Tovallola de foc

Bona tarda Bloc,

Estic remenant i endreçant papers i he trobat en una revista “D’ard” del any 1997, aquest poema de la Rosa Comes, que sempre m’agrada’t molt i he pensat que t’agradaria llegir-lo.

Tovallola de foc.
El sol ardent cremava
Un cos ardent. El meu.
Sense el vent ni la ment;
Tan sols el nervi al pit
I al lloc que no es pot dir.

L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.

Tovallola de foc.
La pell dolça encenia
un desfici. El meu.
Sense temps i a l’extrem:
el nervi em treus del pit,
del lloc que no es pot dir.

L’espatlla prenia la llum
I em feies sentir com un fruit.