El bloc del Joan Ruiz

Una conseqüència de la campanya és no poder anar, en setmanes, a l’Argentera.
 
M’encanta respirar, passar una mica de fred, en aquesta època de l’any, i encendre el foc a terra.
 
Passejar, cada dia, amb la Roser mentre penso en les meves coses, i ella saluda tothom, a la Fani i més endavant a Mathew, i quan arribem a la Plaça de la Creu a Angelina, i preguntar si sap alguna cosa de l’Ernestu. Arribar a la Plaça del Mestre Llorenç i tractar d’endevinar com l’empedraran, i tornar pel Camí Real, passant per cal Pere Viudo.
 
M’agrada també anar a la botiga, i comprar-li a Paquita el diari o el que en manca per fer un arròs. Passejar per la Muntanya, podar pins al bosc, recollir cireres de pastor i quan toca bolets, (aquest any fatal, que li preguntin a l’Anna) I també fer llenya amb Lluís, tallant branques d’alzina, arboç o bruc, fent que creixin mes rectes
 
També trobo a faltar llegir el diari a la Susi, prenent un te que serveix el Joan o Gerard, mentre algun petit del poble corre entre les taules, uns quants homes seriosos juguen a la botifarra, un grup de dones parlen al voltant d’una taula i la Montse juga al parchis. De reüll miro com juguen al billar, entre d’altres, el Sebastià, el Carles, el Manel, el Lluís M. o la colla dels petits, mentre penso ¿com les encerten?
 
I tornar de la Susi, poc a poc, amb el Miguel, el Matias,  l’Enric i altres pares i mares d’amics de la colla del meu fill.
 
I saludar al Diego i al Josep M. al Restaurant, a la plaça de la Quadra, on ens espera el nostre gat, per acompanyar-nos fins la porta de casa, sense entrar en ella.
 
I naturalment, noto a faltar, parlar amb el meu veí Jaume, picapedrer d’ofici, que sempre sap si plourà. A ell i als seus que són, mai millor dit, gent de pedra picada.
 
Un comentari aquí, un altre allà, que m’ajuden molt, a estar ancorat a la realitat, Al que preocupa a la gent, al problema que significa viure en un poble petit, l’esforç que suposa fer grans els fills, que puguin anar a escola, viure en una comunitat on no hi ha llocs de treball. En definitiva a ser conscient de la diferència de serveis que tenen respecte a qui viu a una ciutat i la necessitat de fer molt mes pels pobles petits que omplen el país. 
 
I tot això sense que em pugui sonar el mòbil. No hi ha cobertura.