Carod i ERC

Penso que la notícia que ha aparegut avui a la premsa en la que es donava a conèixer la baixa del senyor Carod d’ERC a través d’una carta a Joan Puigcercós i Joan Ridao era una cosa anunciada. El senyor Carod s’havia apartat ja fa temps d’ERC, en el mateix moment que l’actual direcció el va apartar de tot protagonisme dins el partit. La responsabilitat d’aquest ostracisme cal atribuïr-lo a la direcció d’ERC, però en Carod no n’és aliè.

Vaig conèixer el senyor Carod fa molts anys, essent ell el meu professor de català quan jo estava estudiant a l’escola normal de Tarragona. No vull expressar aquí la meva opinió sobre l’aportació de Carod a ERC. Tampoc sobre els seus errors. Com tothom, Carod ha comès errors i ha tingut encerts. Tampoc vull expressar quins considero que són els seus encerts, ni quins els seus errors. El fet, però, és que amb ell, ERC va arribar al seu millor moment de l’època actual i amb ell va iniciar el seu declivi. He llegit la seva carta. La veritat és que tot i reconèixer la capacitat del senyor Carod com a escriptor i orador, la seva carta no m’agrada. No m’agrada no tant pel què s’hi diu, sinó pel què no s’hi diu. No m’agrada el que s’hi llegeix entre línies. Endevino en la carta un fort egocentrisme. Un egocentrisme que Carod ha exhibit en més d’una ocasió al llarg de la seva vida política. Recordo més d’un episodi en el qual es manifestava aquest egocentrisme.  No m’agrada el to de la seva carta. S’hi endevina una profunda animadversió cap als actuals dirigents d’ERC. Puc entendre el seu ressentiment, però aquest domina massa el to general de la carta. Carod no para de recordar que amb ell va arribar l’expansió d’ERC. Reconeix que ha comès errrors, com tothom que pren decisions, però ho fa de forma genèrica i no apunta quina responsabilitat té ell en el viacrucis que ha patit ERC en els darrers temps. M’hauria agradat que hagués dit quins van ser els errors d’ERC imputables a ell mateix. No ho fa.

Tinc la sensació que Carod no és un personatge que caigui simpàtic en general. Penso que el punt d’egocentrisme al que m’he referit abans li traspua massa sovint. Recordo quan ERC va treure els millors resultats de l’actual època democràtica. Sempre m’he preguntat si els resultats van ser conseqüència dels encerts del propi partit o van ser conseqüència de les circumstàncies. Recordo quan després de ser crucificat pel govern central del PP i de ser foragitat del govern català omplia pabellons arreu del país. Recordo el Centre Cultural de Valls ple a vessar. Era mèrit seu o un regal dels altres? Sempre he tingut la sensació que bona part li venia regalat. Les circumstàncies van tenir molt a veure en els resultats d’ERC en les eleccions a les Cortes i al Parlament de Catalunya. És cert que abans ja havia fet un salt important, però les circumstàncies el van catapultar.

Desitjo que les coses li vagin bé. Vagi on vagi. Però desitjo encara més que ERC pugui encarar el seu futur amb tranquil·litat. Amb maduresa. Començaria ser hora de demostrar al país que ERC està ple de centenars de persones íntegres, honestes, valuoses. Començaria a ser hora que els futurs dirigents fossin la veritable expressió de la seva militància. Una militància que no mereix haver de passar per tot el que ha passat. Tinc el convenciment que si encaren el futur amb aquest esperit, els ciutadans de Catalunya tornaran a valorar l’important instrument que ERC és per al futur nacional de Catalunya i per la construcció d’una societat progressista i avançada. Si són capaços de superar els egocentrismes i els messianismes, si són capaços de deixar de mirar-se el melic i posen les seves energies encaminades a oferir al poble de Catalunya un instrument vàlid per a bastir un horitzó nacional i social engrescador, la ciutadania tornarà a posar les seves esperances i la seva confiança en el partit de Macià i Companys. Desitjo que ho sàpiguen fer.      

Quant a JOSEP MARIA

Un que passa per aquí i s'hi queda una estona, sense saber si per gaire temps. M'agrada conversar i escriure, encara que sóc conscient que mai no guanyaré un premi nobel de literatura o un premi pulitzer. Tan sols voldria que l'estona que passis aquí amb mi sigui una estona agradable i que somriguem plegats o t'arrenqui algun noble sentiment.
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.