El camí vell d’Arbolí a Mas d’en Rei

El Mas d’en Rei i el Mas de Dalt són uns dels masos que es troben en les Cingles d’Arbolí, o sigui, encarades cap el Camp. El Mas d’en Rei presideix un bonic racó, en un vessant del qual es troba el Bosc de la Vila d’Alforja. Aquest racó es troba entre la Mola del Mas de l’Escolà i la Mola del Mas d’en Rei i en podeu llegir algunes històries al blog “Troussejant”.

Tanmateix, perdut entre les pinedes per on avui transiten els nombrosos boletaires, encara hi perdura el caminet que comunicava el Mas d’en Rei amb Arbolí. De fet, el camí surt del bonic Camí de les Pinedes. Bonic camí que devia ser preciós fins fa poc, ja que l’empedrat que tenia al llarg del seu recorregut ha estat aixecat i netejat pel pas de les amotos. Deixem el tema aquí per no ferir susceptibilitats ni mostrar prevaricacions.

El caminet, que val a dir que es manté tot i que no l’han netejat i mantingut aqueixes amotos, després d’eixir del Camí de les Pinedes, creua per la capçalera del riuet d’Arbolí, també anomenat Barranc del Bosc de la Vila) i puja per una coma que forma el Barranc de l’Arrel, cap el capdamunt de la Serra, justament entre les Pinedes i la Devesa, on creua la carretera per allà el PK 5+000, i va a buscar la balconada que forma el cingle.  D’allà comença el grauet que davalla cap a les Cingles. Primer es retroba amb el caminet que baixa de les Pinedes o del campament. Més avall, es troben les restes del Mas de Dalt; més avall encara, es troba el corral del Campament dels Castillejos i, al final, les restes del Mas d’en Rei.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , | Feu un comentari

El Grau del Gegant, a la Febró

Aquest grau és un bonic pas que salva la cinglera que de lluny es presenta com a inexpugnable. El Grau del Gegant també és conegut amb el nom del Grau de la Vila, més que res perquè el seu camí per accedir al peu transcorre pel Bosc de la Vila. De fet, a la Febró hi més d’un Bosc de la Vila, com el que es troba al Barranc de les Coves (o de les Baumes, o de la Cova’l Corral), que també dóna nom a una cova que explorà el Dr. Vilaseca i que l’anomenaren Cova de la Vila, per trobar-se en aquest bosc.

El grau no està gens freqüentat, però és conegut pels caçadors que freqüenten el pas que ressegueix el peu de la cinglera, com és habitual en molts cingles d’aquestes muntanyes. Antigament, el grau era el pas més directe per pujar a Picamill i cap el Camí Vell de Reus a Prades. En aqueix mateix blog, havia parlat del camí de Picamill o Grau de la Pere Paueta. Els dos camins arriben a donar el mateix servei, cadascun pujant per un costat diferent. Aquest Grau de la Pere Paueta també és conegut com a Grau del Barret.

El Gegant suposo que no era cap personatge del imaginari febrorenc. De fet és el renom d’una casa de la Febró. El Molí de la Febró també se’l coneixia com a Molí del Gegant.

El camí del grau ix del Camí la Solana, a mig recorregut, i va pujant pel Bosc la Vila, on el camí quasi bé no s’aprecia però es pot anar endevinant el pas. Al capdamunt de la costa, ja apropant-se al peu de la paret, es va veient el pas que guanya el cingle, és el Grau el Gegant. Es travessa el pas més marcat que ressegueix el peu de la paret i s’encara cap el cingle.

Primerament, puja per una canaleta , fàcil d’anar pujant. Al seu recer fins i tot hi ha crescut un petitet teix, que esperem que sigui respectat. Al capdamunt de la canaleta, cal girar sota un bonic auró i es transcorre per damunt la roca, més exposats al caire de l’abisme, fins tornar a un pas excavat quasi ja al capdamunt del grau.

De dalt estant, la vista damunt de la Febró és superba. A l’altre costat, la Serra Plana i la testa del Picorondan i la Calma dels Motllats tanquen la vista. Cal salvar una petita esquerda per anar a buscar la sortida del Grau el Barret i, més lluny, el Camí de Reus a Prades.

grau1

grau2

grau3

Baumes

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Feu un comentari