El bloc del Joan Ruiz

Una vegada que s’ha enlairat he començat a veure pobles i poblets, tots amb una mateixa característica. Tenen afegits zones de cases unifamiliars, amb moltes ocasions mes grans que el poble de sempre.

Poc a poc les distàncies, entre nucli urbà i nucli urbà, es van eixamplant. Apareixen aquí i allà taques verdes i algun embassament i les terres planes deixen pas a les muntanyes, fins que s’arriba a veure de lluny l’Ebre, per allà Mequinensa o Caspe. Després tot el que vaig veient ja li puc posar nom, Flix, Ascó, amb la seva torre de la Central Nuclear, mes allà Mora d’Ebre i la Nova i tot l’Ebre i al fons el Delta, entre núvols. El Priorat  amb els seus poblets, Falset una mica mes gran i mes enllà el Parc Eòlic i l’Enderrocada i la Mola de Colldejou. Una mica més i es veu l’Argentera, i Duesaigües, i aixecant la vista es veu la petita (vista des de l’aire) conurbació Tarragona-Reus-Salou-Vilaseca-Constantí, els complexes petroquímics els polígons industrials, el port. Des de l’aire és impossible saber on comença un municipi i on acaba l’altre, sembla tot el mateix. Hi ha una carretera que no acabo de situar.

Al fons la línia del mar, que ja fa estona acaba l’horitzó, amb una mena d’urbanització seguida, estem ja al Baix Penedès. Es veu l’Idiada  i poc després el Baix Llobregat a un costat i l’altra del riu. A aquesta alçada tot sembla molt ordenat, el riu, carreteres, baris, carrers, zones verdes, i a continuació la Ciutat de Barcelona, amb els carrers rectilinis del Pla Cerdà, de l’Eixample, i la torre Agbar i la Diagonal, que travessa, ara ja si, de punta a punta tota la Ciutat i el Port, i a continuació el mar en el moment que fem el bucle per encarar el Prat, deixant a la dreta la muntanya de Montjuic i poc després les esplanades plenes de cotxes per l’exportació.

I en uns minuts a terra, a buscar el cotxe a l'aparcament. De vegades a buscar-lo una bona estona, perquè ¿on vam deixar el cotxe?.