La Cova Ninyola no és ben bé una cova. Es tracta d’un morrot de roca, típica dels Motllats, que es troba arran el Barranc del Tinco Trinco, just en la partió dels termes de la Mussara i la Febró. El lloc fa recer i, pels que treballaven les terres dels comellars i pels que feien fusta al bosc, era un lloc de referència. Em recorda una mica la Covassa de Gallicant.
I el camí, ben bé tampoc no sé si és un camí. De fet, per Camí de la Cova Ninyola es coneix la pista que, des de la Serra del Bosc, baixa pel Barranc del Trinco Trinco, i que abans finia allà a la cova, però que ja fa temps s’endinsa cap el Barranc de la Foradada, ja en el terme de la Febró.
Tanmateix, antigament s’hi anava directament, pel Coll de la Negra, el Mas del Pou de Gel, la Serra del Pou de Gel, cap lo Motllat de Canet i baixant pel Barranc del Clot del Canet. Un camí desdibuixat, però s’hi passa, tot i que la vegetació ho dificulta més o menys. I, de fet, fins que no s’és a tocar de la cova, hom no la veu.
A mig camí, es separa en caminet que anava pel Serret dels Cornudells, que pren el nom en què s’anomena per aquestes terres l’arbust Amelanchier ovalis. Potser fa de més bon passar ja que es va pel llom del serret, i de lluny ja es veu el morrot de la Cova Ninyola.
De la Cova Ninyola, es pot pujar pel Comellar del Pi de la Tina fins la Font de les Bassetes. I també es pot anar-hi pel serret, tal com figura al mapa d’aquest blog. De la Font de les Bassetes, normalment eixuta, tot i que l’he trobat amb aigua, es pot retornar a la Mussara pel Camí del Bosc o de Capafonts, que va faldejant sota el Serret del Banya Baix; o anar fins la Creu Trencada, tot creuant el Comellar de la Tina…
La paret de la Cova Ninyola
La cova apareix enmig la boscúria
Des de la cova es domina tota l’obaga de la Serra del Bosc
En avall, el Barranc de la Foradada i el Cingle de la Salòquia al fons.
La Font de les Bassetes, al Comellar del Pi de la Tina.
