El bloc del Joan Ruiz

 
En els 4 anys de Govern de José Luis Rodriguez Zapatero, Tarragona, ha passat a ser la demarcació de Catalunya amb un nivell de vida més alt i la sexta d’Espanya. Per tant anem per bon camí
 
És per això, al Consell Nacional que va aprovar les nostres llistes electorals, quan em vaig “topar” amb el president Montilla,  a la seva pregunta ¿com estàs? Vaig dir , sense pensar-ho massa “Il·lusionat i una mica asustat”  ¿Com no puc estar il·lusionat? seré diputat a Corts, i una mica espantat perquè no m’agradaria decebre les esperances que han  posat en mi. A continuació vaig afegir “però pots estar tranquil, soc persona que es proposa reptes i els supera”.
 
Vaig tornar de Barcelona pensant en les meves Tarragones, la del nen que vaig ser, a l’ombra del Nastic de l’Avinguda Catalunya, la de La Salle, la Normal, el Motoclub, la dels companys de la Mili, la de la Universitat, la de l’Escola PAX,  la que va somiar el meu alcalde Recasens, la que contemplava des del Govern Civil, la  d’UGT, de la que soc fa 30 anys, la dels amics de Bonavista, Campclar, Floresta, Torreforta, el St Salvador del Carlitus i la Clara, la de l’amic Roc, alcalde de la Canonja, la de St.Pere i St.Pau del Gabriel, la del  super on faig setmanalment la compra, la de d’Insti dels meus fills, la del meu barri, la de la Via Augusta on faig fer amics de per vida, la de la Biblioteca, on vaig “devorar” tants llibres, la del Port on treballava el meu pare, la Rambla dels passejos de jovenet, la de la platja on teníem la caseta, la del futur esplendorós que dibuixa el nostre alcalde Ballesteros.
 
I em vaig sentir orgullós de ser de Tarragona, una ciutat on no et pregunten “on has nascut?” , “de quina família ets?”, sinó “Que fas?”
 
Si, tenim molta feina per davant, però col·laborant amb el nostre alcalde, Josep Felix Ballesteros, amb la resta d’alcaldes, amb la resta d’administracions i sobre tot tenint sempre presents les preocupacions del ciutadà de a peu, que agafa cada mati l’autobús o el cotxe, es preocupa per la feina, per l’educació dels fills, per arribar a fi de mes, estic segur que ens sortirem.