Els camins es van fer en el seu moment per alguna necessitat, sigui per comunicar-se, per alimentar-se, per buscar fonts d’energia… Els temps van canviant i les necessitats també. I la patina dels anys va cobrint els camins abandonats. Entaforar-s’hi a voltes és ingrat, però també té molta mica de màgia reprendre el pas per aquests camins oblidats.
Aquest camí potser no és un camí important, d’aquells que comunicaven masos o llogarets. Més aviat devia servir per aprofitar boscos i pastures de la banda del sotacingle del Mas de la Barba o Bàrbara. Per accedir-hi des del Mas de la Barba, es baixa pel conegut i preciós Grau del Corral Nou. El que no em queda clar quin era el Corral Nou: se suposa que era un corral a la banda superior del cingle. Però podria ser que aqueix corral fos a la banda de sotacingle, donant servei a les terres més apartades del Mas de la Bàrbara.
Un cop franquejat el bonic i elegant grau, en la cingla existent sobre el cingle roig, marxa un caminet poc vistent. De fet, la connexió de camins està ben perduda i es troben diversos punts que ho podrien ser. Hi han diversos rastres en aquesta zona, fruit que la cingla devia ser zona de pastura i que actualment hi campen els porcs senglars.
Poc a poc es van concentrant els rastres vers un rastre de camí, tot passant per zones d’argila aprofitades pels porcs, sota roures, alzines i boixos. Poc a poc es va encabint cap una obaga sota l’alterosa paret del cingle del Mas de la Barba. En un punt determinat, just al creuar la rasa que baixa de la paret, un rastre porta a l’Avenc del Mas, cova formada per un gran bloc del cingle i que fou aprofitada com a corral. També fou un amagatall en la guerra civil. Una porteta en paret de pedra seca dóna accés a la cova. El sòcol de la cova fa pujada i s’endevinen diferents marges de pedra que anivellaven el desnivell. Al fons, la cova és coberta per un petit caos de blocs. A un costat de l’esquerda, un foradet sembla formar un petit avencó. Com a corral, l’espai és molt gran per encabir-hi un bon ramat.
Tornant al camí, aquest comença a davallar molt suaument fins que hom troba la maldestra pista oberta per aconduir l’aigua cap a Cornudella de Montsant. La pista ha esborrat la continuació del camí que ja no té cap mena de sentit en els temps que corren.
El camí es pot seguir amb poques dificultats, però el que pitjor està són les connexions amb els camins coneguts, on cal parar una mica d’atenció. Dedicat a la Araceli Alegret des de la seva guaita d’Arbolí.
El camí va passant sota la paret dels cingles del Mas
El camí d’accés a la cova sota frondosos boixos
Una paret de pedra delimita la entrada a la cova
L’esquerda a sota del cingle
Uns petits marges anivellen del desnivell
L’esquerda i al fons, el cingle del Mas
Entrada a un petit avencó
El Mas d’en Viletes. Al fons, la roca on s’assenta el Mas d’en Gravat
Mas d’en Viletes
Mas d’en Viletes
L’entrada al Mas d’en Viletes
El Riuet de Prades, vora el camí que baixa del Mas d’en Gravat