Les dreceres del Picorandan

Publicat el 22/12/2014 per rafefe

De la Febró a Capafonts antigament es passava pel Camí de Prades fins prop de Rocacorba, on es separen els camins de Prades i Capafonts; el de Capafonts puja fins el Coll, on s’ajunta amb el Camí de Prades a Capafonts. Els camins vells d’aquests tres pobles formen com una Y amb el centre en el Coll de Capafonts.

Entre la Febró i Capafonts es dreça una gran muralla encinglerada, un braç que es desprèn dels Motllats, que dificulta la seva comunicació. A la Guia de 1960, Iglésies, Santasusagna i Amigó descriuen una drecera que, del collet NW del Picorandan, baixa la cinglera i va a trobar el Camí de Prades a Capafonts, per allà  el Damunt la Vila. Actualment, el rastre de camí és molt incert, sobretot a la part afectada per un recent incendi forestal.  A la zona boscosa, s’endevina el camí que ara dóna en un marcat revolt a la carretera.

Una altra drecera, ara recuperada per en Josep Maria Balanyà, de Capafonts, és el Pujador de l’Ermitanet. Del Picorandan estant, es rodeja la cara S del gran penyal i es baixa pel vessant que mira a Capafonts, just per sota la gran paret del Picorandan. Un curt pas també permet guanyar la cinglera per anar a buscar el camí que va cap a la Font del Pujol i també al Camí de Prades a Capafonts, ara ja més a tocar de la vila.

Ambdues dreceres permetien anar més directament de la Febró a Capafonts, tot pujant pel Barranc de la Cova. El Pujador de l’Ermitanet devia ser utilitzat sobretot per l’Ermitanet de Capafonts, que conreava aquelles parades que semblen un oasi en l’ampla aridesa dels Motllats. Dos velles dreceres, ara en desús, que ens permeten assaborir la cara més altiva de la gran guaita de Capafonts: el Picorandan.

Vull homenatjar amb aquest escrit d’urgència, la Rosa Magrané Ferrando, que tan estimà aqueixes muntanyes.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Feu un comentari

Pel Camí del Mas dels Frares a la Febró, 2a part

Publicat el 19/12/2014 per rafefe

Així, de la carretera estant, ens trobem dins de la partida del Mas d’en Bella. Abans havíem passat a prop de la Caseta del Xurvió, que queda a tocar de la carretera. El Camí vell creua la carretera i voreja entre la carretera i antigues parades ara convertides en un bosc de pins. Creua un altre dels barranquets que formen les Canals del Mas d’en Bella i va vorejant una parada cultivada i tancada d’avellaners.

Aviat es deixa el perímetre d’aquest conreu i s’endins cap al Bosc. A l’esquerra se’n va el camí que duu a la Caseta del Pepet, una altra edificació ins el Mas d’en Bella. Tota l’estona es va reconeixent el camí. Es passa per un lleu barranquet, on es troba un fontinyol que omple una bassa, abandonada, vora el camí.

Algunes vegada, el bardissar d’aranyoners impedeixen el pas, com quan es creua sota la línia elèctrica de Seròs. A partir d’ací, es davalla ja pel vessant obac del Riu de la Febró. Un altre caminet, també a l’esquerra, porta cap a la Caseta del Queni, penjada damunt del riu; la fonteta del maset que omplia dues bassetes es troba perduda.

El camí va agafant més personalitat, sovint emmarcat per murs de pedres al costat. S’arriba a un retomb, on un caminet duu cap a la partida del Mas d’en Serol. Es davalla ja cap a tocar el riu, on el camí conserva un bonic empedrat. La Febró ja és a prop, on s’entra pel Camí de Siurana.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | 1 comentari