Cap el Mas dels Frares de la Febró

Antigament sembla que s’anomenava el Mas de les Pinedes, per bé que la seva pertinença del Monestir d’Escaladei, va fer que acabés anomenant-se així. Després de la desamortització, passà per diverses mans fins que l’Evarist Fàbregas el va transformar i, fins i tot, hi portà la carretera (vegeu ací).

Del mas surten diversos camins. Un és la Carrerada que va cap el Pla de les Vaques i el Coll d’Alforja, per continuar més enllà. El traçat del camí que va del mas fins el Barranc del Gorg es conserva perfectament, tot i que és evident que no s’hi ha passat en molts anys. Baixa suaument i en un no res fins el barranc. Després de creuar-lo, la Carrerada pujava pel Comellar del Portell. En els recorreguts de carrerades és freqüent la presència de variants.

Un altre camí que surt del mas era el que portava cap a Gallicant o Siurana. És a dir, el que baixa cap el salt del Gorg. Es tracta d’un senderó emboscat que baixa també suaument i surt a la pista forestal del Gorg, ja a prop del barranc. La senda es troba bastant neta en el sector proper al mas. La part final és menys evident però es segueix perfectament.

El camí del Mas dels Frares al Gorg

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Feu un comentari

El Camí de la Dou, a Arbolí

Sovint les casualitats són les que ens fan trobar aquests camins oblidats. I aquest camí és un d’ells.

En Joan Josep Estivill comentà d’una cova allà a l’obaga de la Vall d’Arbolí, que no va ser localitzada pels autors del Catàleg Espeleològic de Catalunya i que mirava de trobar. Llavors vaig recordar un rastre que havia resseguit a l’hora de cercar el Grau del Gallarí. Així que vaig tornar-hi i, més o menys, aquell rastre tenia continuïtat. A més, vaig poder localitzar la cova: El Forat o Cova de la Dou, que va ser explorat pel Dr. Salvador Vilaseca. Aquesta cova va ser localitzada inicialment entre els anys 1920 i 1930 pels mestres d’Arbolí, Sr. Porta, i el d’Alforja, Sr. Lloret, que l’ajudaven en la recerca pel seu territori.

El nom sovint fa la cosa, però aquell forat no tenia res a veure amb una surgència. Per tant, no podia ser una dou, o font en català antic. Tanmateix, és gràcies als arqueòlegs que a perviscut aquest topònim a la documentació escrita.

Tanmateix, el dubte em queda més viu que mai. Al Mas de Gallarí em varen comentar que la Dou feia referència a aquell territori, és a dir, a una partida de terra del terme d’Arbolí, tot i ser ben conscients del significat de dou.

El camí que anava resseguint, però, té o tenia un sentit: era el camí que d’Arbolí baixava pel marge esquerre del Riu d’Arbolí, fins a la Font del Bres i que s’endinsava per aquella obaga.

Podria ser que la Dou fes referència realment a la Font del Bres? Aquesta font és una de les surgències més importants de les Muntanyes de Prades i ha estat aprofitada des d’antic per una munió de molins. La resposta no la sé.

Actualment, el camí està desaparegut en el tram que, des d’Arbolí, anava tocant el riu. Més avall, ja prop de la Font del Bres, se’l localitza perfectament. D’allà, s’interna cap l’Obaga del Gallarí o bé es pot anar cap el Coll d’Alforja per la Font Freda i per sota de les Saleretes.

Entrada de la Cova de la Dou

Cova de la Dou

El Camí de la Dou, ben obac

La cabalosa Font del Bres

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Feu un comentari