Estils castellers!

Colla Joves Xiquets de Valls – 4 de 8 a El Vendrell – 14.10.2012(fotografia d’Aura Austen)

Feia molt de temps que tenia ganes d’escriure un petit article com el que avui publico, però no trobava mai el moment, ni l’ocasió. Com que els exemples sobre els quals em basaré seran xiquets de la meva colla, o sigui la Joves Xiquets de Valls, requeria que aquests gaudissin d’un mínim de bon humor per acceptar aparèixer com a models del que tot seguit descriuré. Ara, després d’haver gairebé culminat la temporada 2012 i el Santa Úrsula espectacular que la colla hem fet, em sembla que és el moment oportú per trobar aquest mínim de bon humor que estava esperant. Tot i que m’hagués agradat acompanyar fotogràficament l’escrit amb il·lustracions individualitzades, l’acompanyo amb aquest quatre de vuit executat a la perfecció en la passada fira de Santa Teresa del Vendrell en què surten els models en què m’he basat. A més, aquest castell era el preludi del quatre de nou sense folre que vam exhibir a la plaça del Blat. Així, doncs, em llenço.

El tema sobre el qual volia escriure té relació amb les diferents posicions i estils que podem observar en els diferents components d’un castell. En el cas que em servirà d’exemple, els Joves Xiquets de Valls, em sembla que podríem començar dient que podem trobar estils tan diferents en nombre com xiquets i xiquetes hi ha a la colla. Uns estils els podríem encasellar dins una ortodòxia més o menys estandarditzada i uns altres s’allunyen progressivament d’aquesta ortodòxia. He arribat a la conclusió que tots els estils poden ser acceptables, tots poden ser més o menys vàlids, de fet, tots els xiquets i xiquetes de la Joves vallenca són excel·lents castellers, i per tant, abusaré del seu bon humor per tal que acceptin una certa caricaturització de la posició i estil que prenen dalt del castell. Particularment, diria que tots ells tenen una primera preocupació que els fa triar el seu estil. Diria que la primera preocupació sense excepció és la de trobar-se còmodes en el castell i adopten un estil que els permeti treballar en òptimes condicions dalt del castell. Per tant, la primera conclusió,  que en trec i que no és dogma de fe, és que el prioritari per a cada un dels estils té un pèl d’egoïsme. Però és un egoïsme necessari i imprescindible que reverteix en benefici del conjunt del castell i de la colla. Aquesta seria la meva primera conclusió.

Dit això, diria que, sense deixar de banda el que acabo de dir, tot i només haver fet tres castells en la part troncal del castell (2 de 6, 4 de 6 i 4 de 7), hi ha uns estils que m’agraden més que d’altres. Sobretot des d’una visió estètica i des d’una òptica teòrica des de la qual unes posicions dominen més els moviments que provenen des de la part alta del castell o de la baixa i que amorteixen els moviments , tot evitant transmetre el problema cap baix o cap dalt. Hi ha estils que amorteixen aquests moviments absorbint-los un mateix i altres estils que fan aquesta tasca més difícil. Anem a descriure alguns estils. Demano sentit de l’humor als interessats, el que descriuré tot seguit està fet des del major respecte i amb el major dels “carinyos” per tothom.

Comencem.

Estils prenent com a models a membres de la Colla Joves Xiquets de Valls, tot ells grans castellers:

Estil “Miquel”: Cames exageradament separades, semi-flexionades i braços i colzes lleugerament aixecats. El Miquel té una explicació per aquesta posició, però que no m’atreveixo a reproduir perquè crec que queda per a consum intern de la colla. Les cames tan obertes queden lluny de l’estàndard tradicional, però la trajectòria del Miquel demostra que el seu estil és prou efectiu.

Estil “Edu”: Cames semi-obertes o semi-tancades, semi-flexionades, braços i colzes aixecats. És un estil a cavall de l’ortodòxia tradicional i l’heterodòxia. Tan efectiu com l’estil anterior i sobradament contrastat al llarg dels anys de castells que porta a les espatlles, malgrat la seva joventut. És un estil que s’acosta al tradicional, sense ajuntar, però els genolls.

Estil “Xavi”: Un estil peculiar i propi. Cames més aviat obertes, no ben bé flexionades, sinó adoptant una posició adequada per la característica principal del seu estil, que és treure el cul enfora adoptant el seu cos una postura flexionada de cintura cap amunt. Qui no conegui el Xavi podria pensar que el seu estil el faria plegar-se cap endavant, però res més lluny de la realitat. L’estil Xavi és inamovible, un cop adoptada la seva posició, no la varia gens ni mica. Diria que és l’estil més allunyat de l’ortodòxia, però la seva efectivitat està fora de tot dubte, encara que no sé si massa castellers el podrien adoptar.

Estil “Xènia”: S’acosta a la imatge que tinc de la posició tradicional. Cames lleugerament flexionades, genolls junts, braços i colzes aixecats. Diria que l’allunya una mica de l’estil tradicional el culet una mica enfora, sense arribar a l’estil “Xavi”. Els genolls junts els utilitza per jugar amb ells, tot avançant-ne un o altre en funció del moviment del castell. Això, a vegades, dóna la sensació d’un petit gir de cintura cap amunt en consonància amb el joc de genolls.

Segur que hi ha molts altres estils a la colla, però aquests diria que són els més característics. La majoria de xiquets i xiquetes de la Joves es podrien encasellar en algun d’aquests estils amb petites variacions, essent el més peculiar i gairebé irrepetible l’estil “Xavi”.

En teoria, penso que les posicions de les cames són prou importants, sobretot pel què fa a la posició flexionada dels genolls. Penso que l’obertura més exagerada o menys té una importància relativa per al castell, però la posició més o menys flexionada dels genolls la trobo més important. Unes cames lleugerament flexionades em sembla que tenen la capacitat d’amortir i absorbir els moviments que es produeixen en els pisos inferiors o superiors evitant que aquests moviments es transmetin cap a la resta del castell. Això implica un esforç personal suplementari, però que reverteix en la seguretat del castell. Un altre aspecte seria la posició dels braços i colzes més o menys enlairats. Posar les espatlles lleugerament aixecades amb els braços em dóna la sensació que permet encaixonar millor els peus del qui es porta a damunt. Això però pot dependre de la constitució física de cada casteller, la llargada dels seus braços en relació a qui porta al costat, etc.  

Bé, aquest ha estat un exercici que he volgut fer com a un petit divertiment i que no és pas cap tesi doctoral i que possiblement no tingui cap mena de fonament. Però una temporada com la que hem fet aquest 2012 m’ha permès prendre’m la llicència d’escriure desacomplexadament sobre aquestes coses amb la seguretat que cap de les persones que he utilitzat com a models se m’empiparà, sobretot perquè queda claríssim que tots i cadascun d’ells són xiquets i xiquetes de la Joves de Valls que ho han fet tot en aquest noble art de fer castells i són unes grans persones.

 

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Estils castellers!

  1. Aura diu:

    merci per posar la foto :)
    i molt interessant l’escrit!

Els comentaris estan tancats.