La Caseta de la Berruga, també coneguda com el Maset de la Llaunera o el Cup del Giberter, com recull en Ramon Amigó a l’Onomàstica de Siurana de Prades, és una petita edificació que ens recorda el modus vivendi que es mantingué a la muntanya fins a finals del s. XIX. A dins de la caseta hi trobem un petit cup per la transformació de les vinyes d’aquests vessants costeruts i solans, ubicats sota l’imponent paret del Cingle de les Socarrades, a cavall dels termes de Siurana i la Febró.
Per fer la visita, he sortit de l’antic Mas de les Pinedes (el Mas dels Frares), pel rastre del vell caminet que duu als Masets, antic camí de pastureig avui totalment en desús. De l’únic edifici que conec dels coneguts Masets (també l’anomenen el Corralot), he baixat per un baixador del cingle que fa de mal passar, perdut com està sense camí evident, i que baixa al Riu de Siurana, per allà on hi ha una petita coveta obrada, vora el camí que ressegueix la vora esquerra del riu, fins poc abans d’una recent desenrocada, propera ja a la Desenrocada dels Castellans.
Creuat el riu, es pren el Camí dels Quatre Molins, tot anant en sentit Siurana. En un punt gens evident surt el camí perdut de la Caseta de la Berruga que puja molt suaument quasi planejant, tot passant per sota d’un notori sobresortint del cingle.
La Caseta de la Berruga, ben visible des de les Solcides i dels masos de Ribelles, és una humil estructura en un racó aparentment insòlit. Comenta Amigó que va pertànyer al Mas del Lluc, la gran masada d’Albarca, que tenia altres possessions en aquest cantó del terme de Siurana.
Des del maset, es pot continuar de pla fins el pujador del cingle conegut com el Grau de les Socarrades o el Grau del Nen, per enllaçar amb el Grau del Gris o bé, amb el Camí vell de Siurana a la Febró.
