ADEU ALS XIQUETS
29 Novembre, 2006 19:58
Publicat per josepro,
General
El dilluns 4 de Desembre , el nostre poble estarà de festa per celebrar el dia de la nostra patrona
Santa Bàrbara.
Farà 30 anys que aquesta
jornada tenia un caire especial perquè s’estrenava la banda de Cornetes i Tabals
Xiquets Grup Balmes.Un bon grapat de nois i noies , il·lusionats per vehicular la
seua afecció per la música , incentivada per un grup de persones de les que no cal
dir el nom perquè, al poble , tots sabem qui van ser.
Al decurs d’ aquests 30 anys ,molts han estat els nois i noies que han passat per la Banda , molts els homes i dones que han estat a la junta i diversos els
professors o directors que s’ han encarregat al decurs de tres dècades ,de mantenir
amb mes o menys calor, la flama de l ‘entitat.
Entitat que ens ha donat
bons moments d’ alegria i satisfacció i que ens ha fet sentir orgullosos de que
representessin amb tant d ‘èxit l ‘esperit cultural i competitiu del nostre poble.
En fi , no vull , ni puc , fer
un text històric dels Xiquets,
solament un modest i sincer
reconeixement a la tasca que han fet al decurs de la seua història i lamentar que
, precisament un dia que tindria que ser de joia , intueixo que serà un dia
emotiu , trist i nostàlgic , perquè el diumenge 3 de Desembre , paradòjicament ,
la banda anunciarà que es dissol al finalitzar
l ‘actuació que tenen
previst fer a la plaça major per
celebrar els 30 anys
Xiquets i Xiquetes de la Banda de Cornetes i Tabals Grup Balmes , per molts anys ¡!! I gràcies per tot lo que heu fet per donar a conèixer el nostre poble.
NO A LA VIOLENCIA...CONTRA LES PERSONES
27 Novembre, 2006 16:18
Publicat per josepro,
General
Aquest passat cap de setmana , també a les Terres de l’ Ebre s’ han
celebrat diversos actes per reivindicar el paper de la dona dins la societat i
per protestar per l’ anomenada violència de gènere que pateix part del
col·lectiu.
Les xifres que exposa la premsa
son certament preocupants i fan necessària una profunda reflexió sobre que es
lo que està passant.
Jo, com segurament la majoria
,per no dir tots , els homes que estan escoltant , em poso al costat de les
dones i totes aquelles reivindicacions que han de servir , com deia no fa
gaires dies, per parlar en igualtat de
condicions, de drets i d’ obligacions
però mes com a persones en genèric ,
que d’ homes i dones per separat.
No voldria que s’ em malinterpretés ,però crec que de vegades s’ en fa
un poc massa de les coses i es llegeix
solament el gran titular i no pas la lletra menuda. Es publica solament lo que
te interès per vendre perquè es mes
espectacular o senzillament perquè te mes morbo.
Entre les moltes notes que aquests dies m’ han arribat parlant dels
actes a celebrar aquest cap de setmana en la jornada reivindicativa contra la
violència de gènere , he trobat slogans com que també es violència de gènere la
ridiculitzaria de la dona o l’ imposició de rols o de canons de bellesa, el cobrar
menys o la discriminació..........però es que tots aquests mals solament el
pateixen les dones ???
Quant homes son ridiculitzats pot ser al seu lloc de treball pels seus
caps o pels companys de treball ??No hi
ha dades sobre això ???
No son esclavitzats també els homes per les imposicions estètiques que
la televisió o la publicitat ens imposa canons o actituds amb imatges d’ homes que ensenyen el cul per
anunciar un refresc ( per posar un cas )
Voldríeu saber quants homes
joves o no tan joves cobren menys de mil euros per feines que estan
obligats a fer perquè no hi res mes i
que no tenen res a veure amb el seu nivell formatiu.
Si ens posem a mirar el nostre entorn
en criteri propi i no amb el que ens volen vendre, no trobaríem també
tants i tants homes discriminats per la seua condició de raça ,religió
,tendència política o sexual o defecte físic ,per posar uns exemples ???
I evidentment ,si algun dia interessa vendre l ‘agressió física o pot
ser la encara mes dolorosa agressió psicològica i moral que pateixen molts
homes per dones dolentes , egoistes , dominants i altres adjectius , que també
les hi ha , eh ! també les hi ha i tots sabeu que es cert.
TARDOR..............
26 Novembre, 2006 01:12
Publicat per josepro,
General
Avançat el mes de novembre i encara les temperatures no
ens senyalen que estem en plena tardor.
A passat l' època del raïm ,de la verema. De les
castanyes i bolets. Les olives no acaben de madurar i verdegen encara
tonalitzan els arbres de tradició mediterrània mil·lenària en un calidoscopi de
colors maragdats.
Mentre tant les orenetes no saben prou be si emprendre o
no el vol camí de retorn a l' estiueig africà i s' entremesclen amb els
tords que , seguin l'impuls dels seu rellotge biològic , arriben puntuals a la
seua cita amb les planes ebrenques enguany amb caçadors encara en mànigues de
camisa.
Les fulles del cirerer de casa es resisteixen a caure ,
orfes enguany del vent de dalt alliberador de la servitud enramada, mentre els
rosers ufanosos i incansables , despistats per la bonança atemperada d' un
novembre desconegut , segueixen parin esclats de color ,perfum i espines.
La tardor es resisteix a arribar enguany i sortint a
passejar , aturat per un moment , assegut al revolt del corriol que em mena a la
fageda disfressada encara de foc o i or , em pregunto si a mi no m' esta
passant també el mateix i confós i atemorit em nego la realitat que delaten els
meus anys , les arrugues que em sento de tant en tant al cor i les que cada dia
em veig ja a les mans. Amb aquests indisimulables cabells blancs
que son la confirmació que em nego : he arribat a la meua tardor . I no puc, ni
he de retardar el cicle .He de deixa enrera l' estiu i entra amb
placidesa a la tardor de la meua vida.
LA FIRA : PUNTS DE VISTA
21 Novembre, 2006 09:03
Publicat per josepro,
General
Acabada l' edició
d' enguany de la Fira de l' Oli Novell , els cítrics i el comerç, pot ser es fa
necessari un poc de reflexió.
Suposo que tot hom
es fa la seua i que aquesta reflexió es queda mes o menys en el propi
anonimat o com a molt en alguna conversa de cafè
Jo , ja que tinc la possibilitat i el risc de compartir-la amb aquells que la vulgueu llegir o escoltar , dons us la vaig a transmetre.
Primer dir que no hi ha dubtes de que ha estat un èxit. El bon temps hi ha ajudat molt i naturalment l 'esforç i treball de l' organització , personal , expositors i altres. La Fira a convocat segons l' informació oficial mes de 32.000 persones vingudes de totes comarques ebrenques i també del nord del País Valencià.
Deixant clar que la fira va, també hi ha que aportar pot ser els punts de vista mes crítics amb l' única intenció de aportar punts de vista personals , constructius i des de el positivisme, es a dir aspectes que segons qui escriu i parla es podrien millorar..
A mi em sembla primer que res que la fira s' ha de plantejar el canvi de denominació.
El cítrics ja fa temps que tenen una presencia testimonial per tan , sobra aquesta denominació .D' altra banda , reivindicar un cop mes que el comerç , present al títol de la fira , es tindria que implicar mes , participar d' una manera mes visible.
La fira , tret de determinats productes , entenc que no es un lloc on es fa un negoci directe. Es un parador on en dos dies hi passa molta gent i no es pretén vendre solament de manera individual. Jo crec que la aposta de l' organització es vendre poble i això possiblement no s' acabi d' entendre.
Si solament ens mirem el melic i valorem la fira des de el punt de vista del volum de negoci particular , no anem be....crec que cal mesurar-la des de el punt de vista col.lectiu.D' altra manera, pot ser temé l apel·latiu "del comerç" acabarà sobrant.
Un altra cosa i amb això acabo una primera entrega sobre el tema fira, es que a mi em sembla que es segueix apostant massa per omplir i no s' acaba de seleccionar amb que o com. Vull dir per exemple que ha determinats espais , com per exemple el que hi ha entre les carpes i els dos caps de futbol , no es tindria que deixar posar aquestes paradetes que res tenen a veure ni amb l' oli ,cítrics o comerç local.
L' únic que fan es entorpir el pas dels visitants ,representant un perill potencial en cas de tenir que efectuar una sortida d' emergència.
La fira pot tenir aquests complements per a un altre lloc. La meua sugerencia es a la zona dels carrers al voltant de l' institut , que s' habiliten com aparcament. Molta gent passa també per allí i no s' implicarien tant directament amb lo que es pròpiament la temàtica firal.
Jo crec que col·locats al lloc on os he dit , al costat de les carpes , no donen una bona imatge i son incòmodes per als visitants.
(Segueix)TORNA LA TRANSPLANES DEL MONTSIÀ EN BTT
15 Novembre, 2006 07:26
Publicat per josepro,
General
Nota que ens envia la Unió Ciclista Santa Bàrbara
Com cada any per aquestes
dates, la Unió Ciclista Santa Bàrbara organitza la ja clàssica Transplanes del
Montsià (pujada a Casetes Velles en BTT). Enguany, en la seva novena edició es
realitzarà el diumenge 19 de novembre, englobant-la així dins de la programació
de la Fira de l'Oli de la mateixa localitat.
Per als que no la coneguen
encara, la marxa consta de dos sectors ben diferenciats, tant de pujada com de
baixada. El primer, va des de la sortida fins a l'entrada al camí on comença la
pujada; aquest sector es fa en grup controlat pel vehicle que obre la marxa i
és d'uns 15 quilòmetres. El segon sector és on els més forts poden demostrar el
seu estat de forma, ja que és una pujada de 16 quilòmetres per pista forestal
amb gairebé 1.000 metres de desnivell fins a l'arribada a l'Alt de Casetes
Velles, on s'estableixen les classificacions en tres categories.
Com ja es fa fer en la
darrera edició, l'esmorzar ofert als participants es donarà a l'esplanada de la
Cova del Vidre (per reduir el temps d'espera dels primers classificats).
La baixada per la pista torna
a ser lliure fins al lloc de reagrupament (mateix lloc que a la pujada), per a
continuar tots en grup fins a Santa Bàrbara.
Les inscripcions s'han de fer
el mateix dia 19 al Pavelló municipal a partir de les 7.30 del matí i fins a
les 8.30; per poder sortir puntualment. El preu de la mateixa és de 15 euros (anticipadament
12€ a Fàbregues i l’Esplai Ciclista a Tortosa, Turisport a Amposta i Motocicles
Llasat a Santa Bàrbara) i dóna dret a l'avituallament de la pujada, l'esmorzar
a l'esplanada de la Cova del Vidre, obsequi conmemoratiu, diploma i alguna sorpresa
més. També hi haurà premis per als millors classificats en les diferents
categories.
L'arribada (sobre la una del
migdia), l'entrega d'obsequis i de premis serà a l'entrada del recinte firal,
on podran arrodonir el diumenge fent una passejada per la fira de l'oli novell,
els cítrics i el comerç.
EL CONGRÉS
13 Novembre, 2006 15:17
Publicat per josepro,
General
EL PASTIS
10 Novembre, 2006 08:48
Publicat per josepro,
General
L' infant es passejava una i altra vegada per
davant de l 'aparador de la pastisseria.
El pastís de xocolata i crema
estava allí, desafiant , regalimant un tot de sensacions que el vailet s'
imaginava amb el nas pegat al vidre.
Tan prop i tan lluny. Solament uns
mil·límetres de vidre el separaven de la cobdiciada llaminadura i en canvi no
hi podia fer altra cosa que mirar-se-la , parlar-li ,acariciar-la amb les ulls i
imaginar els mil gustos que tindria si li pogués clavar un mos .
Sabia que era impossible , perquè a casa mai li donarien els cèntims necessaris per poder-la posseir. Hi havia altres necessitats a casa, altres prioritats i allò era un luxe que no es podien permetre.
El noi o sabia ,però tot i això, un dia i un
altre dia passava per davant la fleca i es repetia el ritual.
De vegades es
feia el propòsit de no passar per aquell carrer.. Pot ser estava uns dies
resistint la temptació ,però al final, el tou i tendre pastis el cridava i un
altre cop, el xiquet ,amb l' il·lusió renovada es tornava a plantar davant l
'aparador dels seus pecats pensant que pot ser aquell dia seria el seu dia de la
sort i podria aconseguir la moneda que li obriria l' aparador del seu sofriment
. Però al final , tot acabava igual. El cap cot i cap a casa.
Un dia el noi va passar per l' aparador i va
veure un home que es mirava també la pasta que li treia la son.. Es va arraulir
al seu costat i l' home en veure la fixació amb que es mirava el dolç li va
preguntar si li agradaria menjar-se'l .El xiquet s' el va mirar amb ulls de
sorpresa i li va dir que, clar, que si , que era la seua il·lusió.
L' home el
va mirar amb cara seria i li va proposar de comprar-li el pastis a canvi d' una
prova. Tindria el pastis , però solament en podria tastar un bocinet cada dia ,
de manera que al cap de set dies ,tornaria un altre cop al mateix lloc i si
comprovava que encara li quedava pastis ,si era capaç de resistir la temptació
de menjar-se'l tot el primer dia , ell li donaria cada dia el dols que vulgues ,
perquè l' home en qüestió , resulta que era el pastisser.
El xiquet
entusiasmat , va acceptar el tracte i tots dos va entrar a la pastisseria
No us explicaré el final de l' historia ,perquè la moralitat que s' en pot treure , pot ser tan diversa com oients o lectors pugueu escoltar o llegir això i per tan pot tenir tants altres finals com reaccions davant l' historia.
El que vull dir es que a la vida , no tot sempre es fàcil d' aconseguir i si al final un dia "el pastis" acaba essent nostre, cal saber ben be que fer amb ell ,com dosificar-lo per a que la nostra vida , el nostre egoisme , la nostra ambició , passi la prova de la mesura , del seny , per poder tenir-ne mes d' un .Per poder tenir cada dia un d' aquests pastissos metafòrics que en endolcin un poquet l'existència.
Josep
Novembre 2006
ESTILS
07 Novembre, 2006 20:28
Publicat per josepro,
General
Ahir ,en aquesta mateixa fresqueta salutació matinal
,us parlava d’ un amic que de tant en tant ens servirà les seues ocurrències
perquè trenquin el gel a l’ hora de
donar inici al nostre mati radiofònic.
Avui , em perdonareu que insisteixi en parlar d’ ell
, ja que , si o recordeu , la presentar-lo deia que era una persona d’ aquelles
amb les que es difícil enfadar-se perquè (entre-comillem ), sap dir les coses sense ofendre.
Al menys a mi
em fa aquest efecte. Tot i que sovint no estem d’ acord en molts
punts vista sobre les mes diverses
temàtiques ,lo cert es que mai em
acabat amb morros – em discutit ,em exposat i defensat amb arguments diferents
una mateixa qüestió i ens em dit pot ser alguna cosa grossa...però mai ens em
enfadat ,mai ens em dit paraules grolleres o malsonants ,mai ens em deixat de
parlar , ans al contrari ,això pot ser a fet mes forta la nostra amistat i jo
avui li dono tot el mèrit a aquest caràcter seu ,perquè pot ser si no haguera
estat així si que haguérem tingut algun problema.
Dic tot això ,perquè si jo pogués tenir la recepta
màgica per forjar caràcters com el del meu amic ,que no s’ amaga de dir lo que
pensa ,que defensa els seus criteris o que
discuteix amb qui sigui ,però això si
,sempre sense perdre el control i dient-te les coses amb un to que
no et permet enfadar-te amb ell .Si jo tingués aquesta fórmula la regalaria
gustosament a molts de personatges propers i llunyans a mi i m’ en faria un gotet per mi mateix , per aconseguir un clima mes relaxat i convivencial.
Perquè em sembla ,(pot ser una observació meva i pot ser compartida per alguns dels que esteu escoltant) , que lo que sentim i la manera com o sentim els darrers temps en boca de molts de personatges públics i també per personatges mes propers , es reflex d’ una falta total de sensibilitat , una perdua lamentable de l 'estil que altres personatges han tingut en èpoques no gaire llunyanes.
Ara sembla que tot val i el vocabulari , com mes groller , millor.
No vull posar cap exemple , pero segur que algun us vindrà al cap.
Josep
L' ART D' ESCOLTA PARLANT
03 Novembre, 2006 19:21
Publicat per josepro,
General
ES UN DISSABTE A LA TARDA.
ES UN DISSABTE JA CALUROS DE
PRINCIPIS D’ ESTIU.
ACABO DE POSAR AL PLAT GIRADISC UN
TEMA DELS PET SHOP BOYS.
ESTEM A LA SEGONA MEITAT DELS 80 I JO
M’ ENCARREGO D’ ANIMAR LES TARDES DE CAP DE SETMANA A AQUELLA EMISSORA QUE M’
HA DONAT L’ OPORTUNITAT DE REALITZAR LA MEUA VOCACIO RECENT DESCOBERTA : LA
RADIO.
NO TINC AIRE CONDICIONAT I OBRIC LA
FINESTRA QUE DONA AL RIU. EL RIU ENCARA ES VEU . LA VORACITAT URBANÍSTICA ENCARA NO A ENGOLIT EL BELL PAISATGE
QUE DES DE LA PETITA FINESTRA DEL
LOCUTORI, EM PERMET AGAFAR UN POC D’
AIRE FRESC.
MENTRE ELS PET SHOP BOYS ACABEN EL
SEU “WEST END GIRLS” , JO FAIG UN ALTRA
CALADA AL FORTUNA (ENCARA FUMO ,TOT I QUE NO TARDARÈ A
DEIXARME’N) I EL RELLOTGE ANALÒGIC ESTÀ A PUNT DE CREUAR LA MANETA GROSSA A LES
12 I LA PETITA A LES 4 . PEL PREEESCOLTA ESTIC PENDENT DELS PITOS DE LES 4 PER
A QUE SAPIGUEM QUE PASSA AL MON AQUELLA XAFOGOSA TARDA ESTIUENCA.
AL MOMENT DE FER LA CONNEXIÓ SONA EL
TELÈFON. PENSO QUE ES UN ALTRA OIENT QUE VOL UNA CANÇO. EL PROGRAMA TRACTA D’
AIXÒ , DE COMPLAURE LES PETICIONS DELS OIENTS I D’ ANAR POSANT LA RÀDIO FÒRMULA
MUSICAL QUE PROGRAMA LA DIRECCIÓ DE L ‘EMISSORA.
LA VEU EM SONA FRANCA , FRESCA
...JOVE . NO SE DE QUE PARLEM , SEGUR
QUE DE COSES IMPERSONALS PERO LO CERT
ES QUE HAN PASSAT ELS 5 MINUTS DE NOTICIES I ENCARA TINC LA OIENT AL TELEFON.
TINC QUE TORNAR A PARLAR PER A TOTS
,PERO AQUELLA VEU DIRECTA ,SENCILLA...AGRADABLE EM RETÈ A L’ AURICULAR.
A LA FI LI TREC LA CANÇO QUE VOL ,
DESPRES DE SALTAR-ME LES NORMES I MENTRES , SENSE PRESENTAR-LO GEORGE MICHAEL
ENS XIUXIUEIGA L ‘ESTIMADA DEL BOIG , ENS DESPEDIM I PENJO EL TELEFON.
NO SE AMB QUI HE PARLAT , PERO TOT I
QUE SOC NOVELL EN AQUESTA PROFESSIO SE QUE ÉS IMPORTANT PER A MOLTES PERSONES
,QUE EN L’ INTIMITAT DE LES SEUES CASES ,DELS SEUS TREBALLS ...DE LA SEUA
SOLETAT , BUSQUEN EN LA RÀDIO ALGÚ QUE ELS ESCOLTE.
ES PARADOJIC ,PENSO , LA MEUA FEINA
ES LA DE PARLAR , LA DE CONTAR COSES I EN CANVI , ES LA GENT LA QUE EM VOL
EXPLICAR COSES , LA QUE TE NECESSITAT DE PARLAR ,PERQUE EN REALITAT ,
MOLTES VEGADES LES PERSONES QUE TENIM MES PROPERES NO SON CAPAÇOS D
‘ESCOLTAR-MOS TAL I COM NECESSITEM.
NO ES QUE NO ENS ESTIMEN . NO ES QUE NO ESTIGUEN PER NOSALTRES , SI NO QUE
HI HA COSES QUE SOLAMENT LI POTS EXPLICAR A UN EXTRANY ... A UNA PERSONA
ANÓNIMA...A UNA VEU... A ALGU QUE T ‘ESCOLTA
AL DECURS DE TOTA LA MEUA
TRAJECTORIA PROFESIONAL – I PORTO
JA 22 ANYS - HE APRÉS MOLTES COSES DE LA RÀDIO...PERO MOLTES MES
DELS OIENTS QUE COM AQUELLA VEU ,D ‘AQUELL LLUNYA ESTIU DELS 80 EM VA OBRIR EL TRESOR DE LES SEUES INQUIETUTS , NEGUITS I ILUSIONS.
EM VA ENSENYAR QUE MASSA SOVINT ,ENCARA QUE ESTEM ENVOLTATS DE MOLTA GENT
, EN EL FONS DE LA NOSTRA ÀNIMA , EN LA DUALITAT DE LES NOSTRES PERSONALITATS ,
ESTEM NECESSITATS D’ AQUETS BOIJOS QUE ENVIEN PETONS CADA COP QUE ENS
ESCOLTEN , ENCARA QUE SIGUI PARLANT DES
DE LA RADIO.
EN AQUETS 22 ANYS HE APRÉS QUE
SOLAMENT PER AIXÒ , CADA DIA JA VAL LA PENA OBRIR EL MICRÒFON I ESCOLTAR MENTRES
US PARLO
BENVINGUTS AL NOSTRE MATI