El bloc del Joan Ruiz

La Rosa

Moltes vegades li he dit que un dels millors afiliats de l’agrupació socialista és l’Enric, persona a la que sempre he admirat, a banda de per un munt de coses, per que és fuster que era el que jo volia ser de petit. És dura, exigent amb ella mateixa i amb els altres, treballadora i d’una fidelitat absoluta.

Te una qualitat de la que em refio molt, la seva capacitat per saber com és  la gent per la primera impressió.

Si hagués de fer una llista de coses en les que estem d’acord, la llista seria curta. La seva vida des de fa molt de temps es confon amb la vida de l’agrupació, molt mes que la de molts i moltes altres.

Tenim un tema de conversa que ens encanta, parlar ella de les seves filles i jo dels meus, i tot i que ens hem barallat moltes vegades, he d’admetre que valoro molt les seves opinions, d’una sinceritat absoluta, i que per això sempre són importants per mi.  

La Gemma

No se de quan la conec, crec que devia ser algun dia que vaig anar al local del Partit a Reus, treballava allí.

Em va encantar que es cases amb el Manel a qui també conec des que era jovenet, i després he seguit a primera fila els dos embarassos. I tot i que hi ha una cosa que crec que no li perdonaré (és un secret) li tinc molt d’apreci. 

Sempre veu les coses de manera diferent a com les veig jo. A mi m’agrada veure el got mig ple i ella el veu mig buit.

Comença a fer alguns anys que treballem junts i m’agradaria que si finalment soc diputat, que ella es senti partícip d’això. És la raó per la qual quan aquest dilluns fem la presentació pública de la candidatura hem posaré la camisa que m’ha regalat, així una cosa seva sortirà també a la foto.