Indignat amb els indignats

Ja em perdonareu, però començo a estar fins els collons dels anomenats indignats. Qui és aquesta gent, qui es pensen que són? A qui representen? La meva conclusió és que es representen a ells mateixos, no pas en grup, sinó cadascun les seves neures. Penso que la cosa, com ja imaginava que passaria, ha degenerat a marxes forçades. Ara volen barrar el pas als representants del poble de Catalunya. Per si no ho saben, el Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. Més de set milions de ciutadans. Tant als que els van anar a votar, com als que no. Amb quin dret s’atorguen els indignats alguna representativitat? Què entenen ells per aprofundir la democràcia? La que ells han practicat? Tant assemblearis i una quarantena va bloquejar una majoria que va estar d’acord amb el dret d’autodeterminació dels pobles. Ja té collons que debatin sobre si aproven un dret fonamental recollit en la declaració de drets de l’ONU! La seva democràcia és la que mostren en no acceptar el desallotjament de la plaça de Catalunya que la seva majoria va aprovar de fer aquest passat diumenge? Em tenen indignats aquesta gent. El que podia ser un toc d’alerta, ha esdevingut una paròdia. No tenen do de l’oportunitat.

Les seves demandes semblen una carta als reis d’un nen mimat que ho vol tot. Potser hagués estat més eficaç concentrar-se en temes capdals i necessaris. No, ells ho volen resoldre tot. El que podia ser un embrió per a incentivar la participació de la ciutadania en els afers públics passarà a despertar un sentiment de la ciutadania rebutjant-los a ells i al que proposin.

Prefereixo l’acció duta a terme pels ciutadans italians. Han obligat a convocar un referèndum per manifestar el seu parer sobre quatre qüestions que han cregut importants en el context actual a Itàlia. I la ciutadania ha respost. Tant que el que han decidit vincula el govern italià. Això és incentivar la participació democràtica dels ciutadans.

Els indignats poden presentar una ILP sobre el tema que vulguin. Però no es posarien d’acord a l’hora de prioritzar les seves propostes. Menys a l’hora de desenvolupar-les. Ja ho hem vist. Aquesta gent està fent tots els passos perquè la ciutadania se n’afarti. Jo ja fa temps que n’estic de fart. Es creuen els amos de l’espai públic, no tenen l’habilitat de saber quan han de parar. No representen ningú i es pensen que són els reis del mambu, els defensors de les essències democràtiques. Déu nos en guard.

La nostra democràcia és molt perfectible, però dubto que ells sàpiguen com perfeccionar-la. Fins i tot hi ha qui es vol quedar a la plaça de Catalunya perquè diu per la tele que no sap on ha de posar tot el que hi ha portat. Penso que els indignats van començar una cosa que no saben com acabar. Malbarataran qualsevol indici positiu que el que van començar podia haver aconseguit. Que vagin cap a casa i que ruimiïn una mica. Tots hi guanyarem. I l’espai públic serà de nou per a tothom. El que han mostrat és tot un reguitzell de coses que són paradigma del que diuen que volen resoldre, han mostrat més conflicte lingüístic que no hi ha pas en la societat catalana. Han mostrat que la seva democràcia no és pas millor que la que tenim. Que ens facin un favor, que se’n vagin a casa.      

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.