Costa amunt

[ Dies de classe ] 29 Novembre, 2007 23:02

Mireu;

Que voleu que us expliqui la vida...

La meva vida, buida de tots els afectes que a mi m'agrdaria, que m'esta pasanat??, les paranoies psicolgiques s'em converteixen en simtomatques, m'agafen migranyes soc mes aprensiva a les angines, constipats..., vomits febre... tot un seguit de coses que al final em desevoquen a no poder fer una vida normal, falto a classe em costa concentar-me per fer les coses i estudiar per els examens, cada vegada rtinc emenys motivacio per fer les coses. I la vida amb parella cada dia em sembla mes buida, sols petits i molts petits moments em semblen seignificnats, com per exemple anar al diumenge passat a passejar per el cosmocaixa, la veritat que es interessnat, pero al fi i al cap un desaprofitament d'uns diner snometas obra social que podrien per afavori realemnt ala societat, per exemple crear mes alberg perque dies coum els que gs'acostenn la gen idel carrer tingui on anar, o per exemple ajudar a la gent discapacitada aumentant una mic ames la seva paga mensual que actuament esta sobre els 306€.

Bé, ja veieu que vaig de lo personal a lo social i de lo social a lo personal, serà peruqe els essers humans som essers socials?

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

TRISTOR

[ Refuigi Personal. ] 24 Novembre, 2007 21:08

Incertes, soletat,rotina...
 
Us estimo, i us estimare sempre;
Ara em sento dins un cercle, un cercle que no es ben be el meu cercle.
Vull volar, sortir, fer excurcions, para d'engreixar-me, ser jove, tenir algú ...(el meu passat) al meu costat, trobo a faltar tant allo que va ser, aquelles papallonetes, que em feien fer bogeries, els meus comportaments de "cria" massa sobints, els concerts, les passejades, les nits a la fresca...
Qui ets Eva?
On vols anar?
Que et queda?
Tens tant i alhora res, ets feliç i alhora et sents tant i tant buida tanat...
M'agrdaria tant que algú m'arropes, que pogues palar mab llibertat, que m'alliberes, i que alhora pugui viure, VIURE.
Un batibull d'idees sense estructures, sense fi.
 Jo soc qui ho aparto tot de mi, qui es suficientment fort per poder restir el com soc jo.
Algú que relament sempre sigui aqui i pugui ser el meu guia, que em mostri el cami que em dongui opcions?
Tantes preguntes i tant poques respostes que no se pas no se pas.
 
 
 
 
 

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços