El bloc del Joan Ruiz

CINC COSES
 
Avui toca quedar-me a Madrid i mentre sopava aquí prop he pensat en 5 coses que he apuntat en un paper i que ara, a l’habitació de l’Hotel, escric
 
1.- Ara fa uns dies prenia un tallat a Tarragona, on ho faig cada matí, llegint el diaris, quan va entrar un periodista amb qui tinc amistat fa força anys La conversa, tot i els anys que feia que no parlàvem, en molts punts es podria dir que va ser entranyable. En acabar em va acompanyar fins el local. Quan va continuar fins al final del carrer per buscar el seu cotxe vaig pensar que el comprimís te preu. Fa mesos que està a l’atur i li costarà trobar feina a Tarragona.
 
2.-Mes tard vaig tornar a prendre un tallat amb el Ramon, al bar de la Cantonada, l’amo del qual és del PP. No deixa de ser curiós que els “diguem-ne”quadres del PSC, quan anem a prendre un cafè ho fem allà, però és prop, el cafè és bo, el lloc és net i qui serveix molt agradable. Quina raó hi ha per anar a altre lloc?
 
3.-Ara fa uns dies recollint papers per casa, per portar al contenidor vaig trobar un article, d’un diari local, que vaig trobat interessant. Venia a dir que els qui fem la compra als supers, en bona mesura comprem “marques blanques”  com a resposta a la crisi. Al dia següent fent la compra em vaig fixar amb la resta dels carros i evidentment una bona part del contingut eren marques blanques, però jo diria que això ja era així, fa un any i fa dos i fa tres, jo diria que entre d’altres raons qui va a un super ho fa per aquestes marques de qualitat i mes barates i que això va començar molt abans de qualsevol crisi.
 
4.-Al mateix super em vaig trobar al Ricardo, i naturalment varem parlar de com m’anava a Madrid i de Sanitat. Una vegada acabada la conversa vaig recordar una cosa que em va dir Manolo, al llarg dels últims 20 anys, el PSC ha perdut afilats a la ciutat, però han estat pocs. En algun cas cal dir que han estat pèrdues que hem sentit molt. En canvi hem crescut molt, tenim una organització envejable, arrelada a pràcticament tots els sectors de la ciutat, tot i haver estar a l’oposició, a 18 anys de “nadalisme”. Recordo el dia que, Ricardo, va venir al local de la Baixada Misericordia, crec que havia estat relacionat amb el Partido Socialista de Aragón, i volia conèixer el PSC. No hi ha cap altra organització política a la nostra ciutat que pugui presumir del mateix i en el mateix grau. La veritat és que entre tots no ho hem fet tan malament.
 
 
5,. Aquest cap de setmana un “blocaire” de Tarragona, que resideix a Bulgària (si, si, a Bulgària), ha estat a Tarragona, havíem quedat per prendre un tallat i no ha pogut ser. L’únic dia possible era avui dilluns. Divendres ens van convocar als membres del Grup Parlamentari Socialista per constituir, avui, la part socialista de cada una de les Comissions del Congrés. No el conec però nomes cal llegir el seu bloc per adonar-se que una conversa amb ell ha de ser interessant. Que farem! Altra vegada serà! 
 
I una anècdota.

He demanat, en acabar de sopar, un cafè amb llet. El cambrer, molt atent m'ha preguntat com el volia, i li he dit que amb poc cafè, m'ha tornat a preguntar que com el volia i li he dit que no fos massa calent.
Llavors amb cara de paciència m'ha dit "Bueno si, pero usted lo quiere con taza o con vaso". He contestat que com li anès millor. M'ha semblat que no li ha agradat la resposta