TRISTOR
Incertes, soletat,rotina...
Us estimo, i us estimare sempre;
Ara em sento dins un cercle, un cercle que no es ben be el meu cercle.
Vull volar, sortir, fer excurcions, para d'engreixar-me, ser jove, tenir algú ...(el meu passat) al meu costat, trobo a faltar tant allo que va ser, aquelles papallonetes, que em feien fer bogeries, els meus comportaments de "cria" massa sobints, els concerts, les passejades, les nits a la fresca...
Qui ets Eva?
On vols anar?
Que et queda?
Tens tant i alhora res, ets feliç i alhora et sents tant i tant buida tanat...
M'agrdaria tant que algú m'arropes, que pogues palar mab llibertat, que m'alliberes, i que alhora pugui viure, VIURE.
Un batibull d'idees sense estructures, sense fi.
Jo soc qui ho aparto tot de mi, qui es suficientment fort per poder restir el com soc jo.
Algú que relament sempre sigui aqui i pugui ser el meu guia, que em mostri el cami que em dongui opcions?
Tantes preguntes i tant poques respostes que no se pas no se pas.
