Afotuz

És curiós lo d'aquest grup, m'agraden molt, però no en tinc cap disc, només cançons soles, deixades anar, però un fotimer, son uns cracks i sempre m'anima sentir-los.

I be, de fet no se perque parlo en plural, perque podriem dir que bàsicament el grup és Michael "Olga" Algar, guitarrista inicial que va a passar també a ser veu després d'un parell de cantants (un dels quals només va fer un concert). Després, pel grup hi han passat diversos baixistes i bateries, i es que aquí on els veureu, només son 3, Olga és guitarra solista y veu, a veure quants tios tenen collons a fer això, i més de la manera que ho fa ell, perqué toca de puta mare, i a sobre va aprendre ell solet...

Obrim amb un dels seus temes més mítics, i el que els va llençar a "l'estrellatu", és una versió (acostume a fer-ne una en cada disc), Nellie The Elefant...

Si, el vídeo no es cap currada, crec que es d'un dels 2 (crec) DVDs que tenen editats, i dels qual el mateix Olga diu que son bastant dolents, però es que només tenen clips gravats per aquestos DVDs o VHSs, i pel youtube es troben alguns temes en directe, tampoc massa cosa...

Veiem ara una altra versió, del mateix Johan Sebastian Bach, Tocatta in Dm:

Com veureu, el vídeo esta gravat en directe al Japó, i es que s'han tombat el mon ves a saber quantes vegades. De fet, fa 3 anys que giren amb u tour que porta per nom "Our last tour?", i es que els rumors de que ho deixaran estar sempre estan presents, però esperem que mai es compleixin. Al 2004 van treure també un disc que es deia "Our last album?" però per sort l'any passat en van treure un altre (molt recomanable fer un cop d'ull a l'apartat de discografia de la seva web, on Olga dona la seva sincera opinió sobre els discs, que mai acostuma a ser massa positiva)

Venga, un dels pocs temes que sembla tenir format de videoclip, i que donava nom al seu primer disc: Dig that groove baby

Enfi, i poca cosa més a dir, recomanar-vos molt que escolteu alguns temes del sr. Olga, sempre son temes absurds i divertits, intentant fugir de la tónica més reivindicativa del punk tradicional.

Com a comiat, un tema molt divertit, que guanya en el disc original en aquest cas. Dueling Banjos