A l’antic terme de Rojals, entre aquest poble i el llogaret de la Bartra, es troba el feréstec Barranc de Pirró o de la Baridana. Per aquests contorns cal destacar la gran tasca de recuperació de camins duta a terme pel GEPEC i gent de Montblanc. Molts itineraris estan en el recull del llibre de Joan Pallisé Clofent, “Els Camins de l’Aigua”. Aquesta recuperació de camins era per, a més, recuperar i senyalitzar un gran nombre de fonts. Una gran recuperació del patrimoni muntanyenc de les nostrades Muntanyes de Prades.
També, la recuperació de masos permet que poc a poc, torni a la vida i que aquest patrimoni no caigui tant en l’oblit, com passa al Mas de l’Arlequí, on els seus propietaris coneixen pam a pam el seu voltant.
El Portell dels Crestons és un pas que permetia comunicar el vessant esquerre del Barranc del Pirro per sobre de la seva cinglera que el tanca i el culmina. Permetia la comunicació envers Rojals i els masos de la Plana, cap el Mas d’Anda i el Pinetell, i la vall del Riu Brugent.
El Portell d’Esmorells resta més a la vora del mas de l’Arlequí. Permetia pujar dels masos del Barranc de Pirró, una miqueta més directament i cap a l’Arlequí i Rojals. Pel que fa a la toponímia, en Josep Iglésies i companyia, a la guia del 1960, esmenten “el Portell del Salt dels Cabrons”, que pot coincidir amb el Portell d’Esmorells, tot i que pot ser probable que sigui un altre portell aigües amunt, en un dels quals hi ha un salt d’aigua en època de pluja.
Els camins que hi transiten estan força nets, per l’esforç dels que he comentat adés i en el cas del portell dels crestons, es gaudeix de bones vistes sobre el Mas d’en Britus, la Bartra i bona part de les Muntanyes de Prades.
Hi ha camí que mena, al Mas d’en Britus, format per varies construccions i un aprofitament de cova, i on destaca la font que brolla a la bassa que es manté plena, tot i la invasió de la vegetació, i les reconegudes pintures rupestres des d’on, curiosament, es veu perfectament retallat a l’horitzó la Foradada de Mont-ral.
Un altre camí davalla tot passant per unes restes de corral adossat al cingle, per una tosca fossilitzada, per un mas amb una cova aprofitada com a cambra, del qual desconec el seu nom, i es puja finalment cap el mas d’en Gran, on destaca la pica de sota la bassa i les restes de construccions, així com altres pintures cap el cingle.
Altres camins recuperats es troben pel voltant, així com d’altres de perduts que són interessants d’anar resseguint.
Els cingles del Mas d’en Britus i del Mas d’en Gran
Una bonica pica al Mas d’en Gran
Les restes del Mas d’en Britus sota cingle
