Un Divendres de Gener
He anat, passat el migdia, a la Carpa de la Plaça Verdaguer, on UGT feia una trobada de delegats d’empresa. Quan he arribat parlava Mario, no l’he pogut escoltar massa perquè, a l’entrada, hi havia un seguit de companys, millor dit amics, entre ells l'Eduard, amb qui he fet petar la xerrada.
En un moment ha aparegut l'Antonio que m’ha acompanyat cap a la zona de davant, al costat del mateix Mario.
Del discurs de Pepe Alvarez, crec que hi ha, tres coses que val la pena ressaltar.
La primera que enguany UGT, a tots els convenis col•lectius demana, com condició necessària per signar acords, un mínim de 1000 € de salari mensual, i una clàusula de revisió automàtica del salari, en el cas que la inflació fos superior a l’esperada. Cosa que vist com està el pati sembla molt raonable.
La segona que les jornades electorals són, de les poques vegades, que el porter de l’empresa te el mateix poder de decisió que el president del Consell d’Administració
La tercera que UGT era un sindicat amb persones de totes les ideologies i per tant no podia recomanar el vot per cap opció política, però que per damunt de tot demanava que el dia de les eleccions, el 9 de març, tots els treballadors havien d'anar a votar. Ha afegit que ell no volia que el PP tornés a governar i que al llarg d’aquests 4 anys, el govern actual havia fet moltes coses bones pels treballadors.
Realment no ha dit que s’havia de votar socialista, però vaja......
Finalment ha acabat dient (li dono tota la raó) que no li semblava bé que a les dones que havien parlat en aquest acte, abans que ell, els hi havien donat un ram de flors i als homes no res, i ell reclamava igualtat de drets.
Després, per acabar, hi havia un “pica a pica” i he acabat anant d’un grupet a un altre. Estava la Rosamari de Montblanc que m’ha presentat un seguit de companys i companyes del poble i el meu “cosí” Pepe Ruiz, el del Port, amb qui he quedat que un dia d’aquest hem de fer petar la xerrada.
De la gent amb qui he saludat i parlat qui més m’ha sorprès ha estat Antonio Pérez, que deia que em coneixia però no recordava de que. Després d’intentar localitzar records ho hem trobat. Quan teníem 17 anys, vam treballar, ell d’aprenent de rentaplats, i jo d’aprenent de cambrer a l'Hotel Imperial Tarraco. Ara és el cap d’un menjador d’empresa que serveix 500 racions diàries. Quasi bé em marejo, jo no m’aclareixo amb les quantitats, quan faig per 5, i ell dona de menjar a 500 cada dia!
Ostres tu!
25 de gener a la tarda
A les 6 de la tarda a l’edifici de l’antiga audiència, UGT ha entregat unes litografies als qui fa 30 anys que estem afiliats, aquí a Tarragona.
Abans els fitxers no es podien portar com ara, i a més quan tot es va informatitzar, sembla que no es va fer del tot be. El cas és que es possible que mes d’un company i companya que deu fer també 30 anys que cotitza no consta com a tal.
Primer han fet un petit discurs, el Secretari General de la Unió, Mario i després l’alcalde de Tarragona, que per poc em treu el colors, referint-se a mi com a futur diputat, finalment ha parlat el Secretari General de la UGT catalana Pepe Alvarez, que aquest si que s'ha allargat una mica
L’acte ha consistit en cridar-nos i entregar-nos un sobre amb dues litografies, una que l’artista que les ha fetes considera que representa UGT i un altra que representa el sindicat del que formes part, en el meu cas el d’ensenyants, la FETE. Com els cridats abans de mi han fallat, he estat el primer en pujar a l’escenari per recollir-ho, encaixades de mans, fotos, etc. etc. etc. darrera meu han cridat un per un a tothom.
Per acabar ens hem fet la foto de grup.
Entre els que han recollit la litografia hi havia alguns d’aquells sense els que la UGT de Tarragona no seria el que és, com l'Angel i el Luis, de químiques, el Rafa, i Julio que ara es el secretari general del sindicat de Pensionistes.
Després al baixar, a la platan baixa, m’he fet una foto davant la pintada que esmenta a “Largo Caballero, el Lenin Español”. Va aparèixer fa mes de 20 anys, quan reformaven l’edifici, al fer caure una paret que l’amagava i que la va preservar. El responsable de l’obra quan la va trobar, conscient de la importància que tenia, va trucar a l’alcaldia i el llavors alcalde Recasens, al que acompanyava el seu secretari, o sigui jo, es va plantar allí i va donar ordre de conservar-la
El regidor de cultura era l’actual alcalde Josep Felix Ballesteros que es va encarregar que la pintada es conserves de manera que estigués permanentment exposada, fent possible que la Unió General de Treballadors, recuperés un full de la seva història
TARRAGONA !
En els 4 anys de Govern de José Luis Rodriguez Zapatero, Tarragona, ha passat a ser la demarcació de Catalunya amb un nivell de vida més alt i la sexta d’Espanya. Per tant anem per bon camí
És per això, al Consell Nacional que va aprovar les nostres llistes electorals, quan em vaig “topar” amb el president Montilla, a la seva pregunta ¿com estàs? Vaig dir , sense pensar-ho massa “Il·lusionat i una mica asustat” ¿Com no puc estar il·lusionat? seré diputat a Corts, i una mica espantat perquè no m’agradaria decebre les esperances que han posat en mi. A continuació vaig afegir “però pots estar tranquil, soc persona que es proposa reptes i els supera”.
Vaig tornar de Barcelona pensant en les meves Tarragones, la del nen que vaig ser, a l’ombra del Nastic de l’Avinguda Catalunya, la de La Salle, la Normal, el Motoclub, la dels companys de la Mili, la de la Universitat, la de l’Escola PAX, la que va somiar el meu alcalde Recasens, la que contemplava des del Govern Civil, la d’UGT, de la que soc fa 30 anys, la dels amics de Bonavista, Campclar, Floresta, Torreforta, el St Salvador del Carlitus i la Clara, la de l’amic Roc, alcalde de la Canonja, la de St.Pere i St.Pau del Gabriel, la del super on faig setmanalment la compra, la de d’Insti dels meus fills, la del meu barri, la de la Via Augusta on faig fer amics de per vida, la de la Biblioteca, on vaig “devorar” tants llibres, la del Port on treballava el meu pare, la Rambla dels passejos de jovenet, la de la platja on teníem la caseta, la del futur esplendorós que dibuixa el nostre alcalde Ballesteros.
I em vaig sentir orgullós de ser de Tarragona, una ciutat on no et pregunten “on has nascut?” , “de quina família ets?”, sinó “Que fas?”
Si, tenim molta feina per davant, però col·laborant amb el nostre alcalde, Josep Felix Ballesteros, amb la resta d’alcaldes, amb la resta d’administracions i sobre tot tenint sempre presents les preocupacions del ciutadà de a peu, que agafa cada mati l’autobús o el cotxe, es preocupa per la feina, per l’educació dels fills, per arribar a fi de mes, estic segur que ens sortirem.
La Canço que sempre m'ha agradat
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Itaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Itaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Itaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Itaques.
Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences."
(Lluís Llach, 1975)
Trobada amb UGT
Avui hem començat un seguit de trobades amb entitats de tot tipus.
La primera ha estat UGT. Hem anat, al seu local, Francesc Vallès, jo mateix i el Joan, el cap de Premsa. Allà ens esperaven Mario Rigau i Manel Rodríguez.
Després de parlar amb ells una estona, repassar alguns temes relacionats amb les nostres comarques, i alguns índexs (atur, temporalitat ) que estan al centre de les seves, i de les nostres, preocupacions, hem fet una Roda de Premsa on Mario ha deixat clar que el Sindicat apostava per fer el possible que el govern central fos d’esquerres, socialista, i Francesc ha resumit algunes de les coses més importants d’aquest 4 anys (45.000 cotitzants mes a la Seguretat Social a la Província, que el Salari Mínim ja arriba als 600 € que 8.500 famílies del Camp de Tarragona han tramitat, o tramitaran, els 2500 € per haver tingut un fill, que la llei del treball autònom pot afectar a 57.000 treballadors, ....) i també ha explicat algunes de les mesures que volem impulsar al llarg del proper mandat.
A l’acabar hem passejat pels despatxos saludant a qui estava, a la Rosa, la Fe, el Julio, al Lluís, entre d’altres, al sortir ens hem trobat a l’Antonio La veritat és que m’he trobat com a casa, com no podia ser d’altra manera, fa ja 30 anys que tinc carnet d’UGT.
A la Roda de premsa Mario ha dit de mi que soc com un motor diesel i he pensat que faré tot el possible per a que el meu sindicat, UGT, les seves preocupacions, els seus anhels, estiguin amb mi a les Corts Generals.
ACN 18.01.2008 13.44 h // Roser Matas // ACN Ref. 405226
Francesc Vallès ha explicat que malgrat la desacceleració econòmica, treballarà per consolidar el creixement econòmic del Camp de Tarragona. En aquest sentit, Vallès ha dit que la crisi està situada en el sector de la construcció i que des del govern es poden fer polítiques actives per pal·liar els efectes d'aquesta crisi. Una de les propostes del socialista és la contractació per part de l'Administració d'alguns dels treballadors que a causa de la crisi de la construcció es quedin sense feina. Vallès s'ha referit a les nombroses obres públiques d'infraestructures i equipaments que s'estan fent al territori com la solució per aquests treballadors.
Vallès s'ha referit a la demarcació de Tarragona com la primera en creixement a Catalunya i la sisena de l'estat espanyol. El cap de llista creu que aquest èxit es deu en bona part a la capacitat d'emprenedoria del territori, el compromís dels treballadors amb el treball i la diversificació de l'economia. Un altre objectiu que es marca el PSOE és aconseguir que el salari mínim interprofessional arribi als 800 euros mensuals a finals del 2012, i que l'any 2016 el salari mínim sigui del 60% del salari mig de l'estat espanyol.
El secretari general d'UGT a Tarragona, Mario Rigau, s'ha mostrat satisfet amb la llista socialista per Tarragona, i ha explicat que és una 'garantia pel territori' que Vallès sigui el número 1 i que Ruiz, un 'motor dièsel incansable', sigui la seva mà dreta a Madrid. Segons Francesc Vallès, la reunió d'aquest divendres amb UGT ha estat la primera d'un seguit de contactes que establiran amb la resta d'entitats socioeconòmiques del territori. Vallès ha afegit que han volgut començar la ronda de contactes amb el 'sindicat germà'.
El cap de llista del PSC ha aprofitat la trobada amb Rigau per fer balanç a les polítiques 'progressistes' que el PSOE ha tirat endavant durant aquesta última legislatura. En aquest sentit, Vallès s'ha felicitat per l'aprovació de la llei de la dependència, el xec nadó, la llei d'igualtat i la llei dels treballadors autònoms.
La Rosa i la Gemma
La Rosa
Moltes vegades li he dit que un dels millors afiliats de l’agrupació socialista és l’Enric, persona a la que sempre he admirat, a banda de per un munt de coses, per que és fuster que era el que jo volia ser de petit. És dura, exigent amb ella mateixa i amb els altres, treballadora i d’una fidelitat absoluta.
Te una qualitat de la que em refio molt, la seva capacitat per saber com és la gent per la primera impressió.
Si hagués de fer una llista de coses en les que estem d’acord, la llista seria curta. La seva vida des de fa molt de temps es confon amb la vida de l’agrupació, molt mes que la de molts i moltes altres.
Tenim un tema de conversa que ens encanta, parlar ella de les seves filles i jo dels meus, i tot i que ens hem barallat moltes vegades, he d’admetre que valoro molt les seves opinions, d’una sinceritat absoluta, i que per això sempre són importants per mi.
La Gemma
No se de quan la conec, crec que devia ser algun dia que vaig anar al local del Partit a Reus, treballava allí.
Em va encantar que es cases amb el Manel a qui també conec des que era jovenet, i després he seguit a primera fila els dos embarassos. I tot i que hi ha una cosa que crec que no li perdonaré (és un secret) li tinc molt d’apreci.
Sempre veu les coses de manera diferent a com les veig jo. A mi m’agrada veure el got mig ple i ella el veu mig buit.
Comença a fer alguns anys que treballem junts i m’agradaria que si finalment soc diputat, que ella es senti partícip d’això. És la raó per la qual quan aquest dilluns fem la presentació pública de la candidatura hem posaré la camisa que m’ha regalat, així una cosa seva sortirà també a la foto.
7300
La llei assegura un ingrés de 210 euros mensuals, pel pagament del lloguer a joves que tinguin entre 22 i 30 anys, amb un ingressos que no superin els 22.000 euros a l’any, a banda d’un préstec, sense interessos, per pagar la fiança de 600 euros. I això al llarg de 4 anys. (fins a 1.693.440 de les antigues pessetes)
Això afegit a la notícia que aquests dies han reproduït els mitjans de comunicació que constaten que Tarragona és la demarcació de Catalunya amb un nivell de vida més alta i la sexta de tota Espanya, ens donen raons per pensar que anem per bon camí
Els socialistes no ens podem atribuir, en exclusiva, el mèrit per aquestes bones dades econòmiques, però si podem dir que hem contribuït de forma clara a que això sigui així. Ara be el que si ens podem atribuir, del tot, és que estem aprofitant aquest creixement que s’ha donat també, arreu Espanya, per complir un dels nostres objectius “Crear riquesa per repartir-la amb eficàcia i de forma equitativa”
El 9 de març hem de prendre una decisió, si continuem, per aquest camí amb José Luis Rodriguez Zapatero al capdavant del Govern o no. Si fem possible que es pugui continuar amb una política econòmica que ha creat riquesa o no. Si continuem fent confiança a un partit, el Socialista, que ha fet servir aquest creixement econòmic per afavorir, a qui ho necessita, i com ara ens ocupa als joves o no.
Al llarg dels 8 anys de govern del Partit Popular, ni en aquest camp, ni en d’altres com el del Salari Mínim Interprofessional, les Pensions, o els qui Depenen d’altres, va mostrar sensibilitat, ni va legislar, ni va fer créixer els pressupostos, ni prendre mesures que mínimament ens fessin pensar que li preocupaven aquests segments de la societat ¿Perquè hem de pensar que ara no serà així? .
Un total de 87.000 joves es podrien beneficiar, a la nostra demarcació, en els propers anys de la Renda Bàsica d’Emancipació. Però per a que això sigui possible cal al capdavant de les institucions persones amb sensibilitat social, persones que hagin demostrat que el seu compromís no acaba amb paraules, sinó amb fets, i això avui per avui només ens ho assegura un govern amb una majoria amplia a les Corts Generals, un Govern presidit per José Luis Rodriguez Zapatero.
El bloc del Joan Ruiz
Recentment
- Sobre el...
- Sobre el mal...
- Sobre el mal...
- Resposabilitats...
- Sobre la manca de...
- Sobre els...
- Sobre la manca de...
- Sobre els...
- Sobre un accés...
- Sobre les paelles...
- Sobre els accesos...
- Sobre els accesos...
- Sobre els accesos...
- Sobre els accesos...
- Sobre els accesos...
