- Santa Úrsula 2012. CJXV (Laia Solanellas)
No tenia pensat de fer cap escrit o petita crònica particular sobre el passat Santa Úrsula vallenc, però avui algun company m’ha preguntat si ja l’havia fet o encara no. Això m’ha obligat una mica a donar la meva visió de la gesta castellera que vam viure a Valls el passat dia 21 d’octubre, ni que sigui per correspondre a l’interès del company esmentat. Les meves cròniques no acostumen a ser cròniques normals o habituals, escrites per persones amb un estil i intenció totalment neutres. Jo, com tothom sap, sóc membre de la Joves vallenca i això em fa veure les coses des d’una òptica que no és neutra, però que intenta ser objectiva. Passats ja tres dies de borratxera castellera que encara perdura, he guanyat una mica de perspectiva per analitzar la nostra gesta amb certa distància. Anem a la feina, doncs.
Tothom sap quina va ser la nostra actuació. Podem buscar múltiples adjectius que intentin descriure-la, però cap serà capaç de descriure els sentiments d’alegria i satisfacció que hem viscut i que encara notem en les nostres cares i les nostres expressions. Els que em coneixen saben que m’agrada ser crític en les meves valoracions. Ser crític no és equivalent a ser negatiu. El crític és algú que es mira i observa els fets amb un esperit lliure, sense servilismes. Això és el que sempre intento fer, sobretot amb allò o amb aquelles persones que estimo.
Una de les coses que més han exalçat els membres de la Colla Joves Xiquets de Valls aquests dies es condensa en la frase: “Quan hi som tots, som imparables”! És cert. Aquest any hi hem estat gairebé tots en moltes i moltes places, no tan sols a Santa Úrsula. Al concurs i al Santa Úrsula potser ja hi érem tots, com voldríem sempre, però l’èxit de la Joves que es concentra en el mes d’octubre ha durat tot l’any. Cap plaça on ha actuat la colla s’ha quedat sense veure algun castell de vuit o de nou. Aquesta és una fita molt difícil d’aconseguir. Crec que ha estat una de les claus per arribar a l’octubre en un estat de forma envejable. Els fruits dels assajos es traslladaven a les places. L’execució dels castells millorava setmana rere setmana. Per mi, el resultat no ha estat cap sorpresa. Com que ho he escrit en les actuacions prèvies a les grans cites de l’any, la sorpresa per mi hagués estat no acabar l’any com l’hem acabat.
Què ha canviat de l’any 2011 a aquest any 2012 a la Colla Joves vallenca? Doncs algunes coses que no explicaré aquí perquè ja ha estat analitzat i debatut en el si de la pròpia colla. Fet i debatut enguany s’ha aconseguit una gran i majoritària implicació dels membres de la colla que per diversos motius no vam tenir l’any passat. Un altre factor importantíssim ha estat la canalla, peça fonamental del món dels castells. Una important renovació i un bon assaig. Una barreja de veterania i saba nova espectacular. Una canalla confiada i que ha transmès confiança a tota la colla. Poques caigudes, molt poques, tenint en compte els castells realitzats, concretament cinc caigudes de les quals en només una el castell ha quedat en intent. Una canalla que ha tirat sempre amunt i que només tira avall quan es descarrega el castell. Tot plegat és fruit d’una acurada planificació de la temporada que, lluny de deixar-se emportar per disgustos en veure’ns desplaçats d’algunes places, ha anat progressant en un crescendo molt ben calculat en el tempo de la temporada. Les coses no passen per casualitat, ja ho he dit diverses vegades. No som fruit de la sort, ni de la improvisació. Som fruit del nostre treball i de les nostres aspiracions, basades en la confiança que tenim en les nostres pròpies possibilitats. Tothom faria bé de no oblidar que som fills de la Muixerra, de la Colla Nova, de la Roser i dels Menestrals. El nostre gran èxit es basa en el domini que hem tingut en decidir el que tocava fer a cada moment, en cada instant de la temporada. Sense deixar-nos emportar per les presses, però sense encantar-nos i fer el que tocava a cada moment. Això ens ha permès sobreposar-nos als pocs entrebancs que hem tingut i que en res ens han influït.
Avui, doncs, l’orgull de ser de la Joves està molt alt. Ara toca assaborir l’èxit que ens pertany a tots, des de la canalla, als que pugen a cada castell, als que van al folre, baixos, crosses, agulles, homes de darrera el baix, daus, primeres mans, pinya, els que van al final de la pinya, pares de la canalla, etc. I no podem deixar de recordar als que han tingut la responsabilitat de gestionar tot aquest potencial humà.
No vull acabar aquestes ratlles sense ressaltar algun aspecte que tenim l’obligació de millorar. Ara hem de recuperar la constància que la nostra colla va demostrar al llarg dels anys vuitanta i noranta del segle passat i fins a començaments del segle actual. Una constància que ens ha mancat els darrers anys. Hi ha un crit de la Joves que fem sovint amb una intenció positiva que vol dir que som el que som i ningú ens hauria de menysprear. És aquell crit que diem: ”No estaba muerto, estaba de parranda”! Entenc aquest crit, però ara el voldria aprofitar per girar-lo una mica. La Joves de Valls té la capacitat per poder fer que aquest crit passi a millor vida. Vull dir que el que hem de fer és no anar-nos-en de parranda. Crec que estem en condicions per fer-ho. Hem assentat unes bases que si som capaços de consolidar-les, ens permetran mantenir aquesta regularitat que hem tingut en el passat i que tenim a les nostres mans de recuperar. Si ens ho proposem, estic segur que mantindrem l’aconseguit enguany i augmentarem el nostre ventall casteller. Hem d’aconseguir que cap mitjà de comunicació digui que “els diables vermells han tornat”, sinó que diguin que mai han marxat.
En fi, ara, finalitzada pràcticament la temporada, encara que ens queden dues actuacions, és hora de fer com els bons comensals. Hem tingut un equip a la cuina que ha preparat un bon àpat, uns comensals que han sabut valorar els plats cuinats amb tanta exquisidesa, i ara, tots plegats, cuiners i comensals, ens hem de prendre el temps suficient per assaborir el que hem estat capaços de construir i degustar. Comentem, revivim tots i cadascun dels moments viscuts. Com un bon sommelier, siguem capaços de degustar un bon vi, tenint en compte que en el nostre cas, tenim avantatges sobre els sommeliers; aquests busquen i degusten els matisos d’un bon vi des de l’òptica del consumidor, nosaltres ho podem fer des d’una doble òptica, la del consumidor, però també la del productor. És temps de satisfacció, de passar pel nostre paladar el fruit del nostre treball.
Enhorabona a tots i totes, Joves Xiquets de Valls!