Aquest camí és una drecera, però una drecera de les d’abans: serva encara algun bocí empedrat sota la densa capa de fullaraca que el cobreix; puja sostingudament i amablement, sota les alzines, amb les justes marrades. Fa de drecera del Camí de Garrigots, ja que, per anar en direcció Arbolí, fa cap a la Mola i el Mas d’en Roig de manera més directa.
Els camins que pugen a la Mola de la Mussara, o sigui l’ampla mola on s’assenten els masos del Roig, d’en Voltes i, a sotacingle, del Puço del Cingle, estaven ben perduts. Aquesta mola, a més del propi abandonament de la muntanya, patí els exercicis de tir de l’exercit espanyol, dins del Campament dels Castillejos. Això provocà que durant anys, la zona fos hostil i poc propicia al caminant.
El Colomet és un pany de cingle blanc que, cap a certa hora, el joc d’ombra i de llum conforma una figura d’un colom. Jo no ho he pogut copsar. Per això cal estar en el moment i entorn precís. Abans, en les feines al camp de sol a sol, es guiaven per la llum per saber l’hora de dinar o saber una hora concreta. I hom es feia savi, no sols de la seua terra sinó també del seu entorn. I el Colomet s’apareixia. Desconec si es feia visible des de Vilaplana o des d’algun dels trossos del terme.
La Drecera del Colomet arrenca del Camí de Garrigots, en una cruïlla de quatre camins, on aqueix està totalment perdut, embrossat i hom hi tirava les restes del tros en aquella rasa que ja no tenia cap funció.
Més endavant, el camí puja i va mostrant el seu caràcter. Traspassa una pista i es perd uns metres sota la bardissa. Més avant, torna aparèixer entre dos camps de conreu, mostrant una estampa molt digna del camí.
El camí apunta perfectament cap el cingle del Colomet.
Més amunt, el camí està desaparegut sota una pista, un bon tros, fins un revolt de la pista, que decanta a la dreta, mentre que el camí continua pujant pel llom de la Serra del Cibiaco. Ara el camí és net: suposo que els membres d’Obrint Traça han recuperat un bon tram de camí. S’assoleix el peu de la Punta de la Cova dels Matxos, la qual queda a una 3 minuts, pel vessant de Garrigots.
La Cova dels Matxos
Es pot visitar la Cova dels Matxos, de ressonàncies d’antic contraban d’èpoques passades. Tornant enrere, s’agafa de nou la Drecera, que continua cap l’esquerra passant vora la Cova del Maguinyo, excavada en els estrats basals i blanquinosos dels gresos que conformen el Cingle Roig. De pla, es desprèn el camí que davalla vers el Manou, ja en terres d’Alforja.
La Drecera va pujant pel cingle roig, de pla i amb alguna marrada, fins una lleu pujada final. Aquí, la Drecera es perd. L’antic camí encara està pendent de descobrir-se. Tanmateix, es pot passar per una traça nova oberta, fins tornar a enganxar la Drecera, a l’alçada de la Font de la Figuera del Morenet.
A la Font de la Figuera del Morenet ja no hi ha cap figuera. Fa molts anys que ja no hi és. Es tracta d’una font d’aigua segura. Tot i l’abandó d’aquests rodals, aquesta font, que sorgeix entre dos blocs calcaris, fa goig de veure-la. El tollet de sota la font és aprofitada pels porcs senglars, com era d’esperar.
El camí va pujant cap a buscar el cingle, els antics retombs no sempre es veuen de forma clara. Es passa per una portella en una espona de pedra que emmarca el camí i es va pujant de gairó cap el cingle, com anant a guaitar al Puço del Cingle. Vora la paret, es gira a l’esquerra de dret al pas, anomenat el Pujador del Joquer dels Bous. El pujador és curt i molt dret. Algú hi ha instal·lat un passamà. Suposo que anys enrere devia estar més ben conformat amb esglaons de pedra. Dalt el cingle, es troba la traça que, pel mig de la Mola ens durà cap el Mas del Roig.
La Roca del Colomet
El camí s’encara cap el cingle
La cingla del Puço, a ponent del pujador
El breu pujador, al capdamunt del Cingle del Colomet
