NYOC és una mínima mostra del talent d’un creador que atrapava somnis i que adorava les idees per damunt de qualsevol altra cosa. Autodidacta, escultor de lletres, co­mençà a treballar de molt jove a Publicidad Egea, després de sortir per cames dels Herma­nos, del Col·legi La Salle. A principis dels anys seixanta, volà a Barcelona, però l’estada a Alas Publicidad fou fugaç. Tornà a Tarragona i, des de llavors, col·laborà com a grafista amb la majoria d’agències del moment. També ho va fer amb les impremtes Pijoan i Arrels, entre altres, i va obrir els seus enyorats estudis­tallers. Compatibilitzà la feina amb el diver­timent perquè, per a un franctirador com ell, era un crim viure sense fer­ho. La irrupció de la informàtica el va arraconar cap als anys noranta i el va convertir en una espècie en extin­ció. Va resistir, és clar, la revolució digital, però sabia que no conqueriria el Palau d’Hivern. La feina, baixà. Encàrrecs d’amics, portades de llibres i –com que en el seu genoma hi reg­nava la generositat– dibuixos regalats i cartells gratuïts per a col·lectius i entitats de tota mena, el van mantenir els darrers temps, amb els ulls sempre oberts i el bigoti tapant­li el somriure, ben dret a la trinxera. Se’n va anar, sense soroll. Amb discreció. El seu comiat és aquesta exposició que permet recuperar una de les seves màximes més preuades: “Cal reinventar sempre la realitat... nyoc!”

Ferran Gerhard