votacions les hem guanyades però ens ha quedat un cert mal regust de boca.
 
Despatx de la tercera ampliació del Congres dels Diputats, les 20:45m
 
Al sortit del Congrés, m’he trobat a un diputat de Madrid, que com altres 10, han pres possessió avui, per la dimissió dels que s’han incorporat al govern. Hem anat junts fins prop d’Atocha. Quan li he dit que m’havia sorprès el to del portaveu del PP m’ha dit que ja em podia acostumar, que els portaveus sectorials del PP, tenen aquest tipus de discurs i que quan més “canyeros” mes punts fan davant la direcció.

Avui he agafat l'AVE que surt de Madrid a les 21:30, i que va començar a funcionar ahir. Em sembla que l'hauré d'agafar molts dies. Arriba a l'estació del Camp a les 12:14 de la  nit, està molt bé. Fins ara un dia com avui obligava a quedar-se a Madrid o a tornar amb el Pont Aeri, però fins a Barcelona, clar.
 
 
 

CINC COSES
 
Avui toca quedar-me a Madrid i mentre sopava aquí prop he pensat en 5 coses que he apuntat en un paper i que ara, a l’habitació de l’Hotel, escric
 
1.- Ara fa uns dies prenia un tallat a Tarragona, on ho faig cada matí, llegint el diaris, quan va entrar un periodista amb qui tinc amistat fa força anys La conversa, tot i els anys que feia que no parlàvem, en molts punts es podria dir que va ser entranyable. En acabar em va acompanyar fins el local. Quan va continuar fins al final del carrer per buscar el seu cotxe vaig pensar que el comprimís te preu. Fa mesos que està a l’atur i li costarà trobar feina a Tarragona.
 
2.-Mes tard vaig tornar a prendre un tallat amb el Ramon, al bar de la Cantonada, l’amo del qual és del PP. No deixa de ser curiós que els “diguem-ne”quadres del PSC, quan anem a prendre un cafè ho fem allà, però és prop, el cafè és bo, el lloc és net i qui serveix molt agradable. Quina raó hi ha per anar a altre lloc?
 
3.-Ara fa uns dies recollint papers per casa, per portar al contenidor vaig trobar un article, d’un diari local, que vaig trobat interessant. Venia a dir que els qui fem la compra als supers, en bona mesura comprem “marques blanques”  com a resposta a la crisi. Al dia següent fent la compra em vaig fixar amb la resta dels carros i evidentment una bona part del contingut eren marques blanques, però jo diria que això ja era així, fa un any i fa dos i fa tres, jo diria que entre d’altres raons qui va a un super ho fa per aquestes marques de qualitat i mes barates i que això va començar molt abans de qualsevol crisi.
 
4.-Al mateix super em vaig trobar al Ricardo, i naturalment varem parlar de com m’anava a Madrid i de Sanitat. Una vegada acabada la conversa vaig recordar una cosa que em va dir Manolo, al llarg dels últims 20 anys, el PSC ha perdut afilats a la ciutat, però han estat pocs. En algun cas cal dir que han estat pèrdues que hem sentit molt. En canvi hem crescut molt, tenim una organització envejable, arrelada a pràcticament tots els sectors de la ciutat, tot i haver estar a l’oposició, a 18 anys de “nadalisme”. Recordo el dia que, Ricardo, va venir al local de la Baixada Misericordia, crec que havia estat relacionat amb el Partido Socialista de Aragón, i volia conèixer el PSC. No hi ha cap altra organització política a la nostra ciutat que pugui presumir del mateix i en el mateix grau. La veritat és que entre tots no ho hem fet tan malament.
 
 
5,. Aquest cap de setmana un “blocaire” de Tarragona, que resideix a Bulgària (si, si, a Bulgària), ha estat a Tarragona, havíem quedat per prendre un tallat i no ha pogut ser. L’únic dia possible era avui dilluns. Divendres ens van convocar als membres del Grup Parlamentari Socialista per constituir, avui, la part socialista de cada una de les Comissions del Congrés. No el conec però nomes cal llegir el seu bloc per adonar-se que una conversa amb ell ha de ser interessant. Que farem! Altra vegada serà! 
 
I una anècdota.

He demanat, en acabar de sopar, un cafè amb llet. El cambrer, molt atent m'ha preguntat com el volia, i li he dit que amb poc cafè, m'ha tornat a preguntar que com el volia i li he dit que no fos massa calent.
Llavors amb cara de paciència m'ha dit "Bueno si, pero usted lo quiere con taza o con vaso". He contestat que com li anès millor. M'ha semblat que no li ha agradat la resposta   
  

ARA LES COMISSIONS !!!!!!!!!!
 
Aquests dies hem tingut bones notícies la primera va ser que Francesc Vallès, el nostre cap de llista passava a ser el coordinador dels diputats i senadors del PSC. Va continuar amb la notícia que Josep Puxeu, afiliat a l’Agrupació del Priorat era nomenat Secretari d’Estat del nou ministeri de Medi Natural, Medi Rural i Medi Marí, avui la cosa ha continuat amb la distribució de diputats a les Comissions.
 
La distribució dels diputats de la circumscripció de Tarragona ha estat aquesta 
 

Presidente de la Comisión del Estatuto de los Diputados

Francesc Vallès          

Secretaria de la Comisión de Agricultura, Pesca y Medio Ambiente    

Lluïsa Lizarraga           

Secretario de la Comisión Mixta de Radio y Televisión                   

Anton Ferré                

Secretario de la Comisión de Vivienda

Joan Ruiz                    

Vocal de la Comisión de Administraciones Públicas

Joan Ruiz                    

Vocal de la Comisión de Agricultura, Pesca y Medio Ambiente          

Anton Ferré

Vocal de la Comisión Constitucional                                      

Francesc Vallès          

Vocal de la Comisión de Cultura                                                        

Anton Ferré

Vocal de la Comisión del Pacto de Toledo                                         

Joan Ruiz

Vocal de la Comisión de Fomento

Joan Ruiz

Vocal de la Comisión de Idustria, Turismo y Comercio

Francesc Vallès                    

Vocal de la Comisión de Mixta del Cambio Climático                        

Lluïsa Lizarraga           

Vocal de la Comisión de Vivienda

Lluïsa Lizarraga   

Segurament les constituirem la propera setmana, una vegada acabades de negociar les presidències i la resta de membrs de les meses amb la resta de grups 
 

Aquests del PP!  ……. i els de CIU ? Això de la memòria......
 
El PP va fer servir els enfrontaments entre comunitats, a la seva campanya de crispació, ara semblava que volia canviar , posant portaveus parlamentaris més moderats..
 
Els fets comencen a dir que continuen igual. El govern espanyol, d’acord amb el català, davant la manca d’aigua que pot afectar mes de 5 milions de ciutadans i ciutadanes entre octubre i maig a la conurbació de Barcelona ha acordat portar aigua sobrant de l’Ebre fins l’àrea metropolitana, per us de boca.
 
El PP amb l’objectiu de “ressuscitar” el Pla Hidrològic Nacional, diu que està d’acord i i a continuació protestar enèrgicament contra el govern “socialista” perquè no en porta a València, Murcia i Almeria, llançant a l’opinió pública, dels territoris esmentats, contra el govern central i contra Barcelona que rebrà aigua.
 
El PP oblida que valencians i murcians no ha sofert restriccions d’aigua, al llarg d’aquests 4 anys, per us de boca i que en situacions d’emergència han pogut regar fruiters. No han necessitat prohibir omplir piscines, regar carrers o jardins com a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Només una xifra per il·lustrar-ho, al llarg del primer mandat de José Luis Rodriguez Zapatero, han arribat com a mesura d’urgència al Sud-est de la península 1.069 Hm3. Ara parlem de portar a Barcelona 40 o 50 Hm3.
 
Cal explicar el  doble llenguatge recordant al PP, que Valencia, Murcia, Alicant, i també Madrid han rebut aigua del Tajo i afegir que al llarg d’aquests 4 anys gràcies a l’inversió de mes de 7.700 milions d’euros la “Espanya Seca”  disposa de 763 Hm3 més que en el 2004. I també que s’han posat en funcionament 9 dessaladores, a tot l’Estat, que estan en construcció 9 i que 7 estan en projecte. Dessaladores que amb mesures d’estalvi i racionalització han de ser la solució pel futur immediat.
 
I també cal dir a CIU, que parlem d’una mesura excepcional, per un temps determinat, mentre la dessaladora del Prat funcioni, que no afectarà el riu Ebre. Cal recordar que van ser ells, en especial els seus dirigents a les Terres de l’Ebre, els qui justificaven “el Pla Hidrològic Nacional” que portava permanentment, una gran quantitat d’aigua fins Múrcia i Almeria per fer mes regadius, mes urbanitzacions i mes camps de golf de forma indiscriminada, els mateixos que ara diuen que aigua per us de boca pels ciutadans i ciutadanes de Barcelona, NO
 
Curiosament i al costat de postures d’aquests tipus quan parles amb gent prenent un cafè, pel carrer, quasi be tothom sembla tenir-ho clar, amb control, amb garanties, com a mesura excepcional, vigilant que no es salinitzin els pous, aigua per Barcelona, per us de boca, com fa anys va arribar per Tarragona, SI.

Joan RUIZ i CARBONELL
Diputat del PSC al Congrès

Una vegada que s’ha enlairat he començat a veure pobles i poblets, tots amb una mateixa característica. Tenen afegits zones de cases unifamiliars, amb moltes ocasions mes grans que el poble de sempre.

Poc a poc les distàncies, entre nucli urbà i nucli urbà, es van eixamplant. Apareixen aquí i allà taques verdes i algun embassament i les terres planes deixen pas a les muntanyes, fins que s’arriba a veure de lluny l’Ebre, per allà Mequinensa o Caspe. Després tot el que vaig veient ja li puc posar nom, Flix, Ascó, amb la seva torre de la Central Nuclear, mes allà Mora d’Ebre i la Nova i tot l’Ebre i al fons el Delta, entre núvols. El Priorat  amb els seus poblets, Falset una mica mes gran i mes enllà el Parc Eòlic i l’Enderrocada i la Mola de Colldejou. Una mica més i es veu l’Argentera, i Duesaigües, i aixecant la vista es veu la petita (vista des de l’aire) conurbació Tarragona-Reus-Salou-Vilaseca-Constantí, els complexes petroquímics els polígons industrials, el port. Des de l’aire és impossible saber on comença un municipi i on acaba l’altre, sembla tot el mateix. Hi ha una carretera que no acabo de situar.

Al fons la línia del mar, que ja fa estona acaba l’horitzó, amb una mena d’urbanització seguida, estem ja al Baix Penedès. Es veu l’Idiada  i poc després el Baix Llobregat a un costat i l’altra del riu. A aquesta alçada tot sembla molt ordenat, el riu, carreteres, baris, carrers, zones verdes, i a continuació la Ciutat de Barcelona, amb els carrers rectilinis del Pla Cerdà, de l’Eixample, i la torre Agbar i la Diagonal, que travessa, ara ja si, de punta a punta tota la Ciutat i el Port, i a continuació el mar en el moment que fem el bucle per encarar el Prat, deixant a la dreta la muntanya de Montjuic i poc després les esplanades plenes de cotxes per l’exportació.

I en uns minuts a terra, a buscar el cotxe a l'aparcament. De vegades a buscar-lo una bona estona, perquè ¿on vam deixar el cotxe?.

Si "cliques" damunt l'adreça que veus a continuació, s'entra a un album que Xavier Sabaté ha penjat a Picassa       http://picasaweb.google.es/xsabateibarz/FaAnaMarTimaDeTarragona

Aquí poso una mostra  

Joaquim Nadal, Conseller d'Obres Públiques de la Generalitat, Magdalena Alvarez, Ministra de Foment, Josep Felix Ballesteros, alcalde de Tarragona, signant el conveni per estudiar quin ha de ser el traçat de la via fèrria al seu pas per la Ciutat de Tarragona.

En 10 mesos l'alcalde Ballesteros, ha fet mes per a que Tarragona tingui la façana marítima que es mereix la ciutat que el que s'havia fet en els 10 anys anteriors.

El primer que cal per posar una parada el dia de Sant Jordi a la Rambla, no és tenir material per repartir, un tendal, llibres, música, roses, punts de llibre, plantes, una taula, no. El primer que cal és tenir un bon grup de voluntaris i voluntàries. (encara millor si com els nostres són de luxe)

La primera reunió del nou Consell de Ministres ha servit, entre d'altres coses per prendre les mesures necessàries per a que la connurbació de Barcelona no es quedi sense aigua aquesta tardor, amb un seguit de mesures.

Entre els arguments el Govern esmenta:  

Se trata de evitar, durante un período de nueve meses en la hipótesis más desfavorable, restricciones en la disponibilidad de agua para consumo humano, que afectarían a los cinco millones de habitantes abastecidos por el Sistema Ter-Llobregat de persistir la actual situación de sequía.

Con la medida, se amplía el ámbito territorial de la Ley 18/1981 al Sistema de Abastecimiento Ter-Llobregat, que sirve a las poblaciones afectadas por esta situación de emergencia.

Se llevará a cabo sin efectuar ningún trasvase adicional desde la cuenca del Ebro a las cuencas internas de Cataluña.

Pots trobar la nota sencera del Consell de Ministres prement aquí

i un "power point" molt didàctic prement aquí  

Era mes que previsible que, el passat divendres11 d’abril, jo votés que SI quan el membre de la Mesa del Congrés dels diputats va dir  “Don Joan Ruiz i Carbonell”
 
Més que previsible perquè, clar, anava a la llista del PSC, i perquè quasi be, de cada 2 tarragonins que van anar a votar, 1 ho va fer per a que José Luis Rodriguez Zapatero fos president del govern. Ho tenia clar, com diu el President Montilla, “el vot de prop de 1.700.000 catalans, que varem obtenir son propietat dels qui ens han votat, que van votar al PSC i que volien que José Luis Rodriguez Zapatero fos President” ¿es pot dir mes clar?
 
Així que vaig anar a Madrid, a votar SI a Zapatero, perquè la gent de Tarragona, així ho havia volgut, però a mes és que el seu discurs em va convèncer
 
Primer que tot perquè va dir que volia desenvolupar una idea d’Espanya, la dels socialistes, que volia posar en comú per trobar-ne una en la que la majoria dels ciutadans i ciutadanes, de diferent origen social, o fossin catalans, andalusos, o de qualsevol altre indret es trobessin còmodes. Amb institucions fortes i administracions eficaces integrant la nostra diversitat, amb el respecte al diferent, amb cooperació, solidaritat i diàleg.
 
També perquè va posar èmfasi en el creixement econòmic, lligant-lo a l’estat de benestar, perquè pels socialistes l’estat és la garantia de polítiques socials potents que requereixen a mes de creixement econòmic, ocupació de mes qualitat, i mes estable.
 
Ens va recordar que sense seguretat no hi ha llibertat i que per tant havíem, de construir un país segur. Un país amb personalitat pròpia, caracteritzada per la defensa de la legalitat internacional, la defensa de les iniciatives de pau, la solidaritat amb els països que ho necessitin, com ja ha demostrat en aquest mandat a Europa, Amèrica Llatina i Àfrica. Ens va assegurar que el seu govern estaria compromès amb la lluita contra la fam i el desenvolupament del tercer món,  arribant en aquest mandat, al 0,7 en ajuts al tercer món.
 
També vaig votar que SI pel seu compromís en la formació, educació i la cultura de les noves generacions, que són les millors eines per ser lliures en un món amb nous reptes.

Ens va assegurar que les primeres mesures que prendria el nou govern serien de caire econòmic, algunes conjunturals, altres de llarg termini per aconseguir tenir el millor que pot tenir un país, un bon capital humà i tecnològic i va admetre que això no s’improvisa en 4 dies ni en un sol mandat, i que requeria educació, formació- investigació infraestructures, energies netes i compromís amb la lluita contra el canvi climàtic
 
També vaig votar SI perquè es va comprometre, com ha fet en aquests 4 anys, a continuar pactant les reformes necessàries per augmentar la competitivitat de la nostra economia amb empresaris i sindicats
 
I naturalment perquè dedicarà tots els esforços possibles per atendre als qui més ho necessiten, els qui depenen d’altres  i continuarà recolzant a la família, i continuarà recolzant als joves, en especial al qui es vulguin independitzar.

Vaig votar que SI perquè es va comprometre a continuar lluitant per la igualtat de tots els ciutadans i ciutadanes, especialment contra la violència masclista,  contra tota discriminació racista vetllant per a que tots els qui vivim a Espanya tinguem les mateixes obligacions, serveis i drets.
 
Vaig votar SI, pel seu compromís de lleialtat amb les Comunitats autònomes i ajuntaments, necessària per tenir un estat eficaç que compleixi les funcions que a cada administració li pertoquen i que és garantia d’una Espanya democràtica, plural i diversa, buscant l’acord entre diferents i on Catalunya i els ajuntaments de les nostres comarques es sentin còmodes.

També pel compromís d’arribar, tot i haver tret el major nombre de vots obtinguts mai per un partit, a acords en temes d’Estat, per fer entre tots la casa comuna de tots.

Vaig votar SI, perquè va tornar a oferir una estratègia de la lluita antiterrorista compartida per tots, i en especial amb el principal partit de l’oposició, el PP, per acabar amb ETA. També ho vaig fer per l’acord que va oferir d’acordar la renovació dels òrgans constitucionals, per preparar la Presidència de la Unió Europea de 2010; i consensuar d’una vegada la reforma de l’administració de justícia.

I també vaig votar SI perquè somrient, va agrair l’abstenció als grups que la feien servir, va afegir que respectava als qui votaven que no i a continuació ens va agrair als membres del Grup Parlamentari Socialista el recolzament que li prestàvem
 
Després d’un discurs així, i a una persona així, com podia fer un altra cosa que votar SI ?