De Gallicant estant, n’eixia un caminet que duia bastant directament a la Font de Verdú. Aqueixa font no és que fos d’abastament per als de Gallicant. La font del poble era certament bastant migrada i la déu que tenien més a l’abast era la Font del Grau. Als Prats també hi han distintes surgències, conegudes com la Font dels Prats; i a la vora del Barranc també hi havia la Font de la Canaleta, al camí dels Mas dels Frares. La Font de Verdú resta més llunyana que totes aquestes fonts.
El caminet passa per una altra fonteta, ara abandonada, que suposo que deu ser la Font del Bescuit. I més enllà, el camí bifurca: de pla hom aniria a les Coves del Bescuit, el Pas del Comptador i cap a la Plana de Móra. El camí que segueixo va amunt suaument pel vessant del Cap de Bosquets, tot trobant-ne un que baixa dreturament a la Covassa.
El camí està en complet desús i roman solitari. Transitar-hi és com un retorn al passat, lluny de les pistes forestals. Passa per diferents raconades dignes d’admirar, poc conegudes com són. Més enllà, s’arriba a l’antic senyal de la zona militar, per allà el Collet dels Escurçons. El vell camí, però, encara s’endevina entre els prats que hi ha damunt la Font de Verdú.
