El Camí de les Saleretes i el Camí del Mas d’en Vinyes al Molí del Racó

Del Coll d’Alforja, important nus de camins i lloc estratègic, n’ix un camí que passa desaparcebut: el Camí de les Saleretes, que pel seu nom podria ser que tingués alguna relació amb el pas de ramats, ja que pel Coll d’Alforja hi passa la carrerada reial que va carenera i que prové de les pastures del Port, i la carrerada de la riera d’Alforja, que va a buscar la important carrerada que anava per la platja des del Delta de l’Ebre.

El camí de les Saleretes ressegueix més o menys el peu del cingle dels gresos vermells, que en aquesta zona es presenta de poca potència, i va a donar a la pista encimentada, per on passa el GR7, molt a la vora d’on creua el camí del Mas de Vinyes al Molí del Racó, que s’agafa d’una pista de desembosc que transita per on passava un antic camí.

El Camí del Mas d’en Vinyes al Molí del Racó és una delícia, tot i que el recordava algo més net. S’hi ha de passar i netejar-lo de pas! Es tracta d’un antic camí de bast, amb la clara funció de traginar la collita cap els molins de la Vall. Com a camí de bast, tenia una amplada i un traçat apte per a cavalleries, tot i que en l’actualitat, degut a esponerositat de la vegetació, costi de veure. Així, el camí comunicava els masos de dalt (el de Vinyes, el de Vernet i el de Pau Maria) amb els molins de baix la Vall, en concret amb el Molí del Racó. Potser seria més propi anomenar aquest camí com a “Camí del Molí del Racó”, ja que la finalitat era la d’abastir el molí.

Vistes dels cingles entre el Mas de Gallarí i el Mas de Vinyes, al capdamunt del Camí del Molí del Racó

La Font del Molí del Racó

A dalt als sembrats, vora el corralot del Zamora, s’agafa el camí d’Arbolí, que s’encara cap el Mas de Gallarí o cap els masos esmentats, tot i que per aquesta zona no queda rastre d’aquest camí.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Feu un comentari

El camí del Mas dels Frares a la Font de Verdú

Aquest camí ha estat un goig recuperar-lo, si bé sempre és ingrat entaforar-se per camins embardissats. De la vegetació, d’aquest Bosc de la Font de Verdú, es tracta d’un bosc mixt de pi roig i alzina, amb un important regenerat de teix i molts caducifolis, amb un sotabosc important, sobretot de boix i marfull, com correspon a una obaga d’aquestes muntanyes.

La font de Verdú, actualment fa d’abeurador al ramat d’ovelles que transita pels verals: la bruticia del ramat i l’erosió que provoquen han alterat l’entorn de la font. A més, tota l’aigua es recollida per una mànega cap els abeuradors i la font ja no raja pel visitant.

El tram del Mas dels Frares fins a baix el Barranc del Gorg encara no l’he resseguit, bàsicament per mandra , doncs el sector que m’interessa és el de la banda del terme d’Arbolí. Encara es veu alguna carbonera i enmig del bosc ufà, les pedres dels marges.

Tal i com s’explica a la guia del 1960, aquest camí es tracta d’una carrerada, la de la Font de Verdú. De fet, s’ajunta amb la carrerada reial al Mas dels Frares, tot i que ambdues venen de la Pineda. Sembla que la carrerada reial hagués quedat en l’oblit molt abans que aquesta carrerada, doncs devia ser més pràctic transitar per la Font de Verdú que pel Portell, per on es traçà la Carretera del Mas del Fàbregas.

Per acabar, un petit reconeixement al prohom reusenc Evarist Fàbregas, antic propietari del Mas dels Frares, qui caminà per aquests camins, amb els seus hostes, com Joan Montseny, pare de Frederica Montseny.

carrerada verdu

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Feu un comentari